Poble
Santa Pau és una vila medieval emmurallada de la comarca de la Garrotxa, a la província de Girona, amb 1.579 habitants (INE 2025), situada al bell mig del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, entre els cons del Croscat, la Roca Negra i Santa Margarita. Va ser centre de la baronia de Santa Pau i conserva el seu castell, dels segles XIII i XIV, amb la façana oberta a la plaça porxada, a més de les esglésies de Santa María, del segle XV, i de San Vicente, romànica, i el santuari de Santa Margarita de la Cot, aixecat en el mateix cràter del volcà homònim. A prop es troba la fageda d'en Jordà, que creix sobre una colada de lava del Croscat. Viu de l'agricultura de secà, la ramaderia i, cada cop més, del turisme.
Monument
El castell de Colltort, avui en ruïnes, s'alça a la zona baixa d'una carena entre les serres del Corb i de Finestres, prop del coll de Colltort, al terme de Sant Feliu de Pallerols, a la Garrotxa, i el seu nom apareix documentat ja el 1017 en la dotació del bisbat de Besalú. Juntament amb el veí castell de Finestrás, amb qui solia citar-se per la seva proximitat, va tenir un paper destacat en les relacions entre els comtats de Barcelona i Besalú: el 1054 ambdues fortaleses van ser lliurades al comte de Barcelona en senyal de submissió després d'una revolta del comte de Besalú, que les va recuperar jurant-li fidelitat. El castell va passar després per diferents senyors fins a quedar vinculat a la casa d'Hostoles, i el 1339 va acabar formant part del patrimoni reial.
Natura
El Croscat és un antic volcà situat entre els municipis de Santa Pau i Olot, a la Garrotxa, i el de més altitud de la regió volcànica d'Olot, amb 789 metres sobre el nivell del mar; el seu con arriba als 800 metres de diàmetre a la base i 160 d'alçada, cosa que el converteix en el més gran de la península ibèrica. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, té forma de ferradura i és de la categoria estromboliana, el de formació més recent dels estudiats a la comarca. El cràter s'obre cap a l'oest, al Clot Segolla, mentre que al vessant nord-est se situen les Grederas del Croscat, antiga pedrera d'àrids explotada 25 anys que va deixar al descobert l'estructura interna de graves volcàniques rogenques que avui es pot apreciar. Al cim resten restes d'una antiga torre de defensa.
Natura
El volcà de Santa Margarida, de 766 metres d'altitud, s'alça a l'oest de Santa Pau, al pla de la Cot, dins la regió volcànica d'Olot i del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. És un dels edificis volcànics més importants de la zona, amb una boca d'uns 2000 metres de perímetre i un cràter de gairebé 350 metres de diàmetre i 79 de profunditat, un dels que millor conserva la seva morfologia circular, amb el con envoltat de bosc. Va entrar en erupció fa uns 11.000 anys. Al pla que forma el cràter s'alça l'ermita de Santa Margarida de Sacot, d'origen romànic, que dona nom al volcà. El 2018 la Diputació de Girona i la Generalitat van comprar la finca de 12 hectàrees que el conté i en van cedir la gestió al parc natural.
Activitat
Festa major de la vila medieval de Santa Pau, a la Garrotxa, que se celebra a mitjan agost. Inclou el tradicional Ball Pla, dansa de parella característica del Principat de Catalunya, documentada des del segle XVII, amb una part inicial de passeig i una secció més viva anomenada caiguda, a més d'actes populars i concerts a la plaça Major medieval.
Activitat
La Fira del Fesol de Santa Pau se celebra cada mes de gener en aquest municipi de la Garrotxa i està dedicada al fesol de Santa Pau, varietat blanca i rodona conreada en sòl volcànic que des del 31 de juliol de 2015 compta amb Denominació d'Origen Protegida, la vintena catalana reconeguda per la Unió Europea. La DOP empara tres varietats tradicionals -tavella brisa, setsetmanera i gra petit-, amb un contingut en proteïna igual o superior al 25% i abundant fibra. El seu conreu s'estén per set municipis de la Garrotxa: Santa Pau, Castellfollit de la Roca, les Planes d'Hostoles, les Preses, Olot, Sant Feliu de Pallerols i Sant Joan les Fonts. El 2015 la fira va arribar ja a la seva 25a edició, amb degustacions i venda de productes de proximitat.
Monument
Petita església d'origen romànic, molt modificada amb el temps, situada a la capçalera de la riera de Sant Iscle, al peu del castell de Colltort, a 845 metres d'altitud, entre els termes de Sant Feliu de Pallerols i Santa Pau. L'absis original va ser substituït per una ampliació del temple, que conserva un petit pòrtic a l'entrada i un campanar d'espadanya rematat amb merlets; el portal, treballat en pedra, presenta poques obertures. Tant el castell de Colltort com la mateixa església estan documentats des de 1017, quan el castell va ser cedit en feu pel comte de Barcelona Ramon Borrell; la seva jurisdicció va passar més tard a la senyoria d'Hostoles i després als Santa Pau, i al segle XVIII depenia de la batllia reial d'Hostoles.
Monument
Mare de Déu dels Arcs, al terme de Santa Pau (Garrotxa), va ser la parròquia del poble fins que es va aixecar el temple actual al costat del castell; una primera cel·la dedicada a Santa Maria ja existia cap al 867, en poder dels benedictins de Banyoles, i l'advocació dels Arcs es documenta el 1157, segons la llegenda de la troballa de la imatge en una cova amb forma d'arcs. El santuari actual és una església romànica d'una sola nau, amb transsepte i absis semicircular, del segle XII; els terratrèmols de 1427 en van obligar la reconstrucció, amb un frontispici barroc acabat el 1775. Al costat de l'església s'aixeca l'hostatgeria per a pelegrins, dels segles XVII i XVIII. Els papes Urbà VIII i Innocenci X van concedir indulgències als seus pelegrins el 1644 i el 1652.
Monument
Sant Julià del Mont va ser un monestir benedictí a la serra del Mont, al terme de Santa Pau, del qual avui queden les ruïnes d'una església del segle XII aixecada amb carreus vermellosos ben escairats, de nau única a la qual després es van adossar un baptisteri semicircular, que es conserva íntegre, i una sagristia de la qual només queden els murs; la porta s'obre al nord, al costat del campanar d'espadanya original, romànic, i al davant es va afegir un pòrtic de dos pisos amb dues grans arcades, avui amb la volta esfondrada. El document més antic sobre el lloc és un diploma del rei Carles el Calb, de 867, a favor de l'abat Rimila; a la seva mort, el monestir va passar a dependre de Sant Esteve de Banyoles, i abans del segle XIV es creu que es va separar, apareixent ja com a parròquia.
Monument
Sant Abdó i Sant Senen, capella dels sants persas Abdó i Senén, anomenats per la gent de la zona Sant Nin i Sant Non, s'alça a la serra de Godmar, entre els colls de Boixedes i Palomeres, en un tossal anomenat antigament Puigsacreu. Es creu d'origen romànic; és de nau única amb dos cossos laterals a manera de sagristia, volta de canó molt baixa i porta adovellada a ponent. La seva acta de fundació, de 1417, es conserva als protocols notarials de Santa Pau: la tradició explica que el terme havia estat envaït per uns animals anomenats somiots, que malmetien els conreus, i els veïns van fer vot d'aixecar la capella al Puigsacreu, centre geogràfic de les parròquies de Santa Pau, Batet i Begudà, des d'on es divisa Arles, on van ser enterrats els sants.
Monument
Sant Martí Vell és una capella situada a prop del nucli de Santa Pau, al costat de la carretera d'Olot a Banyoles, en una zona de bosc. Edificada molt abans del segle X, va ser consagrada el 989 pel bisbe de Girona i reformada al segle XVI, construïda amb carreuada ben escairada: nau única amb absis semicircular, volta apuntada i un pòrtic de quatre arcs a la façana sud, amb l'antiga espadanya convertida en campanar de torre. Als seus voltants s'han trobat restes d'època romana i visigoda, entre elles un sòcol de tomba romana i un crani amb la punta d'una fletxa incrustada. Sota l'altar s'han fet excavacions arqueològiques a la recerca de la base d'un possible monument pagà anterior.
Monument
Sant Miquel Sacot és una església romànica del nucli dispers de la Cot, a uns 640 metres d'altitud, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, terme de Santa Pau. La primera notícia data de 1009, quan l'arxiprest Witard va donar l'església, amb delmes i primícies, al monestir de Sant Pere de Besalú, senyor del lloc des de 1029. Els terratrèmols del segle XV van enderrocar bona part de l'edifici, reconstruït i ampliat a finals del XVIII en estil neoclàssic: avui és un temple d'una sola nau, amb cor que es prolonga formant capelles laterals. Conserva pintures dels segles XVIII i XIX -dues escenes de la vida de sant Miquel- i un retaule de l'altar major de 1863; la pica baptismal, sense decoració ni data, sembla més antiga.
Monument
Petit temple del veïnat del Sallent, de nau única amb volta de canó reforçada per un arc toral, ampliat al segle XVIII amb sagristia, baptisteri, cor i quatre altars laterals i amb l'espadanya convertida en torre; a l'altar major hi figuren sant Miquel Arcàngel, sant Vicenç i sant Antoni Abat, de fàbrica olotina. Apareix des del segle IX com a cel·la del monestir benedictí de Sant Esteve de Banyoles i consta documentat el 1034. La jurisdicció del lloc va canviar diverses vegades: el 1364 l'abat de Banyoles la va comprar a la reina Elionor, el 1392 Joan I la va vendre al baró de Santa Pau i el 1474 Joan II la va concedir a Francesc de Verntallat, fins a tornar a la Corona. Conserva relleus escultòrics de finals del segle XII o principis del XIII i una pica baptismal de 1769.
Monument
Santa Margarida de Sacot és una ermita romànica situada al fons del cràter del volcà de Santa Margarida, al municipi de Santa Pau (Garrotxa), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un senzill temple d'una sola nau i carreus ben escairats; l'edifici original, que data de finals del segle XII, va ser destruït pels terratrèmols de 1427-1428 i reedificat el 1865. Segons els goigs dedicats a la santa, l'origen del seu culte va ser la troballa de la seva imatge al mateix cràter del volcà; la primera notícia històrica de la capella data de 1403. La imatge original, tallada en alabastre, es va salvar del terratrèmol i també de la guerra civil de 1936, i avui es conserva al Museu Diocesà de Girona, substituïda a l'ermita per una reproducció.
Fita
Els barons de Santapau van concedir el 1300 als habitants del recinte emmurallat privilegis i exempcions de càrregues feudals per atreure pobladors; la baronia va arribar a reunir deu parròquies i va ser una de les majors jurisdiccions de la Garrotxa.
Gastronomia
Els fesols de Santa Pau són mongetes de les varietats tradicionals tavella brisa, setsetmanera i gra petit, blanques, rodones i de pell finíssima, d'entre 18 i 30 grams per cada cent llavors. Es cultiven al sòl volcànic de Santa Pau i d'altres sis municipis de la Garrotxa, combinació que els confereix les seves qualitats particulars; destaquen pel seu alt contingut en proteïna, igual o superior al 25 per cent, i en fibra. Registrats com a Denominació d'Origen Protegida el 31 de juliol de 2015, van ser el vintè producte català inclòs en el registre europeu d'aliments de qualitat. Cada gener, Santa Pau celebra una fira dedicada a aquest llegum que el 2015 va arribar a la seva vint-i-cinquena edició.