Quadern de bitàcola · 7 indrets

Què veure i què fer a Conca de Dalt

Què veure i què fer a Conca de Dalt (Pallars Jussà, Lleida): 7 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 5 Monuments · 1 Activitats

A quina distància del centre de Conca de Dalt és cada lloc

Pobles a prop de Conca de Dalt

Què veure a la Pobla de Segur 250 m · 8 llocs
Què veure a Salàs de Pallars 5,1 km · 6 llocs
Què veure a Senterada 8,8 km · 4 llocs
Què veure a Talarn 9 km · 8 llocs
Què veure a Tremp 11 km · 12 llocs
Què veure a Baix Pallars 12 km · 11 llocs
Què veure a Abella de la Conca 14 km · 3 llocs
Què veure a Sarroca de Bellera 14 km · 4 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Pallars Jussà › Conca de Dalt

Què veure i què fer a Conca de Dalt

Conca de Dalt
Poble
Conca de Dalt és un municipi del Pallars Jussà, a la província de Lleida, format el 1969 per la fusió de quatre antics municipis, Aramunt, Claverol, Hortoneda i Serradell, i anomenat Pallars Jussà fins al 1995. Els seus cinc castells termenats, entre ells els d'Aramunt i Claverol, donen compte d'aquest passat fragmentat. Inclou dotze pobles, amb capital al Pont de Claverol, i compta amb 438 habitants. El terme, dividit en dos pel pantà de Sant Antoni, s'estén entre els 500 metres de la riba del pantà i els 2076 metres del pic de Boumort, envoltat per les serres de Sant Corneli, Cuberes i Pubill. L'economia combina la ramaderia ovina, porcina i bovina amb l'agricultura de cereals, ametlles i olives, juntament amb un turisme rural en creixement.
Castell de Aramunt
Monument
Castell dalt d'un turó al nord-est de l'antic poble d'Aramunt, avui a Conca de Dalt, Pallars Jussà, conegut com la Torre dels Moros. Documentat des del 958, va ser objecte de diverses transaccions a l'edat mitjana: marcava el límit nord dels castells d'Orcau i Basturs, es va vendre a Arnau Mir de Tost i va tornar després als comtes de Pallars, amb un dels quals es va casar Valença, filla del de Tost. Va ser escenari de conflictes, com la guerra civil catalana del XV. Retornat al domini comtal, es va mantenir sota aquesta jurisdicció, després marquesal, fins a l'abolició dels senyorius al XIX. Es conserva una torre circular d'uns 7 m d'alçada i 9,5 m de diàmetre, de carreuó irregular amb morter de calç, de finals de l'XI o ja del XII; no queden vestigis de la resta del recinte.
Castell de Claverol
Monument
Castell documentat des de 973, sota els comtes Ramon IV i V i després Artau I i II de Pallars Sobirà (1094); al segle XIV va passar als Toralla i el 1742 a l'advocat Fèlix de Motes, la família del qual -entre ells el cabdill carlí Ermengol de Motes- el va mantenir fins al XIX, quan va passar als Maluquer per matrimoni. Només es conserva una torre circular d'uns 7 m d'alçada, parcialment destruïda i en restauració després d'haver servit de dipòsit d'aigua del poble. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Torre de Perauba
Monument
Torre circular romànica de cap a l'any 1000, de carreus regulars i força primitius, amb 1,70 m de diàmetre interior i 1,2 m de gruix de mur; conserva avui uns 7 m d'alçada, menys de l'original. Va servir de talaia medieval a la Serra de Palles; la tradició recollida per l'escriptor Pep Coll hi situa un rei, com recorda la propera font de la Font de la Casa del Rei. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Castell de Hortoneda
Monument
Castell romànic d'origen medieval del qual només en queda l'ompliment interior de la seva torre circular i alguns llenços de mur en mal estat; va pertànyer a la família Orcau i va passar després al comtat de Pallars Jussà, als ducs de Cardona i finalment a la Casa de Medinaceli. Avui l'explanada acull un dipòsit municipal d'aigua. Bé Cultural d'Interès Nacional (RI-51-0006424).
Castell de Toralla
Monument
Castell fronterer romànic documentat als segles IX-X amb activitat destacada a l'XI; conserva una torre circular construïda directament sobre roca, d'uns 8 m de diàmetre i fins a 5 m d'alçada, i un llenç de muralla d'aparell irregular de pedres grans sense treballar, avui cobert de vegetació. El 1057 el comte Artau I de Pallars Sobirà el va incloure en el dot de la seva esposa als comtes de Barcelona; un llinatge local el va mantenir des del segle XII fins que el 1645 va passar per matrimoni a un baró de Sentmenat.
Festa Major de Conca de Dalt
Activitat
Conca de Dalt, municipi format per la unió de diversos pobles, no té una única festa major municipal: el nucli de Torallola celebra la seva el cap de setmana previ al 15 d'agost, i el de Sant Martí de Canals, l'1 d'octubre.