Poble
Porqueres és un municipi de la comarca del Pla de l'Estany, a la província de Girona, situat a la vora de l'Estany de Banyoles, a la riba oposada a la localitat que dona nom al llac. Reuneix set nuclis, entre ells Miànegues, Usall, Pujarnol i Merlant, i compta amb 4.811 habitants. La seva església parroquial de Santa Maria, temple romànic del segle XII, va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) l'any 1931. El municipi conserva també el castell de Porqueres, el dolmen de les Closes i la torre de Pujarnol.
Monument
L'església de Santa Maria de Porqueres és un temple romànic del segle XII situat vora l'estany de Banyoles, davant l'antic castell de Porqueres, al municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany, i un dels millors exemples del romànic de la zona. Declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), té una nau rectangular de grans dimensions coberta amb volta de canó sobre arcs torals i un absis semicircular molt allargat, amb tres absidioles i dues capelles laterals obertes en el gruix del mur. La llum entra per cinc obertures de doble esqueixada situades a diferent alçada a l'absis. Al costat es troben la rectoria, el cementiri i un antic comunidor.
Monument
Casa forta situada al costat de la petita església rural de Sant Cebrià de Pujarnol, a Pujarnol, un dels set pobles del municipi de Porqueres, documentat des de 1017. Es va construir a partir d'una torre circular del segle XII, en origen exempta, ampliada durant els segles XIII i XIV fins a la seva planta rectangular actual, amb dues torres en cantonades oposades: una de quadrada de tres plantes, que feia de torre de l'homenatge, i una altra circular. S'organitza al voltant d'un pati interior amb vestíbul abovedat; la seva façana principal, orientada a llevant, té un portal de llinda plana i tres finestrals, i la sud un gran contrafort. Va pertànyer a diverses famílies senyorials fins a passar, ja al segle XX, a una fundació, i avui funciona com a hostal.
Monument
La Torre Descalç, o del Calç, s'alça a la serra de Sant Patllarí, a 276 metres, al veïnat de Descalç, un antic ens local avui integrat al municipi de Porqueres, al Pla de l'Estany, centrat entorn de la torre i l'església de Sant Maurici de Calç. Fins a la Nova Planta, el 1716, va formar part de la vegueria de Besalú i la batllia de Pujarnol, i no va arribar a tenir ajuntament propi com els altres ens que el 1846 van conformar Porqueres. És una torre fortificada del segle XII, documentada com a villa calvis des de 1017, de planta quadrangular amb porta d'arc de mig punt dovellat, ampliada com a masia entre els segles XVII i XVIII. Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 1300-MH).
Monument
Masia en forma d'L vinculada a la família Traver, documentada des del segle XIII, amb un cos central més elevat que va ser antiga torre de defensa entre els dos cossos nobles; el portal principal llueix l'escut tallat de la família. Declarada bé cultural d'interès nacional. El conjunt actual, amb portalades d'arc de mig punt i finestres gòtiques d'arc conopial i traceries, es va alçar en tres etapes poc distanciades entre finals del segle XVI i principis del XVII. Un membre de la família, Joan Traver, va defensar la Força de Girona en el setge de 1462, i el 1481 el rei Ferran el Catòlic li va concedir títol nobiliari; del llinatge en van sortir a més quatre canonges de la Seu de Girona.
Monument
Successor de l'antic castell de Porqueres, documentat des de 957 amb Ademar I com a castlà; el llinatge va prendre el cognom Porqueres al segle XI i va donar origen als barons de Santa Pau. L'edifici actual, reformat al XVII com a masia de tres cossos, conserva murs medievals a la seva base.
Curiositat
El Bosc de Can Ginebreda és una superfície arbrada de més de set hectàrees a Porqueres, poblada de roures, alzines, pins, ginebres i arboços, que l'artista Xicu Cabanyes va convertir en un parc d'escultures i creació personal seva. Les peces, de temàtica eròtica, es reparteixen a l'aire lliure per tot el bosc en diàleg amb el paisatge que les envolta, i els visitants poden recórrer-lo lliurement, sense ruta ni camins fixats. L'Ajuntament de Porqueres va adquirir el bosc el 2009, i el 2012 es va constituir l'Associació d'Amics de Can Ginebreda per a la seva cura.
Natura
Paratge natural de formacions rocoses vora l'Estany de Banyoles, vinculat en la tradició popular a les 'goges', les fades del llac. Segons la llegenda hi tenien els seus palaus entre les esquerdes de la roca, on celebraven festes i filaven tota la nit sense que ningú arribés a veure-les. Les formacions són travertins d'origen càrstic, possiblement la formació lacustre d'aquest tipus més important de Catalunya, sorgits quan les aigües de l'Estany de Banyoles arribaven fins al lloc; les esquerdes que permeten el pas es deuen a la fracturació i dissolució de la roca. Sobre el travertí hi creix un bosc d'alzines i roures, entre ells el roure Gros, prop del Mas Corralot. S'hi accedeix des de Banyoles per la carretera a Olot, passat el trencall de Pujarnol.
Poble
Mata és una entitat de població del municipi de Porqueres, al Pla de l'Estany (Girona), situada a 130 metres d'altitud, al sud del terme. Va ser municipi independent fins al 1846, quan es va incorporar a Porqueres dins les polítiques de reducció de municipis del segle XIX; avui compta amb uns 2.380 habitants. Conserva l'església de Sant Andreu de Mata, d'origen romànic i reformada posteriorment, així com l'estació de l'antiga línia de ferrocarril entre Girona i Banyoles i la seu de l'ajuntament de Porqueres. Quan encara era un poble separat, la seva festa major se celebrava per Sant Andreu.
Poble
Miànigues és un nucli de població del municipi de Porqueres, a la comarca del Pla de l'Estany, província de Girona, on es concentra bona part dels habitants del municipi. A mitjan segle XIX comptava amb 48 habitants, xifra recollida al Diccionario geográfico de Pascual Madoz. El seu nom ha aparegut també en les formes Mianegues i Mianegas. El 2022 l'entitat singular de població tenia 685 habitants empadronats, dels quals 470 vivien al propi nucli.
Poble
Les Pedreres és un nucli de població del municipi de Porqueres, al Pla de l'Estany (Girona), situat al sud del terme, al costat del nucli de Mata. Està reconegut com a entitat singular de població i, segons el cens de 2025, compta amb 1.170 habitants. A l'extrem nord del municipi, sobre l'Estany de Banyoles, se situa l'altre nucli destacat, Usall.
Poble
Usall és una entitat de població del municipi de Porqueres, al Pla de l'Estany (Girona), situada sobre l'Estany de Banyoles, a 225 metres d'altitud. Va ser un ens local independent, sota la batllia de Banyoles i el senyoriu del Monestir de Banyoles, fins a l'abolició del règim senyorial al primer terç del segle XIX; el 1846 es va unir al municipi de Porqueres juntament amb altres pobles. Té avui 93 habitants. Conserva l'església de Sant Cristòfol, d'estil romànic i unida a la rectoria, la masia d'origen gòtic de Can Traver, i a prop de Melianta el jaciment i estany intermitent del Clot d'Espolla.
Poble
Pujarnol és un dels set nuclis del municipi de Porqueres, al Pla de l'Estany, situat a l'origen de la vall del Matamors, entre les serres de Sant Patllari i Biert, al qual s'accedeix per la carretera de Banyoles a Rocacorba. El seu nom prové de Podio Ariulfi o Arnulfi. El nucli el formen l'església romànica de Sant Cebrià, esmentada ja el 1017, el cementiri i la casa senyorial de la Torre de Pujarnol; al seu terme es conserven també l'església romànica de Sant Maurici de Calç i el dolmen de pedra granítica de les Closes. Ja en direcció a la vall de la riera de Campmajor es troba l'ermita romànica de Sant Patllari, que va ser capella d'un castell. A mitjan segle XIX tenia una noranta habitants; el 2022 sumava 142.
Fita
Les reformes municipals isabelines van agrupar a la dècada del 1840 en un sol ajuntament Porqueres, Pujarnol, Mata, Miànigues, Usall, Merlant i Sant Martí de Campmajor, fins aleshores parròquies disperses per la riba oest de l'estany.
Gastronomia
El cargol és un dels ingredients centrals de la cuina del Pla de l'Estany i del Gironès; es prepara rostit en safata de llauna sobre sarments i es menja amb allioli o amb una picada de fruita seca.