Poble
Talarn és una vila de la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida, situada a la conca mitjana del Noguera Pallaresa, a la vora del pantà de Sant Antoni, entre els Pirineus i la serra del Montsec. El seu municipi envolta el nucli urbà de Tremp i inclou també el caseriu de Nerets i l'Acadèmia General Bàsica de Suboficials de l'Exèrcit de Terra. Compta amb 555 habitants (INE 2025) i viu de l'agricultura de regadiu i de la central hidroelèctrica, construïda entre 1911 i 1916 juntament amb el pantà. Els seus carrers conserven l'aspecte del segle XVII, època de major esplendor, amb cases nobles com la del Baró d'Eroles. Es conserven les ruïnes del castell termenat i restes de la muralla medieval, al costat de l'església gòtica de San Martín. La festa major és el 15 d'agost.
Monument
Castell documentat des de 1055-1056, amb una torre del segle XI de 2,7 m de diàmetre i 6 m d'alçada i fortificacions afegides als segles XIII-XIV, unit a una vila closa que conserva el seu traçat medieval amb carrers i carrerons originals, entre ells la Torre de la Presó i la plaça del Castell, antic pati d'armes. Des de 1455 va ser capital de la sotsvegueria de Pallars Jussà fins a perdre protagonisme administratiu davant de Tremp el 1834.
Natura
L'embassament de Sant Antoni, també conegut com de Talarn o de Susterris, és un gran embassament del riu Noguera Pallaresa format per una presa a l'estret de Susterris, al terme de Talarn, que s'estén també per la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Conca de Dalt i Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà. La seva construcció, iniciada el 1913 per l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, filial de la canadenca Barcelona Traction, coneguda com La Canadenca, va negar l'antiga església de Sant Antoni de Susterris i bona part de les terres de la Comanda de Susterris. Els canals derivats de l'embassament, com el Canal de Gavet, van ampliar les terres de regadiu de la zona. Aigües avall, al mateix Noguera Pallaresa, es troba el pantà de Terradets.
Activitat
La festa major de Talarn se celebra al costat del pantà de Sant Antoni, presa de 86 metres sobre la Noguera Pallaresa aixecada entre 1913 i 1916 per la Canadenca, que va negar l'església de Sant Antoni de Susterris; cap al 1011 el comtat de Pallars s'havia dividit entre dos germans en Pallars Jussà i Pallars Sobirà.
Curiositat
Nucli històric de Talarn, al Pallars Jussà, declarat conjunt d'interès historicoartístic. Va ser una plaça forta medieval emmurallada, amb torres als portals i als angles principals, de la qual encara es conserven carrers com el carrer del Mig i el carrer Nou. Del castell, situat a la part més alta de la vila, subsisteixen restes com la Torre de la Presó i l'antic pati d'armes. L'església parroquial de Sant Martí, documentada des de 1097 tot i que reconstruïda el 1639, conserva un orgue de 1748. Entre les cases senyorials destaca la del baró d'Eroles, amb el lema gravat Perseguidos mas no vencidos, testimoni del seu pas de fortalesa medieval a vila residencial de la noblesa rural.
Fita
Cap al 1011 el comtat de Pallars es va repartir entre dos germans i va quedar dividit en Pallars Jussà, el sector baix, i Pallars Sobirà, l'alt. Aquella partició feudal explica l'existència de dues comarques diferents mil anys després.
Fita
La presa de Sant Antoni, de 86 metres d'alçada, s'aixeca a l'estret de Susterris, al municipi de Talarn, sobre el riu Noguera Pallaresa, i el seu embassament s'estén també pels termes de la Pobla de Segur, Salàs de Pallars, Conca de Dalt i Isona i Conca Dellà. La va construir entre 1913 i 1916 l'empresa Riegos y Fuerzas del Ebro, filial de la canadenca Barcelona Traction i coneguda per això com la Canadenca; les obres van portar certa riquesa i renovació als pobles de l'entorn, com Vilamitjana, on es va allotjar bona part dels obrers. L'embassament va negar l'església de Sant Antoni de Susterris i bona part de les terres de la seva comanda, i la posterior construcció de canals, com el de Gavet, va ampliar les terres de regadiu de diversos pobles de la zona.
Activitat
Certamen de principis de juny que reuneix a Talarn cellers del Pirineu i de la resta de Catalunya. La Conca de Tremp ha recuperat la vinya i els seus vins s'acullen a la DO Costers del Segre.