Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Beuda

Què veure i què fer a Beuda (Garrotxa, Girona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de Beuda és cada lloc

Pobles a prop de Beuda

Què veure a Maià de Montcal 3,2 km · 5 llocs
Què veure a Besalú 4,3 km · 16 llocs
Què veure a Sant Ferriol 4,7 km · 2 llocs
Què veure a Sales de Llierca 4,9 km · 2 llocs
Què veure a Argelaguer 6,2 km · 5 llocs
Què veure a Tortellà 6,5 km · 3 llocs
Què veure a Albanyà 7,6 km · 3 llocs
Què veure a Serinyà 7,9 km · 11 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Garrotxa › Beuda

Què veure i què fer a Beuda

Beuda
Poble
Beuda és un municipi de muntanya de la Garrotxa, a Girona, en un vessant del massís del Mont, al nord de Besalú, amb 203 habitants (INE 2025) repartits entre el nucli de Beuda i els de Lligordà, Palera i Segueró. El relleu, solcat de rieres, arriba als 1.100 metres a la serra de Cirera i baixa fins als 130 vora el riu Fluvià; el poble s'assenta a 338 metres. Viu de l'agricultura de secà, la ramaderia i pedreres d'alabastre, granit i calcària. Conserva un notable patrimoni romànic: l'església de Sant Feliu, de l'XI, el monestir del Santo Sepulcro de Palera, antic priorat benedictí també de l'XI, i les esglésies de San Pedro de Lligordà i Santa María de Palera, del XII; la de Segueró, de l'XI, guarda una talla en alabastre de la Verge del XIV.
Sant Sepulcre de Palera
Monument
El priorat benedictí de Sant Sepulcre, que no s'ha de confondre amb la propera església de Santa Maria de Palera, va ser consagrat el 1085 pel bisbe de Girona Berenguer Guifré, amb l'assistència dels bisbes de Barcelona, Carcassona, Albi i Elna. El 1107 va passar a dependre del monestir de Santa Maria de la Grassa fins a mitjan segle XVI, i va arribar a ser un gran centre de pelegrinatge en oferir indulgències equiparables a les de visitar Terra Santa. Es conserven l'església, romànica del segle XI, de planta basilical amb tres naus i capçalera de tres absis semicirculars sense creuer, i algunes dependències monacals; del claustre només resten dos arcs i restes de capitells labrats amb ocells i figures humanes.
Castell de Beuda
Monument
Documentat des del 1002 pel papa Silvestre II, amb una torre circular del segle XI i un cos rectangular del XIII, s'alça dalt d'un roquissar al nord del poble i no s'ha de confondre amb l'anomenat Castell Nou del Pla, situat a la zona plana. Va pertànyer als comtes de Besalú i, després de passar per diverses famílies, va ser venut el 1281 per Sibil·la de Palau al rei Pere el Gran, que el va cedir a Ponç Hug IV d'Empúries; més tard va passar a la família Queixàs. Conegut popularment com el castell dels moros o castell de les Bruixes, està declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) i avui conserva la torre circular, de 5,5 metres d'alçada, i un llenç de muralla nord-oest.
Castell Nou de Beuda del Pla
Monument
El Castell Nou de Beuda del Pla, declarat Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni), es va alçar al segle XV a prop de l'església del poble per la família Queixàs, senyors del terme, ampliant amb elements gòtics una construcció anterior; a la seva façana encara hi figura l'escut familiar, per la qual cosa també es coneix com a mas Queixàs. Va substituir com a residència l'antic castell roquer del Castellot, documentat des del segle XIV en mans de la mateixa família. Consta de tres cossos d'alçada diferent: el principal, de planta rectangular, conserva una portalada d'arc de mig punt dovellat i finestres amb decoració gòtica; es completa amb una torre de l'homenatge de tres pisos, els antics merlets de la qual van ser tapiats en una reforma que els va substituir per una coberta plana.
Castell de Falgars
Monument
Restes d'una torre romana, coneguda com a Torre del Puig de Far o Castellot de Falgars, al cim del Puig del Far (977 m), a la serra del Mont, terme de Beuda, prop del monestir de Sant Llorenç de Sous. Des d'aquesta talaia es domina l'Empordà, la badia de Roses i la vall del Fluvià. La construcció, de planta circular amb 4,65 metres de diàmetre interior i murs de gairebé dos metres de gruix, es va alçar amb grans carreus mal treballats a la part baixa i blocs més petits i millor tallats a dalt; per la seva tècnica, semblant a la de la Neàpolis d'Empúries, es creu obra romana, dels segles II-I abans de Crist. La seva funció estava lligada al control del territori i de les seves vies, especialment la via de Capsacosta i la seva confluència amb la Via Augusta.