Quadern de bitàcola · 2 indrets

Què veure i què fer a Riudaura

Què veure i què fer a Riudaura (Garrotxa, Girona): 2 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments

A quina distància del centre de Riudaura és cada lloc

Torre Rodona de Riudaura 150 m

Pobles a prop de Riudaura

Què veure a La Vall de Bianya 6,2 km · 17 llocs
Què veure a Les Preses 6,3 km · 2 llocs
Què veure a Olot 6,6 km · 23 llocs
Què veure a Vallfogona de Ripollès 8,8 km · 5 llocs
Què veure a Sant Joan les Fonts 8,8 km · 5 llocs
Què veure a La Vall d'en Bas 8,9 km · 4 llocs
Què veure a Sant Pau de Segúries 9 km · 1 lloc
Què veure a Vidrà 11 km · 10 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Garrotxa › Riudaura

Què veure i què fer a Riudaura

Riudaura
Poble
Riudaura és un municipi de muntanya de la Garrotxa, a Girona, situat a l'extrem occidental de la comarca, al límit amb Osona i el Ripollès, i envoltat de muntanyes i boscos que el fan molt visitat per excursionistes. La vila, de carrers i cases de pedra, s'alça al centre de la vall a 572 metres d'altitud. Va estar sota la jurisdicció de l'antic monestir agustinià de Santa María, erigit l'any 852 pel comte Wifredo I de Besalú i del qual avui només es conserva una torre circular, i dels vescomtes de Bas. Amb 526 habitants, viu de l'agricultura, la ramaderia, la indústria tèxtil i, cada cop més, del turisme. A més de l'església parroquial de Santa María, conserva l'església de San Miguel del Mont, de 1779.
Torre Rodona de Riudaura
Monument
Torre de planta circular, d'uns onze metres d'alçada i cinc de diàmetre, entre una casa particular i la rectoria de l'església parroquial de Riudaura; és l'únic vestigi de l'antic priorat benedictí de Santa Maria de Riudaura. El monestir va ser fundat a mitjan segle IX pel comte de Girona-Besalú, i la seva església va ser consagrada pel bisbe de Girona l'any 858; el 937 el comte Sunyer de Barcelona li va donar diverses propietats, i poc després va quedar unit, com a priorat, al monestir de Santa Maria de la Grassa. Els seus priors van exercir jurisdicció civil sobre la vila. El 1592 es va unir a Sant Pere de Camprodon, ja sense comunitat. L'església actual data de 1779; al seu costat s'alça la casa «el monestir», amb la torre medieval, tot el que resta de l'antic conjunt.