Poble
Isona i Conca Dellà, coneguda com a terra de dinosaures pel Museu de la Conca Dellà i els jaciments d'ous fòssils de Basturs, és un municipi de 1038 habitants (INE 2025) del Pallars Jussà, amb seu de l'ajuntament a la localitat d'Isona. Es va formar el 1970 per la fusió dels antics municipis de Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella, que havien absorbit al seu torn altres nuclis menors com Covet, Montadó, Biscarri, Bastús i Montesquiu; el conjunt va prendre llavors el nom de Conca d'Allà, canviat a la dècada de 1980 per l'actual d'Isona i Conca Dellà. Avui agrupa catorze nuclis o entitats de població repartits per la vall del Conca Dellà.
Monument
Església romànica de Covet, considerada una de les més notables del Pirineu, situada al costat sud del nucli de Covet, al municipi d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà. La imatge de la Virgen de Covet presideix aquesta antiga parròquia rural, que el 1990 amb prou feines comptava amb vuit habitants permanents, i l'edifici està considerat un dels exemplars principals de la comarca i una peça singularíssima de l'art romànic català. El lloc de Covet apareix documentat ja l'any 949, amb motiu de la consagració de l'església de Sant Cristòfol de Salinoves. Del priorat de Covet procedia el cèlebre Santo Cristo de Conques, una talla gòtica cremada durant les revoltes de 1936 i avui venerada a l'església de Sant Miquel de Conques com a reproducció.
Monument
Castell romànic de principis del segle XI (cap al 1010), de doble perímetre fortificat amb torres circulars i baluards semicirculars a les cantonades; conserva millor el recinte interior quadrangular que l'exterior. L'església romànica annexa, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat, només en conserva l'absis i el mur nord. Va ser seu de la important Baronia d'Orcau, el senyor de la qual Arnau d'Orcau va arribar a majordom de Pere III i governador del Rosselló i la Cerdanya (1366-76); va passar després als Erill i als ducs d'Híjar. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
Recinte fortificat medieval del nucli d'Orcau, al municipi d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà, Lleida), a 765 metres d'altitud. Conserva una vila closa amb un portal d'accés de funció defensiva, amb espitlleres i dovelles, i una construcció de dues plantes sobre ell rematada en matacà. Orcau va pertànyer a les possessions del comte d'Erill dins la sotsvegueria del Pallars; el 1831 comptava amb uns 80 habitants i estava sota el senyoriu del comte d'Aranda, baró d'Orcau, dins el partit de Talarn. Està declarat bé cultural d'interès nacional des del 8 de novembre de 1988.
Monument
Castell romànic documentat des de 1055 (algunes fonts citen 1007), del qual només en queden tres murs formant l'angle nord-est, amb carreus ben tallats units amb morter de calç; una torre rectangular i diversos llenços que van arribar fins al segle XX van quedar molt malmesos al front de 1938 durant la Guerra Civil. Va pertànyer als comtes de Barcelona i el 1281 als barons d'Orcau, sota el domini dels quals es va convertir en el lloc més poblat de la baronia. Bé Cultural d'Interès Nacional.
Monument
El recinte fortificat d'Isona reuneix les restes conservades, d'època romana i medieval, d'una torre i un portal de l'antiga muralla de la localitat d'Isona, cap del municipi d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). Està declarat bé cultural d'interès nacional. El parament està format per grans carreus de pedra de diversa naturalesa, tallats en blocs prismàtics. A la part baixa de la torre es conserva avui una font.
Monument
Fortalesa romànica del segle XI, amb alts murs i estructures rectangulars, entre elles una possible torre i una cambra voltada; avui en ruïnes, amb fragments de mur sense planta reconeixible sense excavació arqueològica. Va pertànyer a l'antic municipi de Conques, va ser probablement conquerit per Arnau Mir de Tost i va servir de castell de batllia; al segle XIV va passar a la baronia d'Orcau i al XX es va convertir en masia. Bé Cultural d'Interès Nacional (n'hi ha una d'homònima a Sant Mateu de Bages, amb la qual no s'ha de confondre).
Monument
Vila closa medieval del segle XIII dalt d'un petit turó, que conserva cinc portals d'accés -tres d'originals, entre ells el del Marquesó, el de la Font i el de Marisans- juntament amb trams de muralla. Declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 8 de novembre de 1988 i inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català (IPAC: 1047).
Monument
El castell de Llordà s'alça al municipi d'Isona i Conca Dellà, a poc menys d'un quilòmetre al nord-est del poble de Llordà, sobre el mateix turó però en un punt més elevat, des d'on domina bona part del paisatge de la comarca del Pallars Jussà. Durant segles va ser el centre neuràlgic de l'antic terme d'Isona, i el poble que porta el seu nom es va formar al seu voltant, dins el recinte més exterior de les seves tres muralles. L'abandonament el va deixar ocult sota un bosc d'alzines i reduït a un munt de ruïnes, la qual cosa en va dificultar l'estudi; en les dues últimes dècades s'ha netejat, excavat i reconstruït en part, de manera que torna a ser visitable, en un entorn on també s'organitzen visites guiades al Parc Cretaci.
Monument
Castell romànic documentat des de 1055, un dels més importants del comtat de Pallars entre els segles X-XII, que va donar nom al llinatge Galliner -Guillem Folc de Galliner va ser vassall del comte Bernat entre 1080 i 1110-. Avui tot just en queden vestigis visibles, tot i que prospeccions arqueològiques han revelat restes de l'antic poblat. El 1365 va passar a la jurisdicció del bisbat d'Urgell, que la va mantenir fins al segle XIX; zona arqueològica protegida des de 1949.
Monument
El Museu de la Conca Dellà, a la vila d'Isona, dins el municipi d'Isona i Conca Dellà, reuneix dos tipus de fons: un de paleontològic, dedicat als dinosaures, i un altre d'història local. En la seva vessant paleontològica funciona com a centre d'acollida del Parc Cretaci de la Conca Dellà, que engloba diversos jaciments de la zona, com el de la Mare de Déu de la Posa, a més dels d'ous i petjades de Basturs. El museu va ser possible gràcies a l'esforç d'un grup de veïns d'Isona i a la col·laboració de la Direcció General d'Acció Territorial de la Generalitat i dels fons FEDER de la Unió Europea, coordinats pel Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Natura
Jaciment paleontològic únic al món per la preservació d'ous de dinosaure esfèrics de vint centímetres de diàmetre.
Activitat
La festa major d'Isona i Conca Dellà se celebra a la vila que ocupa el solar d'Aeso, ciutat de nom preromà que va assolir estatut municipal en època imperial; el municipi actual va néixer el 1970 de la fusió de sis pobles de la Conca Dellà i és avui conegut pels jaciments d'ous de dinosaure de Basturs.
Fita
Isona ocupa el solar d'Aeso, ciutat de nom preromà que en època imperial va assolir estatut municipal. Conserva panys de muralla i inscripcions llatines reunides al museu local, testimoni de la romanització de la Conca Dellà.
Fita
Un decret de 1970 va fusionar sis municipis de la Conca Dellà: Benavent de Tremp, Conques, Figuerola d'Orcau, Isona, Orcau i Sant Romà d'Abella. El nom inicial, Conca d'Allà, es va corregir de seguida pel actual.