Poble
Rota és una vila marinera de la Costa Noroeste de Cadis, d'origen fenici, vora la badia de Cadis, a la costa atlàntica, a mig camí entre Portugal i Gibraltar. Sotmesa a la Corona de Castella el 1248 després de la conquesta de Sevilla, els musulmans l'havien anomenada abans Ribat Ruta, lloc de peregrinació dels fidels d'al-Àndalus per la Via Augusta. Té avui prop de 29.300 habitants en 84 km², i limita amb Chipiona, Sanlúcar de Barrameda i El Puerto de Santa María. És una ciutat turística, destinació vacacional per a europeus, mentre que en temporada baixa la seva activitat principal és la pesca. Des de 1953-1955 acull, quasi enclavada al seu terme, la Base Naval de Rota, instal·lació hispanoestatunidenca que ha marcat la seva economia i demografia.
Monument
El castell de Luna és una fortalesa construïda cap a 1295-1297 per Alfonso Pérez de Guzmán ('Guzmán el Bueno') després de rebre el senyoriu de Rota de mans de Sanç IV, i va pertànyer després a la casa d'Arcos, senyors jurisdiccionals de Rota durant segles; deu el seu nom al matrimoni de Pedro Ponce de León, primogènit i hereu del I marquès de Cadis, amb una filla d'Álvaro de Luna, el mateix origen que dona nom al castell de Luna de Mairena del Alcor. Com tots els castells espanyols, queda protegit amb caràcter genèric pel Decret de 22 d'abril de 1949 i la Llei 16/1985, cosa que li atorga la condició de Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) amb categoria de monument. Restaurat, és avui seu de l'Ajuntament de Rota, del qual és propietat, des del 20 de març de 1999.
Monument
L'església Major Parroquial de Nuestra Señora de la O, a Rota (Cadis), és un temple aixecat al segle XVI en estil gòtic-renaixentista, amb mobiliari majoritàriament barroc, declarat bé d'interès cultural amb categoria de monument el 2002. Es va edificar sota el patronatge de Rodrigo Ponce de León, I duc d'Arcos i senyor de Rota, en estil gòtic isabelí amb tocs de plateresc; l'absis es va tancar el 1537. La torre del campanar, del segle XVII i reconstruïda el 1744, està rematada per un xapitell de rajoles bicolors del taller trianer de Diego Gaytán. A la capella major es conserva un cor de cedre i caoba de 1733-1736, amb 33 seients decorats amb figures d'apòstols i sants.
Fita
Isabel i Ferran van visitar Rota els dies 6 i 7 d'octubre de 1477, en el marc dels seus desplaçaments pel litoral gadità després de la incorporació de la zona a la Corona.
Natura
Los Corrales de Rota són un sistema de pesqueres de pedra d'origen romà situat a la costa de Rota (Cadis), aprofitat tradicionalment pels pescadors segons el ritme de les marees. Han estat declarats monument natural d'Andalusia per la Junta de Andalucía, i el 2014 es va habilitar el seu ús parcial després d'anys d'abandonament.
Gastronomia
La urta a la roteña és un guisat típic de Rota (Cadis) elaborat amb urta, un peix propi del litoral gaditano, i verdures, principalment tomàquet, a més de pebrot i vi. El plat es va crear a principis del segle XX: segons el cronista oficial de Rota, José Antonio Martínez Ramos, la urta era fins llavors un peix poc apreciat que només consumien pescadors i taules modestes. El primer cuiner que el va servir als seus clients va ser Alonso Camacho, roteño que treballava al restaurant Miramar, vora el port de la vila; des d'allà la recepta es va popularitzar aviat per tota Andalusia. Avui dona nom a una festa gastronòmica local que se celebra a Rota cada mes d'agost.
Gastronomia
La tintilla de Rota és un vi negre dolç elaborat amb raïm madur de la varietat tintilla —sinònim de la graciano—, de color molt fosc entre vermell fort i violaci, amb molt cos i matisos dolços i amargs. Conreu tradicional dels vinyars roteños, va estar a punt de desaparèixer al segle XX i avui es recupera a poc a poc per elaborar vins negres de la Tierra de Cádiz, sols o juntament amb altres varietats. Les seves existències són limitades, però es pot trobar amb facilitat als cellers i tavernes de Rota; des de fa uns anys l'associació T de Tintilla treballa en la seva conservació i difusió.
Monument
Torre roteña del segle XVII, de planta quadrada rematada en cos octogonal i revestida de rajoleria blava i blanca. Va haver de ser reconstruïda després del temporal de 1722, que la va danyar seriosament.
Monument
Recinte emmurallat de traçat ovalat que protegia el nucli antic roteño, amb quatre portes històriques conservades en la seva denominació: Puerta de Regla, Puerta de Jerez, Puerta del Mar i Puerta de Sanlúcar.
Natura
Les pinedes i sistemes dunars del terme roteño, amb pi pinyer i ginestra blanca, acullen la població espanyola més gran de camaleó comú (Chamaeleo chamaeleon), espècie catalogada com a vulnerable i en recuperació gràcies a programes de conservació.
Gastronomia
Variant local del gaspatxo, més espessa, elaborada amb tomàquet, pa, all i oli, típica de la cuina marinera de Rota.
Gastronomia
Plats tradicionals de la cuina roteña: la berza, un potatge d'origen humil amb verdures i llegums, i el tonyina amb ceba, preparació de peix amb ceba pròpia de la tradició marinera del poble.
Fita
El 1217, durant la Cinquena Croada, una flota de croats frisons de pas cap a Terra Santa va saquejar l'aleshores vila musulmana de Rota abans de continuar viatge.
Fita
Rota va patir diversos atacs de corsaris berberiscos durant el segle XVI, documentats el 1559, 1562 i 1572, a més de brots de pesta el 1522, 1569 i 1680 que van delmar la seva població.
Fita
Durant la Primera República, Rota es va declarar cantó independent entre el 22 de juliol i el 3 d'agost de 1873, sumant-se al moviment cantonalista que també va protagonitzar Cadis.
Fita
La instal·lació de la Base Naval de Rota el 1955, fruit dels acords hispanoestatunidencs, va transformar completament l'economia i la societat del municipi, fins al punt que les primeres pizzeries de la província van arribar de la mà del personal nord-americà destinat allà.