Poble
Besalú, a la comarca de la Garrotxa, província de Girona, és l'antiga capital d'un comtat medieval independent i compta amb 2.592 habitants (INE 2025). Fundada al voltant del castell documentat des del segle X, va ser elevada a capital de comtat després de la mort de Wifredo el Velloso l'any 902, sota el seu primer comte independent, Miró I el Joven, i va perdre aquesta condició el 1111 en passar a la casa de Barcelona. El seu traçat conserva amb notable coherència l'estructura urbana medieval, amb el pont fortificat sobre el Fluvià, els banys jueus, l'església del monestir de Sant Pere i la casa Cornellà, la qual cosa li va valer el 1966 la declaració de conjunt historicoartístic nacional, una de les mostres més singulars de Catalunya.
Monument
Conjunt històric medieval de Besalú, que va ser capital d'un comtat independent des d'aproximadament l'any 902 fins al 1111, quan va passar a la Casa de Barcelona. Va ser declarat conjunt historicoartístic nacional el 1966. Aplega edificis com el pont romànic, els banys jueus, el monestir de Sant Pere, l'església de Sant Julià, antic hospital de pelegrins, l'església de Sant Vicenç i la sala gòtica del palau de la Cúria Reial. El seu valor prové sobretot de la unitat del conjunt, una de les mostres més importants dels nuclis medievals de Catalunya.
Monument
Pont medieval fortificat sobre el riu Fluvià, símbol i imatge més coneguda de Besalú (Garrotxa, Girona). La primera notícia documental data del 1075. És de traçat angular i factura romànica, amb set arcs desiguals de pedra. Sobre el cinquè pilar s'alça una torre fortificada de planta hexagonal, amb arcs de mig punt superposats i, a dalt, un arc apuntat amb espitlleres. Va patir nombrosos destrossos per riuades entre els segles XIV i XVIII; el 1880 es van enderrocar la torre central i el portal d'accés des del poble per facilitar el pas de maquinària, i el 1939, durant la Guerra Civil, van volar dos dels seus arcs.
Monument
Sant Pere de Besalú és un monestir del centre històric de Besalú (Girona), declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1931. De l'antic cenobi benedictí només resta l'església, de planta basilical amb tres naus separades per pilars quadrangulars, creuer i un gran absis central envoltat per una girola amb capitells esculpits amb motius vegetals i figures humanes, d'influència nord-italiana. La va fundar el 977 el comte de Besalú i bisbe de Girona Miró Bonfill, i la seva església es va consagrar el 1003; el temple actual és una reedificació de 1060. Va viure la seva màxima expansió als segles XII i XIII, en passar a formar part del comtat de Barcelona, i va entrar en decadència al segle XV per la guerra dels remences, els terratrèmols i els plets amb el bisbe de Girona.
Monument
L'església de Sant Vicenç va ser originàriament la parròquia de Besalú. Documentada des del 977, quan el comte Miró Bonfill la va cedir a la canònica de Santa Maria, l'edifici actual —de finals del segle XII o principis del XIII— combina el romànic tardà amb elements ja gòtics, com el portal de la façana oest, d'arc de mig punt dovellat. És de tres naus amb creuer i tres absis semicirculars; al mur sud s'obre una portalada d'arc rodó, de romànic tardà molt elaborat, amb abundant decoració en capitells i arquivoltes. Guarda la tomba gòtica de Pere de Rovira, que el 1413 va portar a Besalú les relíquies de Sant Vicenç. Una restauració posterior a l'incendi de 1936 va retornar al temple la senzillesa que havia perdut amb reformes anteriors.
Monument
El castell Comtal de Besalú, a Girona, són les restes del castell comtal, dalt del turó on també hi ha les ruïnes de l'església de Santa Maria, construïda dins la fortalesa i consagrada com a capella del castell el 1055. Del castell, seu dels antics comtes de Besalú i documentat des de l'any 977, es conserven pocs vestigis: una porta amb una gran arcada de dovelles del segle XI i una torre quadrada reconstruïda. El 1137 el comte Ramon Berenguer IV va cedir el castell i la seva capella als canonges agustins de Santa Maria, que van ampliar el temple al segle XII; aquest va passar a col·legiata el 1592 i va quedar abandonat a començaments del XIX, venut en la desamortització de 1835. Avui només es conserva la capçalera i part del creuer de l'església.
Monument
Del recinte emmurallat de Besalú (Garrotxa), declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni), en queden restes adossades a cases, sobretot vora el riu i a l'Arc del carrer de Tallaferro; han sobreviscut poques muralles i torres de les moltes que envoltaven el palau dels comtes i la vila, tot i que a la casa dels Figueres es conserven alguns trams de considerable alçada i la majoria de blocs es troben vora el riu Fluvià. Carlemany va dividir l'actual província de Girona en quatre comtats —Empúries, Besalú, Girona i Peralada—; el primer comte conegut, Odiló, va governar des del 785 i va autoritzar la fundació del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Després de vint comtes independents, el comtat va passar a la Casa de Barcelona en morir sense descendència Bernat Guillem, últim de la dinastia.
Monument
Bany ritual jueu (miqvé) medieval, un dels pocs conservats a tot Europa, testimoni de la històrica comunitat jueva de Besalú. D'època romànica, se situa vora el riu, en ple antic call jueu de la vila, el barri on es concentrava la comunitat hebrea medieval.
Activitat
Festa major de Besalú, amb actes populars al conjunt històric medieval de la vila.
Monument
Antiga església i canònica agustiniana de la vila de Besalú, sota les muralles i el castell, amb Sant Genís com a cotitular; fundada el 977 pel comte-bisbe de Girona Miró Bonfill. Entre 1017 i 1020 va ser seu de l'efímer bisbat de Besalú impulsat per Bernat Tallaferro, que va afegir al temple les advocacions de Sant Salvador, Santa Maria, Sant Esteve i Lignum Crucis; el seu primer bisbe, Guifré, fill del comte, era també abat de la canònica. Suprimit el bisbat a la mort de Bernat Tallaferro el 1020, el temple va perdre la seva dedicació i, cap al 1026, els canonges es van traslladar a l'església de Santa Maria de Capellada o de Bell-lloc; des de 1075 ja no hi ha referències documentals a l'antiga Sant Genís i Sant Miquel.
Monument
Església de l'antic hospital de pobres de Besalú, de la qual només es conserva la façana de finals del segle XII, amb un portal de sis arcs en degradació -el segon i el cinquè sostinguts per columnes circulars-, un timpà llis i una llinda sostinguda per dues cartel·les decorades; a dalt s'hi alçava un campanar d'espadanya, eliminat en una restauració. Es creu que la va fundar el mateix comte-bisbe Miró que va fundar el monestir de Sant Pere, en un terreny cedit a aquest, per acollir els pobres de la vila; els jurats i el consell de la vila van crear el 1336 el càrrec de monjo hospitaler, ocupat per Bernat de Puig de Fornells. A principis del segle XX estava separada del culte i dividida en dos pisos.
Monument
Antiga capella de Besalú situada davant l'església del monestir de Sant Pere, a l'anomenat Prat de Sant Pere, on fins a començaments del segle XIX hi va haver un cementiri monàstic del qual era capella; des d'època moderna és coneguda com Sant Jaume. La primera notícia documental data de 1126, quan es va acordar que la jurisdicció de l'abat de Sant Pere s'estenia des de l'església de Santa Fe fins al riu Fluvià. És un edifici de dimensions reduïdes, d'una sola nau rectangular coberta amb volta de canó i teulada a dues vessants; a la façana sud s'obre una finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt que conserva l'ràfec de pedra original. Amb reserves, se li atribueix una filiació del segle XII. Després de la desamortització de 1835 va passar a mans privades i avui és un restaurant.
Monument
Santa Maria de Besalú és una església de Besalú (Girona) declarada bé cultural d'interès nacional, dins del recinte de l'antic castell comtal. Només se'n conserva part de la capçalera: era un temple de tres naus amb creuer i tres absis, el central molt més profund que els laterals, decorats a l'exterior amb arcuacions cegues sobre lesenes. La qualitat del carreuat i el treball dels capitells situen l'obra cap a finals del segle XII. Es menciona per primera vegada el 1055, com a capella del castell consagrada en temps del comte Guillem II; cap al 1171 va passar a ser església d'una canònica agustiniana depenent del monestir de Sant Ruf d'Avinyó. La canònica es va extingir el 1592 i, després de la desamortització, les ruïnes van passar a mans privades.
Fita
El comte Bernat Tallaferro va aconseguir de Roma la creació d'una seu episcopal pròpia per al seu comtat, amb la qual aspirava a consolidar la seva independència davant de Girona i Barcelona; el bisbat va desaparèixer en morir ell, el 1020.
Fita
La mort sense hereus del comte Bernat III, el 1111, va posar fi a dos segles de comtat independent i els seus dominis van passar a la casa de Barcelona; Besalú va perdre la capitalitat política i va quedar com a vila de mercat del Fluvià. El comtat havia nascut com a districte rural dependent de Girona dins la Marca Hispànica creada pels francs, i cap a l'any 878 el comte Guifré el Pilós el va separar de Girona per donar-lo al seu germà Radulf, iniciant així dos segles d'independència sota la dinastia que es va extingir amb Bernat III.
Gastronomia
La ratafia és un licor dolç elaborat macerant nou verda collida per Sant Joan juntament amb pela de llimona, guindes, clavell vermell, menta, raïm i espècies com clau, nou moscada, canyella o esbarzer en aiguardent, deixat després al sol; la recepta varia d'una casa a una altra i es transmet de pares a fills. Molt arrelada al nord de Catalunya, compta amb la indicació geogràfica protegida Ratafia Catalana, que garanteix la seva procedència i elaboració. Besalú li dedica cada any, durant el Pont de la Puríssima de desembre, una fira dedicada als elaboradors casolans, una de les cites més destacades juntament amb la Fira de la Ratafia de Santa Coloma de Farners, que se celebra des de 1981, i la festa de Centelles, al juny.