Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Argelaguer

Què veure i què fer a Argelaguer (Garrotxa, Girona): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 4 Monuments

A quina distància del centre de Argelaguer és cada lloc

Pobles a prop de Argelaguer

Què veure a Tortellà 2,5 km · 3 llocs
Què veure a Sales de Llierca 2,5 km · 2 llocs
Què veure a Sant Jaume de Llierca 2,8 km · 2 llocs
Què veure a Montagut i Oix 4,2 km · 8 llocs
Què veure a Besalú 5 km · 16 llocs
Què veure a Beuda 6,2 km · 5 llocs
Què veure a Sant Ferriol 6,4 km · 2 llocs
Què veure a Castellfollit de la Roca 7,5 km · 4 llocs

Espanya › Catalunya › Girona › Garrotxa › Argelaguer

Què veure i què fer a Argelaguer

Argelaguer
Poble
Argelaguer és un municipi de la Garrotxa, al costat de Besalú, situat a l'esquerra del riu Fluvià, amb 468 habitants. Els senyors de Sales van traspassar a principis del segle XIII el feu del poble a la família Montpalau, documentada ja el 982 com a Argelagorios. La seva economia combina l'agricultura de secà de cereals i oliveres amb boscos de pollancres, indústria hidroelèctrica i artesania tradicional d'espardenyes i esclops. El castell, mansió gotico-renaixentista de mitjan segle XV i Bien Cultural de Interés Nacional (una de les màximes figures de protecció del patrimoni a Catalunya), va ser residència de la família Montpalau fins a mitjan segle XVII, després que aquesta abandonés el seu antic castell proper. El poble celebra la seva festa major l'11 de desembre, festivitat de sant Damas, papa a qui la tradició local atribueix un origen a Argelaguer.
Castell de Argelaguer
Monument
El castell d'Argelaguer és un palau-casa d'estil gotico-renaixentista al poble d'Argelaguer (la Garrotxa, Girona), declarat bien cultural de interés nacional (una de les màximes figures de protecció del patrimoni a Catalunya). Els seus orígens es remunten a principis del segle XV, quan la família Montpalau el va aixecar després d'abandonar la seva anterior fortalesa de Sant Jaume de Llierca; la senyoria se'ls havia cedit en feu el 1212. Reformat al segle XVI, va estar habitat per la família fins al 1632, quan aquesta es va traslladar a Barcelona. De planta rectangular i tres pisos, conserva una façana austera amb carreus escairats a les cantonades i tres escuts heràldics de les famílies Marcó, Montpalau i Onés; antigament l'envoltaven muralles i fossats, avui desapareguts. Es conserva íntegre i continua habitat.
Castell de Montpalau i capella de Santa Magdalena
Monument
La capella de Santa Magdalena de Montpalau, protegida com a part del Bien Cultural de Interés Nacional (la màxima figura de protecció del patrimoni) del castell de Montpalau, s'alça al terme d'Argelaguer (Garrotxa). És una construcció d'una nau i absis semicircular, coberta a dues vessants de teula, amb porta dovellada rematada per un campanar d'espadanya restaurat fa poc. El castell, alçat pels senyors de Sales al segle XII sobre un lloc ja documentat el 940, va acollir la construcció de la capella a finals del XII o principis del XIII: la seva consagració, com a Santa Magdalena de Montepaladio, la va fer el bisbe de Girona el 1228. Castell i capella van quedar molt danyats pels terratrèmols de 1428 i van ser abandonats quan els Montpalau es van traslladar al castell d'Argelaguer.
Santa Anna d'Argelaguer
Monument
La capella de Santa Anna d'Argelaguer s'alça a la sortida est del nucli urbà d'Argelaguer. És d'una sola nau coberta amb volta de canó i absis semicircular orientat a llevant, sense cap obertura; a migdia s'obre una finestra, i a l'extrem oest s'hi adossa una masoveria. La porta d'entrada, a ponent, és adovellada, i a la seva fusta es llegeix la inscripció «ME FESIS AÑ 1848», probablement d'una reconstrucció anterior a la restauració de 1975, feta pels veïns del poble. L'altar major i la resta del mobiliari estan fets amb elements d'una antiga premsa d'oli; malgrat la seva planta i carreus romànics, la capella ha passat desapercebuda al llarg de la història per la manca de notícies documentals sobre el seu passat.
Santa Maria d'Argelaguer
Monument
L'església de Santa Maria d'Argelaguer (Garrotxa) està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Es cita per primera vegada en un judici de 1004 al castell de Besalú, en el qual el bisbe de Girona, Odó, la va reclamar al comte Bernat Tallaferro. És d'origen romànic, reconstruïda als segles XII i XIII, amb reformes posteriors dels segles XVI al XVIII que amaguen bona part de l'estructura original del segle XI: des del campanar es veu l'absis, amb restes d'arcs llombards. La sagristia, afegida pel sud, es va acabar el 1571, i la porta principal es va acabar el 1573. Les pedres cantoneres de la façana oest porten la data de 1643, i les del campanar, la de 1759. Els terratrèmols de 1427-1428 van obligar a fer una reforma profunda al segle XV.