Poble
Olot és la capital de la Garrotxa, a la província de Girona, amb 39.519 habitants (INE 2025), a la vall alta del riu Fluvià. Tot el seu terme queda dins del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, els volcans extingits més coneguts del qual són el de Santa Margarita, el Croscat -que mostra els seus estrats geològics en tenir el terreny tallat- i el Montsacopa. Al Parc Nou hi ha el Museu dels Volcans i el Jardí Botànic. Des del segle XIX es va establir a la ciutat una indústria d'estatuària religiosa, amb tallers com El Arte Cristiano, on hi van treballar escultors com Miguel Blay i Josep Clarà, germen del seu patrimoni modernista. Conserva la plaça de toros més antiga de Catalunya, de 1859, i és coneguda per la seva 'cuina volcànica', amb les patates d'Olot.
Monument
El claustre de l'antic convent del Carme d'Olot (la Garrotxa, Girona) és una obra de 1603, de dues plantes i planta quadrada irregular, un dels monuments més importants del Renaixement català; avui forma part de l'Escola d'Art d'Olot. Consta de quatre galeries de dues altures: les de la planta baixa, de pedra i cobertes amb volta d'aresta, es formen amb arcs de mig punt sobre columnes toscanes de capitell dòric, rematades per un fris de mètopes i tríglifs que recorre el pati; a la planta alta, només la galeria oest és de pedra, obra del mestre Llàtzer Cisterna, amb columnes llises de capitell jònic. El convent va ser fundat el 1565 per carmelites de Girona, i la seva església, iniciada entre 1569 i 1572 en estil gòtic, es va restaurar després en època barroca.
Monument
Edifici modernista d'Olot (Garrotxa, Girona), situat al passeig d'en Blai, 38-40. La família Solà es va establir a Olot el 1781 i va aixecar l'edifici original al passeig del Firal durant el desenvolupament urbanístic de 1812-1814; entre 1912 i 1916 l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner va reformar la façana donant-li el seu aspecte modernista actual, amb elements neoclàssics. La façana s'organitza en tres registres: a la planta baixa hi ha una porta d'accés amb arc rebaixat a cada costat, decorada amb dues escultures femenines d'Eusebi Arnau; al cos central, balcons i una galeria amb ornamentació vegetal modernista, tot cobert d'esgrafiats que reprodueixen dissenys rococó del segle XVIII; remata el conjunt una galeria superior amb un gran ràfec decorat.
Monument
Construït entre 1779 i 1784 amb projecte de l'arquitecte Ventura Rodríguez, gràcies al llegat d'Antoni Llopis i a les aportacions del bisbe Tomàs de Lorenzana, per a escola, habitatge de mestres, beneficència i escola de Belles Arts que va donar origen a l'escola paisatgística d'Olot, dirigida primer pel pintor i arquitecte Joan Carles Panyó. Va servir de caserna durant la Guerra Gran (1793-95) i de nou el 1874. És un gran bloc de tres pisos amb dos patis interiors i la capella entre tots dos; el pati posterior, neoclàssic, llueix arcades de mig punt als seus quatre costats. Avui acull el Museu de la Garrotxa, l'Observatori del Paisatge de Catalunya i els gegants de la ciutat, que només surten de l'edifici per les Festes del Tura i pel Corpus. Declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 2020.
Monument
Teatre situat al Firal d'Olot, amb referències documentades des del segle XVII, que ha viscut múltiples reformes al llarg de la seva història: va ser reedificat i ampliat el 1842, incendiat el 1874 pel general carlí Savalls i les seves partides durant les guerres carlines, i reconstruït per l'Ajuntament fins a la seva reobertura el 1887 amb projecte de Martí Sureda i Deulofeu; la façana actual, però, data d'una reforma de 1902. Avui és un equipament públic amb àmplia programació per a tots els públics. Al desembre de 2020 va ser declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni), en la categoria de monument històric.
Monument
Les tres torres circulars del Turó de Sant Francesc, alçades amb pedra volcànica als volcans de Montsacopa, Bisaroques i Montolivet, es van construir durant la Primera Guerra Carlina, al segle XIX, amb planta baixa i pis amb nombroses espitlleres, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Van substituir altres torres de defensa que els francesos havien alçat al mateix lloc durant la Guerra del Francès, el 1808, i que van ser destruïdes a la seva retirada; Olot va viure llavors, durant el primer terç del segle XIX, invasions, cremes de convents i setges. Avui en estat ruïnós, les tres torres són Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni; BCIN 1138-MH).
Monument
L'església de Sant Esteve, basílica parroquial d'Olot (la Garrotxa), és Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni). Té planta de creu llatina amb una sola nau de 58 metres de longitud i 37,4 d'amplada, i tant l'interior com l'exterior segueixen les normes neoclàssiques. La façana es va construir el 1800 i el 1886 es van iniciar les obres d'embelliment; estava prevista amb tres cossos, el frontis i dos campanars, però l'obra va quedar inacabada. A la portalada de la façana sud llueix l'escut d'Olot entre fullatges. Tres imatges de la façana van ser destruïdes el 1936, a l'inici de la Guerra Civil, i reposades entre el 2024 i el 2025 amb noves escultures de Sant Esteve, Sant Valentí i Santa Sabina, copatrons de la ciutat. Conserva el retaule de la Baixada de la Creu, de Josep Berga i Boix.
Natura
El millor exemple de paisatge volcànic de la península ibèrica, situat als Pirineus orientals, a la comarca de la Garrotxa. Els episodis volcànics van començar fa uns 350.000 anys i es van apagar fa uns 8.300; el parc registra una quarantena de cons volcànics, 10 cràters ben conservats i més de 20 colades de lava basàltica. Té una superfície de 15.309 hectàrees repartides en 11 municipis i 28 reserves naturals, amb un règim de protecció nascut per frenar els impactes de les extraccions mineres, el creixement urbanístic i els abocadors incontrolats. El terreny, l'orografia i un clima molt humit, gairebé atlàntic, sostenen una vegetació variada i sovint exuberant d'alzinars, rouredes i fagedes.
Natura
El Montsacopa, anomenat així per la seva forma «de copa», és l'últim volcà que va entrar en erupció al pla d'Olot, fa uns 100.000 anys, i avui queda completament envoltat per la ciutat, entre els barris de Sant Francesc, el Morrot i el Pla de Baix; forma part de la reserva natural del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa. Al seu cràter, que conserva tres ermites, destaca la de Sant Francesc d'Assís, del segle XVII, que dona nom alternatiu al volcà; durant l'ocupació francesa de 1812 es va emmurallar i es van aixecar al seu costat dues torres de defensa que encara es conserven. El camí del Viacrucis, traçat al segle XIX des del cementiri d'Olot, voreja el cràter en un passeig circular que ofereix un mirador panoràmic de 360 graus sobre la ciutat i la seva comarca.
Natura
Bosc de faigs singular de la Garrotxa, prop d'Olot, que creix sobre una colada de lava refredada procedent del volcà del Croscat, a una altitud de 550-650 metres poc habitual per a aquest tipus de bosc a l'Espanya mediterrània. Ocupa uns 4,8 km² i el seu sòl presenta prominències volcàniques de fins a 20 metres, anomenades localment tossols. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El poeta Joan Maragall li va dedicar un cèlebre poema, recordat amb un monòlit al costat de l'aparcament de Can Serra, a la carretera d'Olot a Santa Pau. Dins del bosc està prohibit circular amb vehicles de motor, però hi ha rutes a peu i és possible recórrer-lo a cavall o amb carruatge tradicional.
Natura
El volcà de la Garrinada, al costat del nucli urbà d'Olot, arriba als 536 metres d'altitud i es va formar fa uns 133.000 anys, durant el Plistocè superior. El seu cràter, d'origen freatomagmàtic, compta avui amb una àrea recreativa i un sender que el recorre perimetralment.
Activitat
Fira dedicada a la mel, celebrada a Olot, capital de la Garrotxa.
Monument
Església de Santa Maria de Batet, al Puig de Batet, terme d'Olot (la Garrotxa, Girona), al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El lloc apareix citat a l'acta fundacional del monestir de Sant Pere de Besalú, el 977, quan era una vila depenent dels comtes de Besalú. L'edifici actual, romànic i neoclàssic, data del segle XII amb reformes dels segles XV al XIX; conserva un absis semicircular amb columnes i finestra central, i un campanar de tres pisos amb teulada a quatre vessants, del segle XVIII i traces romàniques. A dins hi ha capelles gòtiques dedicades a la Mare de Déu del Roser i a Sant Pere, amb voltes ogivals de claus esculpides, i la façana oest llueix un portal neoclàssic de mitjan segle XIX. Protegida com a bé cultural d'interès local.
Monument
Castell Coll és una obra d'Olot declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya). Més que un gran castell, va ser la residència senyorial dels senyors del Coll: un casal fortificat, un edifici gòtic amb torre annexa, avui convertit en masia, de planta rectangular i carreus ben tallats. Les muralles perimetrals, el més antic del conjunt, es daten cap al segle XIII, mentre que els arcs interiors són dels segles XIV-XV i la resta dels segles XVII-XVIII. A principis del segle XIX es trobava molt deteriorat, però es van habilitar els baixos per al bestiar i el pis superior per als pagesos. La tradició parlava de passadissos subterranis per fugir en cas d'atac; fa pocs anys es van descobrir aquests passadissos, que condueixen del castell a la casa de la torre de la Vall de Bianya. Està situat cap a l'extrem nord-oest del terme d'Olot, a la serra de Sant Miquel del Mont, amb una bona panoràmica sobre la plana d'Olot.
Monument
Torre de defensa de planta rectangular alçada al cim del volcà de les Bisaroques, a Olot (Garrotxa), construïda en pedra volcànica amb l'entrada a la planta baixa i espitlleres als dos pisos superiors. Es va alçar durant el primer terç del segle XIX, quan la Guerra del Francès de 1808 i la primera Guerra Carlina de 1833 van portar a fortificar els principals turons que envoltaven la vila; avui es conserva en estat ruïnós, com les seves torres bessones dels volcans de Montolivet i Montsacopa. Està declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
Masia que es va anomenar primer Mas Soler, propietat el 1393 de Pere Soler; tres-cents anys després, el 24 de juny de 1684, Joan Marcillo de Foixà la va vendre a Joan Ventós i Papagalls, el cognom del qual va prendre des de llavors. Els Ventós procedien de la zona de Sant Aniol de Finestres, on el primer Ventós conegut és Guillem (1394); el 1581 un membre de la casa es va casar amb l'hereva del mas Papagalls de Santa Pau, i a finals del segle XVII la família es va traslladar definitivament als afores d'Olot. L'edifici actual, de planta quadrada amb galeries en dues façanes, data de 1849, té planta baixa, dos pisos i golfes-colomar, i conserva un notable mobiliari dels segles XVI al XIX també declarat bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Monument
La Torre Castanys és una torre residencial d'aire italianitzant construïda el 1844 a l'actual Parc Nou d'Olot, en una finca que havia estat casa i hort de l'abat i que el fabricant Miquel Castanys i Masoliver va comprar a l'Estat; el projecte és de l'arquitecte Josep Fontserè i Domènech. De planta rectangular i composició simètrica, envoltada de jardins de la mateixa època, té a la façana principal una escalinata de dibuix poligonal que puja a una galeria del primer pis amb tres arcs de mig punt, iguals als de les finestres de planta baixa i pis, i una torre central sobre la façana. Entre 1991 i 2022 va ser seu del Museu dels Volcans. Està declarada bien cultural de interés nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya).
Fita
La carta de franqueses d'Olot és el privilegi que l'abat de Ripoll, Bernat de Peramola, va signar el 18 d'agost de 1206, concedint franquícies i llibertats als pagesos que s'establissin vora el riu Fluvià, al voltant de l'església de Sant Esteve, a la comarca de la Garrotxa. L'abat buscava densificar la població de la zona i facilitar l'administració dels dominis que l'abadia de Ripoll tenia a la Garrotxa. El privilegi va posar en marxa el creixement urbà del que fins llavors era un grapat de cases disperses a la vall volcànica, germen de l'actual Olot.
Fita
La vila va obrir el 1783 una escola gratuïta de dibuix pensada per als aprenents de la indústria tèxtil d'indianes; de les seves aules sortiria un segle després l'escola paisatgística olotina i l'ofici dels imaginaires.
Fita
Alfons XIII va concedir a la vila la categoria de ciutat després d'un segle de creixement fabril que l'havia convertida en el nucli més poblat de les comarques gironines després de Girona; el 1911 arribaria el tren.
Gastronomia
La capital de la Garrotxa ha viscut de la xarcuteria des que la ramaderia porcina de la conca va alimentar els seus obradors: botifarra negra i blanca, llonganissa i bull són la base de la cuina de muntanya de la comarca.
Gastronomia
Farinetes de farina de fajol, cereal que només s'ha seguit conreant a la Garrotxa i el Pla de l'Estany; es mengen amb llet o amb llardons i des de 2006 el barri de Batet de la Serra celebra una fira dedicada al fajol.
Gastronomia
Tortell de massa de pa enriquida i aromatitzada amb matafaluga, elaborat als forns de la ciutat des d'antic; es menja a l'esmorzar o al berenar sucat en vi dolç i és el dolç més identificat amb Olot.