Quadern de bitàcola · 8 indrets

Què veure i què fer a Castell de Mur

Què veure i què fer a Castell de Mur (Pallars Jussà, Lleida): 8 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Castell de Mur és cada lloc

Pobles a prop de Castell de Mur

Què veure a Llimiana 3,7 km · 5 llocs
Què veure a Gavet de la Conca 5 km · 5 llocs
Què veure a Tremp 8,4 km · 12 llocs
Què veure a Sant Esteve de la Sarga 9,4 km · 5 llocs
Què veure a Talarn 11 km · 8 llocs
Què veure a Àger 14 km · 15 llocs
Què veure a Isona i Conca Dellà 14 km · 15 llocs
Què veure a Salàs de Pallars 14 km · 6 llocs

Espanya › Catalunya › Lleida › Pallars Jussà › Castell de Mur

Què veure i què fer a Castell de Mur

Castell de Mur
Poble
Municipi que pren nom del castell i monestir de Santa Maria de Mur, joia del romànic pallarès.
Monestir de Santa Maria de Mur
Monument
El monestir de Santa Maria de Mur és un antic cenobi agustinià del Pallars Jussà, fundat el 1069 pels comtes Ramon IV i Valença i consagrat aquell mateix any pel bisbe Guillem d'Urgell, amb una muralla que l'envoltava juntament amb el castell formant una gran fortificació. L'església, d'estil romànic-llombard, té tres naus amb volta de canó i tres absis semicirculars, dedicats en origen a Santa María, San Pedro i San Esteban; les seves pintures murals de l'absis central, arrencades el 1919 i venudes a un antiquari, es conserven avui al Museu de Belles Arts de Boston, i les de l'absidiola sud, al Museu Nacional d'Art de Catalunya. Declarat monument històric-artístic el 1920, conserva un claustre del segle XII amb capitells de decoració geomètrica, vegetal i humana.
Castell de Mur
Monument
Castell romànic del segle XI amb un perímetre emmurallat d'entre 14 i 18 m d'alçada, una de les construccions defensives més elevades de Catalunya; documentat des del 969 i formalment des de 1044, quan el comte Ramon III de Pallars el va transferir, va passar per Arnau Mir de Tost i es va convertir en seu de la baronia dels Mur. Excavacions de 1977 van revelar restes d'un poblat altmedieval amb muralles ciclòpies. Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) des de 1988, amb una cambra triangular restaurada el 1986.
Castell de Guàrdia
Monument
Castell de finals del segle XI o principis del XII amb una original torre de planta triangular de vèrtexs arrodonits; es conserven el llenç de muralla oriental (24 m de llarg i 3 m d'alt, amb cinc sagetes) i la torre, d'uns 8 m d'alçada amb obertures de porta i restes d'merlets. Va pertànyer als comtes de Pallars, va passar als Mur i el 1381 a Berenguer d'Abella; controlava visualment el congost de Terradets al costat del castell de Mur. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Embassament de Terradets
Natura
L'Embassament de Terradets és un embassament construït el 1935 sobre el riu Noguera Pallaresa, al Pallars Jussà, que s'estén per Llimiana, Gavet de la Conca i Castell de Mur, als peus del massís del Montsec. La presa, de gravetat i formigó, té 47 metres d'alçada i 160 de longitud de coronació, i embassa 33,2 hectòmetres cúbics en 330 hectàrees; serveix per a la producció hidroelèctrica, el reg i el proveïment d'aigua. La cua del pantà s'ha convertit en un aiguamoll d'unes 112 hectàrees, amb meandres i llacunes on crien cabussons, agrons blancs i bec d'alena, i on es pesca truita, carpa i barb. La seva construcció va negar el monestir medieval de Sant Miquel de Cellers, fundat cap al 1170. Compta amb rutes per descobrir la fauna i la flora de la zona.
Festa Major de Castell de Mur
Activitat
La festa major de Castell de Mur se celebra al costat del monestir romànic de Santa Maria de Mur, consagrat el 12 de gener de 1069 pel bisbe d'Urgell; les seves pintures murals de l'absis central es van arrencar el 1919 i les va comprar el 1921 el Museum of Fine Arts de Boston, mentre que les dels absis laterals van arribar al museu de Barcelona el 1961.
Consagració de Santa Maria de Mur
Fita
Els comtes del Pallars Jussà, Ramon V i Valença de Tost, van emprendre la construcció de l'església de Santa Maria de Mur poc després del seu matrimoni, entre 1057 i 1060. Tot i que no estava acabada, va rebre la consagració del bisbe d'Urgell el 12 de gener de 1069, sota l'advocació original de Santa Maria, Sant Esteve i Sant Pere. Va ser el seu fill, el comte Pere Ramon del Pallars, qui va concloure l'obra: cap al 1100 hi va instal·lar una comunitat de canonges agustinians, va enterrar a l'església els seus pares —la seva mare Valença el 1111— i se li atribueixen les pintures murals de principis del segle XII. Vinculada directament amb Roma, la canònica de Mur va quedar fora de la jurisdicció episcopal i, gràcies a successives donacions, va assolir gran poder.
Venda de les pintures murals de Mur
Fita
Les pintures romàniques de l'absis central de Santa Maria de Mur van ser arrencades a l'strappo el 1919 per especialistes italians i comprades el 1921 pel Museum of Fine Arts de Boston. Les dels absis laterals van arribar al museu de Barcelona el 1961.