Poble
Serinyà és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, a la província de Girona, situat al límit amb la Garrotxa, cèlebre per les coves amb jaciments prehistòrics del Paleolític Superior que es troben al seu terme, entre elles la de Reclau Viver, habitada fa més de 200.000 anys per l'Homo heidelbergensis i, més tard, per l'Homo neanderthalensis, cosa que la converteix en un dels jaciments més importants d'Europa. Les coves, que van ser també refugi al Neolític i lloc d'enterrament a l'edat del bronze, estan avui protegides pel Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. El municipi compta amb 1.228 habitants.
Monument
Castell també anomenat de Taià, documentat des de l'any 957, quan els seus senyors van participar en una revolta nobiliària contra el comte Guifré II de Besalú, que va morir en la lluita; els seus germans van venjar la mort confiscant el castell. Avui només queden un llenç de muralla i una torre rectangular adossats al mas Can Parella.
Natura
Conjunt de coves amb ocupació humana des del Paleolític mitjà fins a l'edat del bronze, un dels jaciments prehistòrics més importants de Catalunya. El formen la cova de l'Arbreda, la de Mollet I i la del Reclau Viver, obertes al públic, juntament amb altres com Mollet II, Mollet III, Cova d'en Pau, Arbreda II i Cau del Roure, originades per la deposició de travertí i la seva posterior dissolució. Van servir de refugi a animals, a l'home de Neandertal i a l'home modern, i al Neolític es van fer servir com a enterrament. Les excavacions, iniciades per Josep Maria Corominas, han tret a la llum restes del Paleolític mitjà (fa 250.000 anys) i superior (entre 40.000 i 9.000 anys). El conjunt, bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), integra avui el Parc de les Coves de Serinyà.
Monument
Masia fortificada dels segles XV-XVI, també anomenada Can Genover pel nom dels seus actuals propietaris, amb dues torres a cantonades oposades -una de quadrada a l'est i una altra de circular rebaixada a l'oest, aquesta darrera reconvertida en capella de Santa Anna, amb una imatge de la santa probablement del segle XVII-, i obertures amb decoració gòtica i renaixentista, diverses de les quals llindes duen inscripcions. Conserva altres elements defensius, com espitlleres, i forma un conjunt amb diverses masoveries annexes, una de molt deteriorada i una altra de restaurada. Va ser restaurada i ampliada als segles XVIII i XIX.
Monument
Torre del segle XVI situada al veïnat de Bosquerons, al terme de Serinyà, al Pla de l'Estany, declarada bé cultural d'interès nacional. De planta quadrada i tres pisos, amb teulada a dues aigües, s'alça sobre un afloriment rocós i està construïda amb carreus de pedra; els de la planta baixa semblen més antics que els superiors, probablement per reconstruccions posteriors. Conserva a la cara sud una espitllera, i té adossada una masia de planta rectangular i també de tres plantes, amb coberta a dues aigües i elements arquitectònics poc destacats; la porta d'entrada, amb llinda i impostes de pedra arenosa reaprofitades, s'obre a la façana sud.
Monument
Església parroquial romànica del segle XII situada enmig d'una àmplia plaça al centre de Serinyà, dedicada a Sant Andreu i documentada ja el 1182. El 1364 la reina Elionor la va vendre a Ponç de Canadal, abat de Banyoles, i el 1795 va ser saquejada per les tropes franceses; al seu interior es conserva una creu processional d'interès. L'edifici, de planta rectangular i una sola nau coberta amb volta apuntada, manté un absis semicircular amb volta de quart d'esfera i una façana principal amb portalada d'arquivoltes esglaonades, coronada per una cornisa de pedra motllurada; la torre-campanar, de planta quadrada, és de construcció posterior. Es va aixecar amb pedra travertínica d'Espolla.
Natura
Tram mitjà del riu Fluvià, un dels rius més ben conservats de Catalunya perquè no té grans embassaments, que travessa els termes de Serinyà, Crespià, Esponellà i Vilademuls.
Activitat
L'Homenatge a la Vellesa de Serinyà, al Pla de l'Estany, s'emmarca en la Festa del Roser del poble, que se celebra el segon diumenge de maig i suma ja més de cent edicions, cosa que la converteix en una de les celebracions d'aquest tipus més antigues de Catalunya, considerada la segona de les seves característiques. Durant la jornada, els alumnes dels centres d'educació infantil i primària de la localitat interpreten balls tradicionals en homenatge a la gent gran, un acte que es manté com a nucli de la festa tal com marca la tradició.
Natura
El Parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà protegeix un conjunt de jaciments del Paleolític mitjà i superior, descobert a mitjan segle XX i declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). L'integren, entre altres cavitats, la cova de l'Arbreda, Mollet I i la cova del Reclau Viver, obertes al públic, formades per la deposició de travertí a partir del carbonat càlcic de l'aigua i pels processos que després el van dissoldre. La seva cronologia abasta des del Paleolític mitjà (250.000 anys) i superior (40.000-9.000 anys) fins al Neolític i l'edat del bronze: van servir de refugi a neandertals i humans moderns, i després com a lloc d'enterrament. Les excavacions les va iniciar Josep Maria Corominas. Avui es poden visitar la cova de Reclau Viver, la de l'Arbreda i la de Mollet.
Fita
El metge i arqueòleg Josep Maria Corominas va començar a excavar el 1944 el Reclau Viver i les cavitats veïnes, que documenten la presència humana des de fa dos-cents mil anys i l'ocupació neandertal del prepirineu.
Fita
El consell comarcal del Pla de l'Estany va musealitzar el 1997 l'entorn del Reclau Viver i de la cova de l'Arbreda i va obrir al públic un parc arqueològic que continua sent excavat per la Universitat de Girona.