Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Sant Joan les Fonts

Què veure i què fer a Sant Joan les Fonts (Garrotxa, Girona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 2 Monuments · 2 Fites històriques

A quina distància del centre de Sant Joan les Fonts és cada lloc

Monestir de Sant Joan les Fonts 1,1 km
Santa Eulàlia de Begudà 3,4 km

Pobles a prop de Sant Joan les Fonts

Què veure a Castellfollit de la Roca 3,4 km · 4 llocs
Què veure a Olot 3,9 km · 23 llocs
Què veure a Montagut i Oix 7,2 km · 8 llocs
Què veure a La Vall de Bianya 7,3 km · 17 llocs
Què veure a Sant Jaume de Llierca 7,9 km · 2 llocs
Què veure a Les Preses 8,5 km · 2 llocs
Què veure a Riudaura 8,8 km · 2 llocs
Què veure a Santa Pau 8,9 km · 16 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Garrotxa › Sant Joan les Fonts

Què veure i què fer a Sant Joan les Fonts

Sant Joan les Fonts
Poble
Sant Joan les Fonts és un municipi de tradició paperera vora el riu Fluvià, prop d'Olot, a la comarca de la Garrotxa, que fins al 1949 es va dir Begudà i forma part del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. El Fluvià, que vertebra el territori, ha estat històricament el motor del seu desenvolupament industrial, entre la serra de Malflorat i serres abruptes del sud, amb antics volcans. Té 3.167 habitants. El primer assentament es remunta al segle IX; els terratrèmols de 1427 i 1428 van enderrocar bona part dels seus edificis, i l'epidèmia de còlera de 1854 va colpejar de nou la població. Conserva el monestir de Sant Joan les Fonts, antic priorat declarat monument nacional l'església romànica del qual té tres naus, i un pont medieval de pedra volcànica sobre el Fluvià.
Monestir de Sant Joan les Fonts
Monument
Monestir situat vora un meandre del riu Fluvià, a la població de Sant Joan les Fonts (la Garrotxa), documentat des de 958 i consagrat el 1117. Els vescomtes de Besalú Udalard Bernat i la seva esposa Ermessenda el van cedir el 1079 al monestir de Sant Víctor de Marsella, que hi va fundar un priorat benedictí; el 1424 va passar a dependre de Sant Pere de Besalú, i el 1592 es va unir a Sant Pere de Camprodon, del qual va dependre fins a la desamortització de Mendizábal. Va ser declarat monument nacional el 1981, i el 2013 es va estabilitzar el presbiteri i es va excavar el paviment medieval original. És un edifici de tres naus sense creuer i tres absis, un d'ells enderrocat al segle XVIII per construir la sagristia; destaquen la volta de canó apuntada de la nau central, amb capitells corintis, i una gran pica baptismal semiesfèrica decorada amb escenes com la mort de sant Joan Baptista.
Santa Eulàlia de Begudà
Monument
L'església de Santa Eulàlia de Begudà centra el poble de Begudà, nucli del municipi de Sant Joan les Fonts, a la dreta de la riera del Turonell i envoltat per algunes cases i masies disperses. Es documenta ja el 1034, en el testament d'un tal Duran que va llegar al seu fill l'església amb els seus delmes i primícies. Des de finals del segle XI va pertànyer al monestir de Sant Joan les Fonts, tot i que la jurisdicció es va compartir amb els vescomtes de Bas. La primitiva església es va enderrocar a principis del XII i el nou temple es va consagrar el 1118 pel bisbe Berenguer Dalmau. Originalment era un edifici d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i absis semicircular, estructura senzilla que es va alterar profundament en ampliar-se el temple en èpoques posteriors.
La consagració del monestir de Sant Joan les Fonts
Fita
El bisbe Arnulf de Girona va consagrar el temple monàstic dedicat a Sant Esteve vora els salts del Fluvià; el cenobi va ordenar el poblament del lloc fins que els terratrèmols de 1427 i 1428 el van enderrocar.
El canvi de nom de Begudà
Fita
El municipi creat el 1811 amb el nom de Begudà va passar a anomenar-se oficialment Sant Joan les Fonts i va traslladar la casa consistorial al nucli fabril, que ja concentrava la població i les indústries del paper.