Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a la Pobla de Segur

Què veure i què fer a la Pobla de Segur (Pallars Jussà, Lleida): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 2 Curiositats · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de la Pobla de Segur és cada lloc

Congost de Collegats 7 km

Pobles a prop de la Pobla de Segur

Què veure a Conca de Dalt 250 m · 7 llocs
Què veure a Salàs de Pallars 4,9 km · 6 llocs
Què veure a Talarn 8,8 km · 8 llocs
Què veure a Senterada 9 km · 4 llocs
Què veure a Tremp 11 km · 12 llocs
Què veure a Baix Pallars 12 km · 11 llocs
Què veure a Abella de la Conca 14 km · 3 llocs
Què veure a Sarroca de Bellera 14 km · 4 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Pallars Jussà › la Pobla de Segur

Què veure i què fer a la Pobla de Segur

La Pobla de Segur
Poble
La Pobla de Segur és una vila de la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida, dividida pel riu Flamisell en els seus dos nuclis principals i situada a la confluència d'aquest amb el Noguera Pallaresa, la qual cosa la converteix en porta d'entrada a la Vall Fosca. És la segona població en importància de la comarca, amb una economia basada en el comerç, els serveis, la indústria, l'agricultura i la ramaderia. El seu origen es remunta a Esplugues de Segur, assentament altmedieval documentat cap al 976-978 com a Spelunca Sequni, vinculat a la pastura i al conreu de la vinya. Cap al segle XI va sorgir un nou nucli feudal al voltant de l'església romànica de San Miguel, al Pui de Segur, que va acabar imposant-se i va arribar a tenir escrivania i notaris públics.
Recinte fortificat de la Pobla de Segur
Monument
El recinte fortificat de la Pobla de Segur va tenir el seu primer emplaçament al Pui de Segur, a prop del nucli actual. La vila va créixer després com una vila closa, un recinte tancat organitzat entorn de la plaça del mercat i d'un raval al costat de l'església, del qual avui només queden restes disperses.
Congost de Collegats
Natura
El congost de Collegats, format pel riu Noguera Pallaresa entre les serres de Peracalç i de Boumort, s'estén a cavall de les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Un dels seus paratges més característics és l'Argenteria, les formacions de la qual es diu que van inspirar Antoni Gaudí per a la façana de la Pedrera. En el seu extrem sud, el barranc de l'Infern, límit entre els dos Pallars, desemboca al Noguera Pallaresa formant una vall profunda i tancada, gairebé una fissura a la roca. Fins a mitjan segle XIX no existia un pas practicable per Collegats, i els camins entre els dos Pallars havien de voltar per Montsor, Montcortès i Peramea. Va ser aleshores quan la casa Bringuer, de la Pobla de Segur, va obtenir permís per obrir un pas pel congost.
L'Argenteria de Collegats
Curiositat
L'Argenteria de Collegats és una sorgència d'aigua a la paret rocosa del congost de Collegats que ha format travertins -dipòsits de carbonat de calci precipitat de les calcàries cretàciques- amb formes particulars. Se situa a la riba esquerra del Noguera Pallaresa, entre Gerri de la Sal i la Pobla de Segur, amb accés des del quilòmetre 297,6 de la carretera N-260. Tant el poeta Joan Maragall com l'arquitecte Antoni Gaudí s'hi van inspirar; de fet, Gaudí va prendre l'Argenteria com a referència per a la façana de la Casa Milà (La Pedrera) a Barcelona. El paratge resulta especialment espectacular a l'hivern, quan l'aigua es glaça i forma grans cortines de gel penjants sobre la roca.
Festa Major de la Pobla de Segur
Activitat
La Pobla de Segur, capital del Pallars Jussà a la confluència del Flamisell i el Noguera Pallaresa, celebra la seva festa major al costat del Congost de Collegats, congost les formacions travertíniques del qual, l'Argenteria, van inspirar Gaudí.
Xocolata de la Pobla de Segur
Curiositat
Tradició xocolatera de la Pobla de Segur, capital del Pallars Jussà.
Origen de la Pobla de Segur
Fita
El nom de la vila remunta a la carta de població que el 1268 va concedir el vescomte Pere de Vilamur, atorgant franquícies als habitants de la Ribera de Segur per crear un centre comercial al Pallars; d'aquí el terme pobla, que designa precisament una població nova nascuda d'aquest tipus de carta. El topònim Segur, segons el filòleg Joan Corominas, procediria del nom cèltic Segodunum, aplicat a tota la comarca. Un dels documents més antics del lloc, de finals del segle X (datat entre 976 i 978), esmenta ja la spelunca de Sequni, un assentament en cova lligat a la pastura i la vinya, anterior a la fundació de la vila.
Ferrocarril de Lleida a la Pobla de Segur
Fita
La línia fèrria que remunta el Segre i la Noguera Pallaresa connecta Lleida, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur, unint el pla de Lleida amb el Prepirineu; el tram fins a Balaguer es va obrir el 1924 i no va arribar a la Pobla fins al 1951, després de dècades d'obres. Projectada per arribar a França, s'hi va quedar i avui és la via d'accés ferroviari al Pirineu de Lleida. Des de 2005 la gestiona Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que opera també, sota la marca turística Tren dels Llacs, els serveis que enllacen amb autobusos cap a Sort, Esterri d'Àneu i, a l'estiu, el telefèric de l'Estany Gento a la Vall Fosca.