Poble
Amposta és la capital de la comarca del Montsià, a la província de Tarragona, situada a la vora del riu Ebre, amb 23.080 habitants (INE 2025). Corona la ciutat el castell, i al seu terme es conserven diverses torres medievals de guaita. S'alça al límit entre la plataforma continental i el delta de l'Ebre, el parc natural del qual ocupa part del municipi. La seva economia s'ha basat tradicionalment en l'agricultura, sobretot el conreu de l'arròs, i en els serveis. Al terme s'han trobat restes d'un poblat ibèric amb set sitges de gra al costat del castell i una necròpolis a l'Oriola, que porten a situar aquí la ciutat d'Hibera, capital dels ilercavons abans de la conquesta romana, encara que la seva ubicació es disputa també amb Tortosa.
Monument
Torre de planta rectangular (16 per 12 metres) i uns 17 metres d'alçada, amb murs de carreus lligats amb morter, aixecada sobre un aflorament rocós a quatre quilòmetres riu amunt d'Amposta; la seva base podria ser anterior a la conquesta de Tortosa el 1148, tot i que l'obra actual, de cap al 1280, és del segle XIII. Té tres nivells i terrassa emmerletada: a la planta baixa, amb volta apuntada, es guardava el bestiar; el primer pis conserva una xemeneia amb campana i un forn de pa; el segon, o planta noble, es cobreix també amb volta apuntada. Conserva en tres dels seus angles restes de merlets i matacans, i finestres geminades de tradició romànica. Controlava l'entrada de l'Ebre juntament amb la torre de Campredó, a l'altra riba; avui és propietat municipal i es va restaurar als anys noranta.
Monument
Torre de defensa d'Amposta, anomenada també Forcheron o Forxerona, que s'aixeca a uns cinc quilòmetres al sud del poble, prop de la torre de l'Oriola i de la resclosa de l'antic canal de navegació d'Amposta a Sant Carles de la Ràpita. El cos més antic és la torre, de planta rectangular i tres plantes, amb porta d'arc de mig punt adovellat i una finestra original sobre dues mènsules que sostenien un matacà avui desaparegut. A la torre, dels segles XVI-XVII, s'hi va adossar al XIX una masia amb magatzem, al costat d'un pou en ús, i a l'altre costat hi ha magatzems i estables amb arcada de maó. Formava part, juntament amb les torres de l'Oriola i de Poquessalses, d'un triangle defensiu d'Amposta, i continua habitada com a allotjament rural en una explotació agrícola.
Monument
Torre de guaita de maçoneria i planta rectangular, d'uns vuit a deu metres d'alçada, situada a l'oest del terme d'Amposta, a l'antic Mas de Sunyer, amb el qual avui forma un conjunt al costat d'una edificació posterior. Aixecada al segle XVI, probablement després de la incursió algeriana de 1540, formava amb les torres de Futxeron i Poquessalses un triangle defensiu de la vila, de traçat diferent de l'habitual de parelles de torres separades. La porta, d'arc de dovelles orientada al mar, s'obre sota un matacà, amb dues finestres altes i espitlleres per damunt, la superior amb llinda i ampit motllurat. Al costat de la torre hi va haver una masia de principis del segle XIX, avui enderrocada, de la qual es conserva un pou. És de propietat privada i només es veu des de fora.
Monument
La torre de Poquessalses és la menor de les tres torres del cordó defensiu d'Amposta, del qual constitueix el tercer vèrtex d'un triangle irregular. De planta rectangular, uns cinc per set metres i un cos prismàtic de sis o set metres d'alçada, té el remat, abans una terrassa plana, completament deteriorat. A la façana principal s'obre la porta amb arc de mig punt i dovelles, emmarcada per carreus regulars, i es conserven restes d'un matacà a la part superior; a l'interior destaca una volta de canó i dues obertures a les cantonades que donaven accés a la part alta de la torre. Es va aixecar a finals del segle XVI, després que el 1540 un desembarcament corsari arribés a prendre la vila. Es troba en una finca tancada de propietat privada.
Monument
El Castell d'Amposta, que dona nom a la capital del Montsià, va ser seu de la castellania hospitalera d'Amposta des que, cap al 1150, Ramon Berenguer IV va cedir el territori a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que hi va establir la seva comanda. El 1280 el rei Pere el Gran el va permutar per altres territoris, i el 1384 va passar a l'Orde de Sant Jordi d'Alfama. Entre 1465 i 1466 va resistir un setge de la guerra civil catalana, fins a rendir-se el 21 de juny de 1466. Avui es conserven restes gòtiques: un arc ogival de més de 6 metres, cambres d'emmagatzematge dels segles XIV-XV, els fonaments de la torre de Sant Joan, trams de la muralla al costat del riu i un fossat doble excavat a la roca d'uns 6 metres de profunditat. Està declarat bé cultural d'interès nacional.
Monument
Antiga torre de defensa a Poblenou del Delta, al municipi d'Amposta, construïda el 1576 per ordre de Felip II per protegir el port dels Alfacs de la pirateria sarraïna, dins de les Torres dels Alfacs, de les quals només es van aixecar aquesta i la del Codonyol. Va estar en funcionament uns 250 anys, amb una guarnició d'una desena de soldats, capità i capellà inclosos, i va viure episodis de la Guerra dels Segadors i de la Guerra del Francès, en la qual probablement va ser destruïda. Entre març i maig de 1938 va servir de refugi a famílies de Sant Carles de la Ràpita davant el front de la Guerra Civil. Els canvis de la costa l'han deixada a uns cinquanta metres dins el mar, en aigües someres del Delta de l'Ebre, i només en conserva la part baixa, troncopiramidal.
Monument
L'església d'Amposta es troba a la capital del Montsià, protegida al segle XVI per un cordó de torres defensives davant la costa -Sant Joan, Futxeron, la Carrova, l'Oriola i Poquessalses-, aixecat després del desembarcament corsari que va prendre la vila el 1540.
Activitat
La Festa Major d'Amposta se celebra a la capital del Montsià, la Torre de Sant Joan de la qual, aixecada el 1576 per ordre de Felipe II, ha quedat avui a uns cinquanta metres dins del mar pels canvis de la línia de costa.
Activitat
La Festa Major d'Hivern d'Amposta se celebra a la capital del Montsià, la Torre de la Carrova de la qual, aixecada cap al 1280 sobre un aflorament rocós, controlava juntament amb la de Campredó l'entrada de l'Ebre.
Fita
Ramon Berenguer IV va donar el castell d'Amposta a l'Orde de l'Hospital el 1149 i la vila es va convertir en cap de la castellania que agrupava els seus dominis a la Corona d'Aragó. La plaça controlava el pas i la desembocadura de l'Ebre.
Monument
Construït entre 1915 i 1921 amb projecte de l'enginyer José Eugenio Ribera, va ser el segon pont penjant del món aixecat amb formigó armat. Té 134 metres de llum; l'aviació italiana el va enderrocar el 10 de març de 1938 i es va reobrir el 1939.