Poble
Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l'Estany, a la província de Girona, situada a la riba oriental del seu llac, el més gran de Catalunya, a 175 metres d'altitud, al límit oriental de la Serralada Transversal, entre la Costa Brava i els Pirineus. El seu nucli antic conserva el monestir de Sant Esteve. La ciutat va ser subseu olímpica de rem el 1992 i seu del Campionat Mundial de Rem el 2004, i un estudi de la Universitat d'Oviedo la va assenyalar el 2011 com la ciutat catalana amb millor qualitat de vida. El clima és mediterrani, amb una pluviositat mitjana anual de 815 mm i vents dominants de nord-oest i sud-est.
Monument
Plaça major de Banyoles, declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), cor de l'eixample medieval conegut com a Vila Nova i documentada des de 1297, quan ja complia la seva funció de mercat, que conserva fins avui. Els porxos que l'envolten estan formats per 37 arcs irregulars de pedra, de mig punt o apuntats, coberts amb voltes d'aresta arrebossades i pintades, amb algun tram d'embigat de fusta original. Els edificis que la tanquen segueixen la distribució típica de la casa medieval urbana, amb la botiga a la planta baixa precedida del porxo, habitatge al primer pis i golfes sota teula àrab; amb el temps se'ls van obrir balcons i algunes cobertes es van convertir en terrats.
Monument
El monestir de Sant Esteve de Banyoles, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), és una de les primeres fundacions monàstiques benedictines de Catalunya i es considera el bressol de la mateixa ciutat de Banyoles, que va créixer al seu voltant. L'església actual, d'una sola nau amb capelles laterals i triple absis, es va iniciar el 1702 sota la direcció d'Agustí Soriano i es va concloure cap al 1740 en estil neoclàssic, conservant de la construcció anterior la portalada gòtica tardana de 1530 i el campanar, aixecat el 1692 i rematat amb una cúpula el 1743. Al seu interior presideix l'altar major el retaule gòtic de la Mare de Déu de l'Escala, obra de Joan Antigó entre 1437 i 1439, mentre que la capella de Sant Martirià guarda l'arqueta gòtica amb les relíquies del sant, de 1453.
Monument
La Casa de la Pia Almoina s'aixeca a la plaça de la Font de Banyoles (Girona) i va ser seu de la institució benèfica medieval fundada el 1307 per Guillermo Reixach per a l'assistència als pobres, les rendes de la qual van desaparèixer al segle XIX amb la desamortització. Abans havia acollit el Consell de Prohoms, precedent de l'ajuntament, creat el 1303, i el mateix Ajuntament fins al seu trasllat el 1928. L'edifici, catalogat com a Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), combina arquitectura romànica i gòtica, amb restes que podrien ser anteriors a l'any 1000, i destaca per la seva galeria gòtica central i per la Sala Major del Consell, amb restes de la decoració original en vermell, groc i negre. Avui és seu del Museu Arqueològic Comarcal, de l'Arxiu Històric i del Centre d'Estudis Comarcals.
Monument
De la muralla de Banyoles es conserva un tram notable al Parc de la Muralla, juntament amb altres als carrers de Sant Pere, Santa Maria i Canal. El tram conservat mostra antigues espitlleres de tir i s'assenta sobre un subsòl de travertí; treballs arqueològics recents han tret a la llum el perímetre i el fossat de la muralla del monestir de Sant Esteve, amb una torre circular de la sagristia, possiblement medieval. Al parc destaquen a més dues construccions a manera de templet gòtic, de lloses de travertí sobre planta hexagonal, datables a finals del XVIII o al XIX. Aquests trams es van aixecar en la restauració de la muralla del segle XVI, més com a vigilància contra el bandolerisme que com a defensa militar, i estan declarats bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
Conjunt de vint edificacions lacustres en forma de casa, construïdes a les ribes est i sud de l'estany de Banyoles entre mitjan segle XIX i 1931, any en què l'Ajuntament va prohibir aixecar noves pesqueres. Van néixer com a simples plataformes de fusta per pescar i guardar l'aparell, i amb el temps es van ampliar per acollir una o dues barques i permetre el bany al llac. Van ser declarades bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), com a jardí històric, el 15 de gener de 1997. En la mateixa època es va traçar una xarxa de passeigs arbrats, a l'estil dels jardins francesos vuitcentistes, que unia la població amb el balneari i l'estany.
Natura
L'estany de Banyoles, a la comarca del Pla de l'Estany (Girona), és el llac natural més gran de Catalunya, d'origen tectònic i càrstic, format fa uns 250.000 anys quan els moviments de formació dels Pirineus van obrir la falla empordanesa. Té 1,18 km² de superfície, 2,1 quilòmetres de longitud i una profunditat mitjana de 15 metres, amb un màxim de 40, a 172 metres d'altitud. S'alimenta sobretot d'aigües subterrànies filtrades des de l'Alta Garrotxa, i només un 10% de les seves aportacions procedeixen de rieres superficials. Alberga el musclo de riu Unio ravoisieri, exclusiu d'aquest lloc a la península ibèrica, i està declarat aiguamoll Ramsar d'importància internacional. El 1992 va acollir les proves de rem dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Curiositat
Jaciment neolític a la vora de l'Estany de Banyoles, d'uns 7.000 anys d'antiguitat, excepcionalment conservat per les condicions d'humitat del subsòl, amb restes de fusta i fibres vegetals poc habituals en jaciments d'aquesta edat.
Activitat
Festa popular de Banyoles en honor de Sant Patllari, patró de la ciutat, amb la tradicional degustació de l'arròs a la cassola.
Activitat
Fira comarcal de mostres de Banyoles, amb expositors de productes i serveis de la comarca.
Monument
Masia senyorial catalana del segle XIII situada a Banyoles, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Va ser bressol de la família Puig de la Bellacasa, citada des de l'any 1300 entre els banyolins il·lustres, i s'aixeca en un petit tossal. Durant la Guerra del Francès, el 1812, es va convertir en el fort Beurmann. Des de l'any 2000 és la seu del Consell Comarcal del Pla de l'Estany. Al peu del turó, per la façana posterior, es troba la font de Can Puig, amb un safareig i una mina d'aigua; al costat de la masia discorre el passeig Puig de la Bellacasa, dedicat a Lluís Puig de la Bellacasa i Déu, polític i advocat barceloní (1886-1960) i membre de la família propietària.
Monument
Masia situada a Puigpalter de Dalt, dins el terme de Banyoles, declarada bé cultural d'interès nacional. Destaca la seva esvelta torre de defensa, de planta quadrada, situada a l'angle sud, coberta a dues aigües i amb un porxo obert a la planta baixa amb arcs de mig punt sobre carreus. Al costat est es conserva un cos amb arcs de mig punt tant a la planta baixa com a la galeria superior. La façana principal s'obre amb una finestra gòtica d'arabescos sobre un portal d'accés de mig punt format per grans dovelles, i el conjunt conserva façanes repicades.
Activitat
Festa major d'hivern de Banyoles (Pla de l'Estany), dedicada a Sant Martirià, patró de la ciutat, que se celebra el cap de setmana anterior a la seva diada, el 24 d'octubre. És la segona cita anual de la ciutat amb la sardana, després de l'Aplec de Banyoles de juliol, fins al punt que es considera la festa major de la sardana a Catalunya. Les ballades de sardanes en són la part central, amb activitats molt ritualitzades com la Competència d'Orquestres, la Competència de Cobles, la Festa de la Música per a Cobla i el Concurs de Colles Sardanistes, organitzades pel Foment de la Sardana de Banyoles.
Monument
Museu d'història natural de Banyoles, obert el 1916 a partir de la donació de les col·leccions del taxidermista Francesc Darder; inclou també una secció sobre el fenomen hidrogeològic de l'Estany de Banyoles, incorporada després de la remodelació de 2003-2007. Darder, veterinari que venia animals dissecats en una botiga de Barcelona i fundador i director del Parc Zoològic de la ciutat, era assidu visitant de Banyoles i es va interessar per repoblar de peixos l'estany, cosa que va portar a crear el 1910 la Festa del Peix. Va donar les seves col·leccions al municipi el 22 d'octubre de 1916, i el museu, instal·lat des d'aleshores a la plaça dels Estudis, ha crescut fins a reunir unes 20.000 peces.
Monument
Museu que conserva els materials paleontològics i arqueològics de la comarca, i gestiona a més els jaciments de la Draga, la vil·la romana de Vilauba i el conjunt del monestir de Sant Esteve. Ocupa l'edifici de la Pia Almoina de Banyoles i es va fundar el 1933, arran de les troballes fetes un any abans a la vil·la romana de Vilauba. Reuneix materials de jaciments paleontològics de fins a cinc milions d'anys i testimonis d'ocupació humana des del Paleolític inferior, fa 250.000 anys, fins al segle XX, entre ells les col·leccions prehistòriques de Pere Alsius Torrent, de finals del XIX, i de Josep M. Corominas, entre 1933 i 1973. Des de 1975 incorpora també els materials d'excavacions modernes, com el jaciment d'Incarcal o els forns romans d'Ermedàs.
Natura
Espai natural protegit de 1.064 hectàrees repartides entre Banyoles, Porqueres i Fontcoberta, catalogat com a zona humida d'importància internacional (RAMSAR) des del 2002 i inclòs a la xarxa Natura 2000.
Fita
El monjo Bonitus va aixecar entre el 812 i el 815, vora l'estany de Banyoles, el que es considera el primer cenobi benedictí de Catalunya; els seus monjos van obrir els canals de reg que encara drenen la plana i al voltant del monestir va néixer la vila.
Fita
Un arbitratge entre l'abat i els veïns va concedir el 1303 a la vila un grau notable d'autogovern municipal, encara que la jurisdicció va continuar en mans del monestir fins a les desamortitzacions del segle XIX.
Fita
Una intervenció d'urgència a la riba de l'estany va treure a la llum el 1990 un poblat agrícola de cap al 5300 aC conservat sota l'aigua, amb estructures de fusta, teixits i llavors excepcionals a tota la península.
Fita
L'estany va acollir les proves de rem dels Jocs de Barcelona; la reforma de les ribes i l'impuls esportiu van consolidar una tradició que el 2004 va portar a la ciutat el campionat del món de l'especialitat.
Gastronomia
L'elaboració de xocolata és una de les especialitats industrials històriques del Pla de l'Estany i ha donat a Banyoles obradors dedicats al cacau des del segle XIX, amb torrons, bombons i rajoles artesanes.