Poble
Cornellà del Terri és un municipi del Pla de l'Estany, a Girona, al costat del riu Terri i format per nou nuclis de població, la majoria amb esglésies romàniques. Compta amb 2.414 habitants (2025). El 19 d'agost de 1337 Pere el Cerimoniós va atorgar a la vall la Carta Pobla, i el 1367 es va autoritzar formar un Consell municipal; el mateix rei va permetre enderrocar part del castell de Cornellà. Fins a la reforma de 1916 el municipi es deia simplement Cornellà, any en què va adoptar el seu nom actual per distingir-se d'altres poblacions homònimes. Cada dilluns de Pasqua, a la plaça del Maig, se celebren la Festa de l'Arbre i el Ball del Cornut.
Monument
Castell en ruïnes dels segles XII-XIII, amb reformes al XIV, alçat sobre un turó vora el riu Terri, a Cornellà del Terri, amb l'església de Sant Cugat -antiga capella seva- integrada al seu recinte; formava part de la línia defensiva al nord de Girona. S'identifica amb el castrum de Rogationibus de les fonts llatines, topònim que va donar Ravós, i va pertànyer a la seu episcopal de Girona; al segle XIV va passar als senyors de Palol de Rebardit i, amb la desamortització del XIX, a particulars, convertit en explotació agrícola. De planta trapezoïdal amb quatre torres circulars, conserva millor les façanes est i nord. Les seves pintures murals, redescobertes el 1920, continuen al temple per l'oposició veïnal a traslladar-les a un museu. Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN 709-MH), la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya.
Monument
Masia gòtica de Cornellà del Terri declarada Bé Cultural d'Interès Nacional, de planta rectangular i murs de maçoneria amb carreus a les cantonades; destaca la torre quadrada amb teulada a quatre aigües, amb porta principal dovellada i una finestra gòtica d'arc conopial amb arquets i impostes decorades, i sostres fets amb bigues de roure. Segons l'historiador mossèn Constans, la torre està documentada des del segle XI fins al XV, tot i que la construcció actual conserva estructures del segle XV amb afegits posteriors. Va pertànyer primer als Pujals, llinatge documentat des de 1019, després als Foixà i, al segle passat, a la família Galibern de Torroella; a començaments del XIV, un canonge de la Seu de Girona anomenat Dalmau de Pujals, amb sarcòfag al claustre de la catedral, va pertànyer a aquest mateix llinatge.
Monument
Església d'origen romànic amb absis i campanar gòtics, capçalera de l'antic poble de Sant Andreu del Terri, a la riba dreta del riu Terri, al sud-est del terme; consta en funcionament com a parròquia el 1372. El temple va ser edificat pels monjos de Santa Maria d'Amer entre els anys 840 i 860. El poble que l'envolta va ser municipi independent fins al 1976, quan es va integrar a Cornellà del Terri juntament amb els antics termes de Ravós del Terri i Santa Llogaia del Terri.
Monument
Ermita romànica del segle XII situada dins del nucli urbà de Cornellà del Terri, molt a prop de la plaça, que segons diversos autors va ser capella del desaparegut castell de Cornellà, documentat des del segle XI com a Castrum de Corneliano; no se'n conserven notícies històriques i és possible que estigués dedicada abans a una altra advocació, ja que l'actual, a sant Antoni, és tardana, arrelada a partir del segle XIII. És una construcció senzilla, de nau rectangular coberta amb volta de canó apuntada i absis semicircular; la porta, amb arc de mig punt i dovelles grans, conserva restes de pintures fetes amb almagre sobre blanc de calç que en origen cobrien tota la façana. Va ser restaurada entre 1993 i 1994 per la Generalitat, la Diputació de Girona i l'ajuntament.
Monument
L'església de Sant Cugat de Ravós del Terri s'alça en un petit tossal a la riba dreta del riu Terri, dins del recinte del castell de Ravós, al terme de Cornellà del Terri, i va funcionar primer com a capella d'aquest castell. Documentada des de 1096, es va convertir en parròquia independent el 1314. És un edifici de nau única amb absis semicircular i volta apuntada, l'estructura del qual es remunta al segle XI, probablement sobre una construcció prerromànica; l'absis, amb un fris d'arqueries llombardes, es va reformar a començaments del segle XII. Al seu interior es conserven pintures murals atribuïdes al cercle del Mestre de Lluçà, i la cornisa de la nau llueix caps d'animals i figures humanes relacionades amb el pecat i el seu càstig, datades cap a finals del segle XII.
Monument
Església parroquial del poblet de Sords, al municipi de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), situada al costat del riu Terri, amb la qual forma, juntament amb el comunidor -datable entre els segles XVI i XVIII- i la rectoria, un conjunt esglaonat sobre la llera. Es documenta el 985 com a 'Sancto Stephano quod est in villa Surdis' i de nou el 1074; el fogatge de 1359 registra sis focs reials i disset eclesiàstics a la parròquia, els veïns de la qual van participar el 1391 en l'assalt al call de Girona. El temple, la part romànica del qual es data entre la segona meitat del segle XII i principis del XIII, de nau única amb absis semicircular, va ser sobrealçat i ampliat cap a ponent sobretot al segle XVIII, quan es van afegir capelles laterals i un alt campanar de torre; de l'edifici romànic original es conserven l'absis i bona part dels murs.
Monument
L'església parroquial de Sant Joan Baptista de Borgonyà centra el nucli de Borgonyà, sobre un petit tossal a la riba esquerra del riu Terri, al municipi de Cornellà del Terri (Girona). El topònim Burguniano es documenta des de l'any 957, i l'església, dedicada a Sant Joan, es va consagrar el 1142; aquell mateix any va passar a dependre del bisbe de Girona mitjançant una compensació de cent morabatins pagada la meitat en or i la meitat en mules. Més tard va quedar sota la jurisdicció de Girona, que la va cedir al rei Martí el 1399, i es va reformar al segle XVII. És un edifici d'una sola nau amb volta apuntada i absis semicircular, decorat amb un fris d'arqueries llombardes de pedra volcànica negra; el 1623 es va reformar la façana, amb torre campanar i nova portalada.
Monument
L'església de Sant Julià i Santa Basilissa de Corts, romànica, és la parroquial del nucli de Corts, al terme de Cornellà del Terri, i integra l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. S'alça en un petit promontori que centra el veïnat. Ja existia una església dedicada a Sant Julià a la segona meitat del segle X, cedida el 1019 pel comte Berenguer Ramon I a la canònica de Girona; el 1102 el bisbe Bernat Umbert va autoritzar aixecar un nou temple, que coincideix en gran part amb l'actual, d'una nau amb absis semicircular, ampliada després amb una nau lateral gòtica. S'hi accedeix per una portalada romànica amb arcs dovellats sobre columnes de capitells decorats amb rostres humans i motius vegetals; entre les dovelles destaca un Crist en majestat.
Monument
Església que forma part del conjunt del poble de Pujals dels Cavallers, entitat de població de Cornellà del Terri, situada al capdamunt de la serra que separa les rieres de Garrumbert i de la Farga. Està documentada des de 1019, i ja al segle XV els nomenclàtors recullen que la parròquia estava dedicada a Santa Eulàlia. Té planta rectangular d'una nau, coberta amb volta apuntada, i absis semicircular orientat a llevant; el campanar d'espadanya s'assoleix per una escala exterior al costat de la porta principal. Els seus murs, amb carreus més ben tallats a l'absis i la façana enfront d'un aparell més bast a la resta, suggereixen una petita església dels segles XI-XII, ampliada al XIII amb l'absis i la façana actuals, i reformada de nou des del segle XVII.
Monument
L'església de Santa Maria, al nucli de Pujals dels Pagesos, dins del terme de Cornellà del Terri, és un temple romànic construït al segle XII, amb portalada de triple arquivolta a la façana oest, reformat al XVIII amb la incorporació de dues capelles laterals i al XIX amb la construcció de l'actual campanar, esvelt, sobre l'antic campanar de cadireta que encara es conserva sota l'arc triomfal. Al seu interior es guarda un crist en majestat d'estil romànic trobat el 1982 en obrir un antic finestral, una petita ossera de 1333 amb les restes dels senyors Guillem Pere Palol i Guillem de Cornellà, una creu de plata processional del segle XVI i una pica baptismal gòtica.
Natura
Riu que canalitza la major part del cabal de sortida de l'Estany de Banyoles cap al riu Ter, del qual és afluent per la marge esquerra, travessant bona part de la comarca del Pla de l'Estany. En el seu curs, amb un desnivell de 182 metres entre els 220 i els 38 d'altitud, passa per Banyoles, Cornellà del Terri, Sant Julià de Ramis i Medinyà, entre altres nuclis, i rep afluents com el Matamors, la riera de Vall-llobera i el Revardit. El seu recorregut conserva diversos meandres i indrets d'interès paisatgístic.
Activitat
La Festa Major de Cornellà del Terri, al Pla de l'Estany, se celebra tradicionalment durant el cap de setmana de Pasqua. L'acte central té lloc el Dilluns de Pasqua, amb la Plantada de l'Arbre del Maig (la plantada de l'arbre de maig) i el Ball del Cornut, un ball tradicional que dona nom a la festa, coneguda també com la Festa de l'Arbre i Ball del Cornut.
Activitat
Celebració tradicional del Divendres Sant, documentada des del segle XIV, una de les tradicions populars més antigues conservades de la comarca. Consisteix en la Plantada de l'Arbre de Maig i l'enigmàtic ball del Cornut: el Divendres Sant es talla el pollancre més alt del municipi, que el Dilluns de Pasqua es porta a la plaça i s'hi hissa, guarnit amb un plomall de pi i banyes, fins al Divendres Sant següent. El ball, amb coreografia i música del Costumari de Joan Amades, és una rotllana de sis parelles entorn d'un petit arbre amb banyes plantat a la plaça, al voltant del qual salta un ballador tocat amb dues grans banyes. Segons la tradició, podria recordar antics ritus de petició de bones collites, als quals es va sumar el goig per la fi dels mals usos feudals el 1337.
Fita
Pere el Cerimoniós va atorgar als habitants del lloc la carta de poblament que fixava els seus drets i càrregues; trenta anys després es va autoritzar el consell municipal i el 1385 la reina Sibil·la de Fortià es va allotjar a la vila.
Fita
Un grup de músics del poble va constituir el 1913 la que seria una de les cobles de sardanes més longeves i prestigioses de Catalunya; des d'aleshores ha acompanyat aplecs i festes majors per tot el país.
Gastronomia
El regadiu de la riba del Terri produeix llegums i hortalisses que abasteixen els mercats comarcals, mentre el secà es dedica a cereals i blat de moro farratger per a la ramaderia bovina i porcina del pla.