Poble
Tremp és la capital de la comarca del Pallars Jussà, al Prepirineu català, assentada sobre un petit altiplà a 468 metres d'altitud dins de la conca del mateix nom, entre els rius Noguera Ribagorçana i Noguera Pallaresa. Amb 6123 habitants (INE 2025), és el municipi català més extens, amb 302,47 km² que engloben més d'una vintena de nuclis de població. Va rebre el títol de ciutat el 1884. Conserva les seves muralles i diversos castells repartits per l'extens terme municipal, a més de l'ermita de Santa Lucía a Vilamitjana, a prop de la qual es troba un important jaciment paleontològic amb restes de dinosaure, entre ells el dentari d'hadrosaure més gran trobat a Catalunya.
Monument
De les sis torres defensives originals de la muralla de Tremp, de planta circular i carreuó petit i irregular, se'n conserven tres: la torre dels Padres (molt restaurada), la de la Sagristia (la millor conservada) i la de Mingo (la més deteriorada, avui habitatge). El seu origen es discuteix entre el segle XII (segons l'historiador Mir i Amat) i la primera menció documental de 1381, quan Pere III va autoritzar a Tremp cobrar taxes per reparar murs i fossats; reforçades al segle XVII durant la revolta catalana, es van anar enderrocant des de 1876.
Monument
Santa Maria de Valldeflors és l'església principal de Tremp, d'origen romànic, la història de la qual està molt lligada a la de la ciutat: Tremp va néixer de les dotacions a aquesta església canònica en reconstruir-se el temple després de les incursions àrabs del segle XI, i des de 1090 una comunitat de canonges la regia com a cap de la demarcació eclesiàstica de la comarca. Venera també sant Bonifaci màrtir, la relíquia del qual guarda la col·legiata; l'edifici actual és del segle XVII, construït entre 1638 i 1647, amb campanar de 1909, i de la fàbrica romànica queden restes a la façana sud, amb una bola tallada a cada dovella de la porta. De l'antic claustre es guarden sis capitells al Museu Diocesà d'Urgell des de 1957. Va ser declarada Bien Cultural de Interés Nacional (una figura de protecció patrimonial d'interès nacional) el 2006.
Monument
El castell de Montllobar, d'època romànica, s'alça a l'oest del poble de Fígols de Tremp, a dalt del coll de Montllobar, i controlava el pas de muntanya entre la Conca de Tremp i la vall del Noguera Ribagorçana, en relació amb el proper castell d'Eroles. Documentat al segle XII, només conserva una torre de planta circular sobre un penyal, truncada i amb el costat sud-oest enfonsat: té 7 metres de diàmetre, 1,9 metres de gruix de mur i fins a 7,5 metres d'alçada conservada, amb la porta situada a 6 metres del terra, i està construïda amb carreus allargats disposats en filades regulars. Al costat de la torre es conserven també restes d'un poblat medieval. S'arriba fins a les ruïnes per una pista forestal que surt de la carretera C-1311.
Monument
Castell del segle XI d'obra popular, amb una torre circular de maçoneria modesta que avui només en conserva la part baixa, de mig metre de diàmetre interior i fins a 3 m d'alçada, al costat de petjades d'un edifici residencial annex. Va formar part cap al 1057 del dot de sis castells que el comte Artau I de Pallars Sobirà va lliurar a la seva esposa Llúcia, i va passar després als comtes de Barcelona; recuperat el 1484 pel marquès de Pallars després d'arrabassar-lo a Hug Roger III, va quedar sota els ducs de Cardona fins a la fi del règim senyorial.
Monument
Torre circular romànica dels segles XI-XII, de carreuó petit poc treballat unit amb morter de calç, de 2,35 m de diàmetre interior i 1,4 m de gruix de mur, amb sagetes rectangulars avui enfonsades; correspon probablement al «castro Poga Circuso» citat el 941. Disputada entre els Mur i la Corona el 1194, va passar el 1304 a la Pabordia de Santa Maria de Mur; l'assentament i la torre porten amenaçats per esllavissades des de 1858.
Monument
Castell d'obra popular, d'època romànica i construït principalment al segle XI, encara que amb possibles precedents carolingis, al despoblat d'Orrit, terme de Tremp, les restes del qual coronen el turó que domina la localitat. Situat on comença pel sud el congost de Sopeira, a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, va ser molt important a l'alta edat mitjana, però va decaure a partir de l'any 1000 davant castells més ben situats, com el de Sapeira, que el va substituir. Va ser centre d'un pagus romà, títol usat fins al 968. Va estar en mans de famílies pallareses i, el 1072, Artau I de Pallars Sobirà el va cedir, amb Arén, a Ramon V de Pallars Jussà. Ja al segle XIV va passar per diverses mans com a penyora reial, unit després a Talarn; se sap que al segle XV va pertànyer directament a la corona, i el 1831 el tenia la família García. Es conserven la base d'una torre quadrada de 4,1-4,75 m de costat i dues cisternes a la roca.
Monument
Castell d'obra popular al punt més alt del petit turó on s'assenta la vila closa de Vilamitjana, al nord i pràcticament damunt de l'església de Santa Maria; avui en ruïnes molt avançades, amb tot just un tram de mur d'uns 2 m i una porta amb fragments murals, sense certesa absoluta que corresponguin al castell. Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) (RI-51-0006528), a l'antic municipi de Vilamitjana, avui part de Tremp.
Activitat
Festa major de la capital del Pallars Jussà, amb cercaviles, sardanes, concerts i teatre.
Fita
Tremp tenia històricament un terme molt reduït. Entre 1970 i 1973 va absorbir els antics municipis d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp, Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, i va passar a ser el municipi més extens del país.
Gastronomia
Embotit elaborat amb l'estómac del xai farcit d'arròs, cansalada i menuts del mateix animal, cuit i després tallat a rodanxes i fregit. És una de les preparacions documentades al Pirineu des del segle XV.
Activitat
Fira de tardor dedicada al codony i a les seves elaboracions, del dolç a la carn al licor. Reuneix obradors i productors de la Conca de Tremp i s'ha convertit en una de les cites gastronòmiques del calendari comarcal.