Poble
Sant Miquel de Campmajor és un municipi de muntanya dispers de la comarca del Pla de l'Estany, a la província de Girona, amb diversos castells i torres pel seu territori, que s'estén per la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a la seva confluència amb el Ritort. Inclou, a més de la capital, els nuclis de Briolf, Falgons, Sant Martí de Campmajor i Ventajol. Les primeres notícies de la vall daten de l'any 878, quan el rei Lluís el Tartamut va confirmar a l'abat Ansemund la possessió de la cel·la de Sant Martí. A mitjan segle XX es va projectar un embassament al riu Ser, abandonat en comprovar-se que el sòl de guix filtraria l'aigua. Destaquen el castell de Falgons i l'ermita de Sant Nazari. Compta amb 258 habitants (INE 2025).
Monument
El castell de Falgons, al municipi de Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany, va ser centre de l'antiga baronia de Falgons, la titularitat de la qual va ostentar des del segle XII la família Cartellà. El poblat de Falgons, de masies disperses sense entitat urbana, ja apareix esmentat entre els anys 898 i 917, i va ser municipi independent fins que al segle XIX el seu terme es va incorporar al de Sant Miquel de Campmajor. El castell, reformat entre els segles XIII i XVIII, té planta quadrada amb una torre a cada vèrtex, tres de restaurades, i una portalada d'arc de mig punt amb dovelles coronada per l'escut dels Cartellà; una de les torres roman parcialment enrunada. Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN 1512-MH), la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya.
Monument
El Castell d'en Roca s'alça vora el riu Ser, prop d'una cascada i de la seva confluència amb el Ritort, en l'extens i dispers terme de Sant Miquel de Campmajor. Documentat des del segle XII -la primera referència podria ser un Ramon de Roca esmentat el 1174-, va tenir com a senyors la família Roca i, més tard, un Pere de Prat de Girona, esmentat el 1320. Es tracta en realitat d'una casa forta, avui amb aspecte de masia després de les reformes: planta rectangular amb un petit pati interior, planta baixa i un pis, i una portalada d'arc de mig punt adovellat; al pis superior s'obre una finestra geminada sense capitell i amb decoració floral a la imposta. La torre, adossada a la façana sud i ben conservada, és l'element més antic del conjunt, del romànic tardà, de finals del segle XIII o inicis del XIV. És Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN 1515-MH), la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya.
Monument
Torre de telegrafia òptica militar, també anomenada de Can Ginestar, construïda a partir de 1848 durant la guerra dels Matiners com a part de la línia Girona-Olot i en servei fins al 1862; de planta quadrada amb base en talús, espitlleres emmarcades amb maó i fossat perimetral, conserva tres dels seus quatre costats i està declarada bé cultural d'interès nacional.
Monument
La Torre de Brió, o de Briolf, és un mas-torre d'origen romànic (segles XI-XIII), de planta quadrada, situada a ponent de l'església de Brió, a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany), declarat bé cultural d'interès nacional. Consta de planta baixa i un primer pis; la part superior original no s'ha conservat. Es conserva un arc de mig punt a la planta baixa, i el del pis superior està malmès. Tenia dues portes amb llinda triangular, una a llevant i una altra, molt transformada, a migdia; a les façanes oest i nord del pis superior hi ha tres finestres ben repartides. Els murs són de carreus que en alguns punts arriben a un metre de gruix. Aquest tipus de construcció, anomenat mas-torre, era aixecat per la baixa noblesa o l'alta pagesia, i sovint l'habitava el batlle del senyor jurisdiccional.
Monument
Torre de vigilància medieval del terme de Sant Miquel de Campmajor.
Natura
Cim de 864 metres situat al límit entre Sant Miquel de Campmajor, al Pla de l'Estany, i Sant Martí de Llémena, ja al Gironès.
Natura
Un dels dos cims més alts de la comarca del Pla de l'Estany, al terme de Sant Miquel de Campmajor.
Natura
Volcà del terme de Sant Miquel de Campmajor, testimoni que l'activitat volcànica de la zona s'estén més enllà dels límits de la Garrotxa. S'eleva a 837 metres d'altitud i figura catalogat com a volcà extint dins la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Gastronomia
El fajol només s'ha seguit conreant al Pla de l'Estany i la Garrotxa, amb varietats locals com la pota de gall; la seva farina fosca dona les farinetes, que es mengen amb llet o amb llardons.