Poble
Camós és un municipi agrícola del sud de la comarca del Pla de l'Estany, a la província de Girona, prop de Banyoles, format pels nuclis de Sant Vicenç de Camós, capital municipal, i Santa Maria de Camós, amb 701 habitants. La seva història gira entorn de la construcció i conservació de les dues esglésies parroquials, la de Sant Vicenç, documentada ja el 1019, i la de Santa Maria, així com el culte a Santa Magdalena de Noves. A finals del segle XVII va patir els saquejos de la guerra amb França, que va arribar a incendiar part del poble, i durant la Guerra Civil bona part de la seva joventut va emigrar a Banyoles a la recerca de treball industrial. Al seu terme es troba la vil·la romana de Vilauba, a més de la Font del Salt Dalmau i l'ermita de Santa Magdalena.
Monument
Can Basses és una masia de planta irregular, construïda en diferents etapes des del segle XIV fins al XVIII, afegida a una antiga torre de l'homenatge de planta quadrada. Inicialment de dos cossos, les ampliacions li'n van donar tres, i el conjunt va arribar a quedar fortificat entorn d'un petit pati. La torre conserva un matacà sostingut per una volta, prolongació d'una crugia lateral, i una finestra coronella amb columna de fust prim i capitell de decoració vegetal. A la façana posterior s'obre un pòrtic de dos grans arcs de mig punt, sobre els quals s'aixeca una sèrie de finestrals d'un graner. La construcció llueix carreus nobles als marcs de portes i finestres i a les cantonades. Està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN 601-MH).
Monument
La Sala de Camós és un casal senyorial adossat a l'antiga església de Sant Vicenç de Camós, la primitiva parroquial del terme, i està declarat bé cultural d'interès nacional. Va ser residència dels cavallers anomenats Camós, documentats a la comarca des de 1162; una branca de la família, amb drets a Tordera, Palafolls i Pineda, apareix documentada fins al 1450, quan Brígida de Camós es va casar amb Joan Berenguer de Cartellà. L'edifici, de finals del segle XIII o ja del XIV, respon al model de casal civil amb una gran nau polivalent de planta i pis, coberta per una doble arcada de mig punt que a la planta superior es repeteix amb arcs apuntats, i una torre a la cantonada sud amb finestres geminades i una obertura defensiva rematada en matacà. Avui funciona com a hotel rural.
Curiositat
La vil·la romana de Vilauba, a Camós (Pla de l'Estany, Girona), se situa uns tres quilòmetres al sud de l'estany de Banyoles. És un jaciment ocupat entre els segles II-I aC i el VII dC, en tres fases: l'altimperial (segles I-III), la més ben documentada, amb pati central porticat, zona residencial al nord i agrícola al sud; la baiximperial (IV-V), amb grans premses de vi i oli, abans d'un declivi al segle V; i la visigoda (VI-VII), d'ocupació reduïda però amb una zona residencial més gran del que s'esperava. Conserva mosaics i estructures, estatuetes de bronze d'un altar domèstic, menjadors amb pintures murals, termes i premses, en més de 2.000 metres quadrats exposats. Declarada Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya) el 2021, visitable avui amb plafons explicatius.
Natura
El Salt Dalmau és una cascada natural del terme de Camós (Pla de l'Estany), amb un gorg d'aigües de tons blaus i verds, situada al costat de la font de Salt Dalmau, al camí que des del nucli de Camós porta al veïnat de Cruanyes. Just abans d'arribar a la font es creua un pont de pedra d'un sol arc de mig punt, construït el 1880 per iniciativa de l'alcalde Vicenç de Besalú per facilitar un nou accés entre Camós i Banyoles, que fins aleshores exigia vadejar el riu al costat del veïnat de Can Prat de la Mitjavila.
Monument
Església situada al terme municipal de Camós, al Pla de l'Estany, sobre un petit altiplà entre els rius Matamors i Revardit, amb bones vistes sobre Bañolas i la plana. És un dels dos nuclis religiosos entorn dels quals es va desenvolupar el municipi, juntament amb la parròquia de Sant Vicenç de Camós, de la qual va ser sufragània fins a fer-se independent. D'origen romànic, es documenta per primera vegada el 1359. Des de 1658 se la va conèixer popularment com a capella de Santa Teresa, per l'altar consagrat a aquesta santa. Va patir reformes al segle XVI i va ser reedificada el 1906, donant lloc al conjunt barroc popular que es conserva avui, tot i que el mur de migdia, amb una finestra de doble esqueixada, correspon encara a la fàbrica romànica original.
Monument
Sant Vicenç de Camós, església parroquial de Camós, es documenta el 1019, en una donació de terres del jueu Ramon Bonhom a la catedral de Girona, i el 1058 va ser restituïda per la comtessa Ermessenda al bisbe Berenguer Guifré, amb el nom de 'Sancti Vicentii de Camonos'; el 1156 va ser retornada al bisbe Berenguer de Llers. D'origen romànic, cap al segle XVI es va ampliar tot modificant l'estructura primitiva, inclosos la volta i l'absis, avui semioctogonal; sobre la façana, damunt la porta i el rosetó, resten vestigis d'un arc tapiat que podria correspondre a l'església esmentada a finals de l'XI. Va patir renovacions al XV, després dels terratrèmols de 1427 i 1428, i als segles XVII i XIX; va ser saquejada per tropes franceses el 1809 i les seves imatges es van cremar durant la Guerra Civil.