Poble
Chipiona és una localitat costanera de la Costa Noroeste gaditana, a la desembocadura del Guadalquivir, amb uns 20.000 habitants que el turisme estival pot multiplicar fins a 200.000. El seu nom es relaciona amb la Turris Caepionis, un far romà que, segons Estrabó i Pomponi Mela, marcava la perillosa desembocadura del riu. La llegenda atribueix a deixebles de San Agustín l'arribada per mar de la imatge de la Verge de Regla, amagada després de la islamització en un aljub sobre el qual es va aixecar l'Humilladero de la Verge. Conquerida per Ferran III el 1251 i reconquerida per Alfons X el 1264, el 1297 Ferran IV la va incloure al Senyoriu de Sanlúcar de Guzmán el Bueno; va rebre Carta Pobla com a vila independent el 1477. Viu del turisme de platja, la pesca i el conreu del moscatell.
Monument
Far de recalada a la Punta del Perro de Chipiona, sobre l'emplaçament d'un antic far romà, la Turris Caepionis, que Estrabó va comparar gairebé amb el mític Far d'Alexandria: el va manar construir l'any 140 aC el procònsol Quint Servili Cepió, del nom del qual deriva el de Chipiona. La primera pedra del far actual es va col·locar el 30 d'abril de 1863 i es va encendre per primera vegada el 28 de novembre de 1867; només ha romàs apagat dues vegades, el 1898 per la guerra amb els Estats Units i gairebé tres anys durant la Guerra Civil. Amb 62 metres, és el més alt d'Espanya, el setzè d'Europa i el vint-i-unè del món; en carreu d'arenisca i pedra ostionera, assenyala l'entrada a l'estuari del Guadalquivir. Des de 1998 s'organitzen visites al seu interior.
Monument
Temple aixecat sobre un convent agustí cedit als ermitans de San Agustín el 1399, que es va fundar sobre una fortalesa i ermita anteriors, obra d'Alonso Pérez de Guzmán; l'edifici actual, d'estil neomudèjar, és de començaments del segle XX. Restaurat al segle XVII, va quedar en ruïnes després de la desamortització de 1852 i es va aixecar de nou entre 1835 i 1882 amb l'ajuda dels ducs de Montpensier, que va propiciar l'establiment dels franciscans missioners. Acull la patrona de Chipiona, la Verge de Regla, el nom de la qual recorda el castell que Isabel de Guzmán va rebre com a dot el 1303 juntament amb les viles de Rota i Chipiona. En el seu honor se celebra cada 8 de setembre la Velada de Nuestra Señora de Regla, amb antecedents documentats des d'almenys 1608.
Monument
Església parroquial de Nuestra Señora de la O, a Chipiona (Cadis, Costa Noroeste). Edificada el 1578, va ser reconstruïda el 1794 després dels danys patits pel terratrèmol de Lisboa. Destaquen la seva portada renaixentista i una portada lateral amb arc gòtic flamíger.
Fita
El 1477 Chipiona va rebre Carta Pobla i es va constituir com a vila, després de dècades pertanyent al Senyoriu de Sanlúcar dels Guzmán, al qual s'havia incorporat el 1297.
Gastronomia
Vi dolç elaborat amb raïm moscatell assolellat en els anomenats 'jardins' o assecadors vora els vinyars costaners de Chipiona (Cadis), a partir de la varietat moscatell d'Alexandria, tradició vinícola històrica del municipi dins el marc de les denominacions de Jerez. Es tracta d'un vi d'elaboració artesanal que ha estat a punt de desaparèixer, entre altres motius per la competència del sector de la construcció per les terres de conreu: el 2006 només quedaven tres cellers i una cooperativa, que produïen en conjunt uns 640.000 litres, venuts principalment a granel a la mateixa localitat.
Curiositat
El Centre d'Interpretació Rocío Jurado es va inaugurar el 2 de juliol de 2022 a l'avinguda de Granada de Chipiona, dins l'edifici del Palacio de Ferias y Congresos, dedicat a la cantant Rocío Jurado (1946-2006), nascuda a la localitat. Al llarg de diverses sales reuneix objectes personals que van pertànyer a l'artista i repassa la seva trajectòria professional. A Chipiona es troba també el seu mausoleu.
Monument
Ermita xipionera vinculada al terratrèmol de Lisboa de 1755: la tradició atribueix a la imatge del Cristo de las Misericordias haver alliberat la vila de mals majors durant el maremoto. Des d'aleshores es treu en processó cada 1 de novembre en el seu record.
Fita
El sisme i posterior maremoto de 1755 van causar quatre morts a Chipiona i danys valorats en 238.815 reals de l'època, entre ells l'església de Nuestra Señora de la O, que va haver de reconstruir-se i no va quedar acabada fins a 1794.
Fita
Ferran III va conquerir Chipiona el 1251 i Alfons X la va reconquerir de forma definitiva el 1264. El 1297 va passar a l'òrbita de Guzmán el Bueno dins el senyoriu de Sanlúcar, i el 1303 Isabel de Guzmán la va rebre en dot, juntament amb Rota, en casar-se amb Fernando Ponce de León.
Natura
El litoral xipioner suma cinc platges: Regla ostenta la Bandera Blava de forma ininterrompuda des de 1989 i Cruz del Mar-Las Canteras des de 1993. La platja de Camarón-La Laguna conserva un hàbitat dunar on sobreviu el camaleó comú.
Natura
Pineda municipal de pi pinyer que serveix d'escenari a la romeria local i de pulmó verd del terme, amb camins entre l'arbrat i la vora de la costa.
Activitat
Romeria popular que porta els xipioners fins al Pinar de la Villa, amb carros i cavallistes, celebrada tradicionalment el primer diumenge de juny.
Gastronomia
La galera (Squilla mantis), crustaci capturat al litoral xipioner, és una de les peces més apreciades de la cuina marinera local i protagonista habitual de les seves rutes gastronòmiques.
Activitat
Festa que tanca el cicle festiu de l'estiu xipioner en honor de la patrona, Nuestra Señora de Regla, amb caseta municipal i actes religiosos al santuari.