Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Maià de Montcal

Què veure i què fer a Maià de Montcal (Garrotxa, Girona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de Maià de Montcal és cada lloc

Pobles a prop de Maià de Montcal

Què veure a Beuda 3,2 km · 5 llocs
Què veure a Sant Ferriol 3,8 km · 2 llocs
Què veure a Besalú 4,4 km · 16 llocs
Què veure a Serinyà 5,8 km · 11 llocs
Què veure a Crespià 6 km · 5 llocs
Què veure a Cabanelles 6,4 km · 1 lloc
Què veure a Esponellà 6,5 km · 6 llocs
Què veure a Lladó 6,7 km · 1 lloc

Espanya › Catalunya › Girona › Garrotxa › Maià de Montcal

Què veure i què fer a Maià de Montcal

Maià de Montcal
Poble
Maià de Montcal és un petit municipi agrícola de la comarca de la Garrotxa, proper a Besalú, travessat pel riu Fluvià i accidentat pel Montcal, de 529 m. Viu de l'agricultura de secà, amb cereals, vinyes i oliveres, i de la ramaderia bovina i porcina. Ja l'any 978 un document recull la donació d'una casa pel comte-bisbe Miró III de Cerdanya al monestir de Sant Pere de Besalú. Conserva l'església de Sant Vicenç, del segle X, el santuari de Santa Magdalena de Maià, del segle XII, i el castell de Dosquers, documentat des de 1245, al terme que el municipi va incorporar el 1969. Al seu cementiri hi ha enterrat el polític i economista Ernest Lluch, que va passar llargues temporades al poble.
Castell de Dosquers
Monument
El castell de Dosquers, al terme homònim del municipi de Maià de Montcal (la Garrotxa), conserva fragments del recinte emmurallat -alguns de fins a vuit metres d'alçada- i un gran fossat, a més d'un mur amb espitlleres al costat nord-est; es va construir sobre roca viva, probablement al segle XII, per controlar els camins cap a les terres empordaneses. La primera notícia documentada és del 1245, quan el bisbe de Girona Guillem de Cabanelles el cita al seu testament com a Castrum nostrum de Duobus Queris; fins aleshores havia estat propietat personal dels bisbes gironins, que van conservar la jurisdicció civil del lloc. A finals del segle XIV es va reformar davant els atacs de mercenaris anglesos i francesos. És Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni; BCIN 1011-MH).
Sant Vicenç de Maià de Montcal
Monument
Església parroquial del poble de Maià de Montcal (Garrotxa), documentada des de l'any 978 en la donació que el comte-bisbe Miró Bonfill va fer al monestir de Sant Pere de Besalú, quan el temple era citat com Sancti Vicencii in villa Maliano. L'edifici actual és tanmateix romànic, del segle XII, de nau única amb volta de canó apuntada i capçalera semicircular; recorre el perímetre de l'absis un fris sostingut per cinc mènsules esculpides -un cap d'home, una fulla d'acant, un home carregant un farcell i un àngel d'ales esteses, entre d'altres-. El campanar, de planta quadrada, es va construir reaprofitant part de l'espadanya original. L'església es va restaurar el 1978, coincidint amb el mil·lenari de la seva primera menció documental.
Sant Martí de Dosquers
Monument
Sant Martí de Dosquers és l'església parroquial del poble de Dosquers, al municipi de Maià de Montcal, a la Garrotxa, documentada des del segle XIII —se la cita el 1278 al testament del bisbe de Girona Pere de Castellnou— i que va pertànyer a la seu episcopal, el bisbe de la qual exercia la jurisdicció civil des del castell del lloc. És un edifici romànic d'una sola nau i absis semicircular, sobrealçat amb el temps, al qual es van afegir capelles i una sagristia que en van alterar l'estructura primitiva; conserva un notable arc triomfal entre la nau i l'absis, i el campanar, originalment d'espadanya, es va convertir en torre amb finestres d'arc de mig punt. Guarda una pica baptismal del segle XVIII, datada el 1766.
Escut de Can Traver
Monument
Escut heràldic en relleu sobre la porta principal del Mas Llorenç de Can Traver, la masia principal del veïnat de Can Traver, a Maià de Montcal, gran casal de planta rectangular i amplis teulats a quatre vessants. Sota la inscripció de la llinda, DON JOAN DE TRAVER Y LLORENS 1803, l'escut té forma oval amb tres barres en diagonal creuades per una quarta perpendicular i està envoltat per la llegenda llatina TRINUS ET UNUS DEUS. La família Traver va ampliar la seva antiga residència entre els segles XVII i XVIII, aprofitant la puixança del camp català de l'època, unint la nova construcció a l'anterior a l'alçada del primer pis. Està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN 3941-MH, la màxima figura de protecció del patrimoni a Catalunya), i el conjunt del Mas Llorenç, bien cultural de interés local (una figura de protecció d'àmbit local).