Poble
San Fernando, coneguda com La Isla, s'assenta a l'illa de León, a la badia de Cadis, al costat de l'Atlàntic i separada de la capital gaditana pel riu Arillo; forma part de l'àrea metropolitana de la Badia de Cadis-Jerez. Amb 93.338 habitants el 2025 és la quarta ciutat més poblada de la província, en un terme de només 32 km². Habitada des de la prehistòria, va rebre els fenicis, que van aixecar el temple d'Hèrcules a l'illot de Sancti Petri i van introduir la salaó, i després els romans, que van construir un aqüeducte sobre el qual s'alçaria el pont Zuazo. Va néixer com a Villa de la Real Isla de León, fundada el 1766, i va prendre el seu nom actual el 1813 en homenatge a Ferran VII, que li va concedir el títol de ciutat per acollir les Corts de Cadis entre 1810 i 1812.
Monument
El Real Teatro de las Cortes, a San Fernando, es va construir a principis del segle XIX, en una època de gran creixement demogràfic i econòmic de la ciutat; conegut antigament com Corral o Casa de Comedias, i fins al 2001 com Teatro de las Cortes, és aquest mateix edifici -no un d'anterior- on es van reunir els diputats que van redactar la Constitució espanyola de 1812, entre el 24 de setembre de 1810 i el 20 de febrer de 1811, abans de traslladar-se a Cadis. Després d'anys d'abandonament, va ser rehabilitat i inaugurat de nou el 1999, reconeixent-se llavors el seu valor històric com a escenari decisiu del constitucionalisme espanyol. Avui continua acollint representacions teatrals a la ciutat gaditana.
Monument
Centre científic de recerca i difusió cultural pertanyent a l'Armada espanyola, considerat l'observatori modern més antic d'Espanya i un dels més importants del món. Compleix funcions d'observatori astronòmic i geofísic, de centre de formació superior per al personal científic de la Marina de Guerra i compta amb una biblioteca de 30.000 volums. L'edifici, un dels exemples més destacats d'arquitectura neoclàssica de l'entorn de Cadis, es va construir a finals del segle XVIII sobre el turó de Torre Alta, amb gran simplicitat i puresa de línies, en substitució de la seu anterior situada a Cadis, d'altitud insuficient per a l'observació astronòmica.
Monument
El castell de San Romualdo, conegut antigament com Logar o Lugar de la Puente, Castillo de Suazo i, en època àrab, Alquería de Rayhana, és un ribat —edifici d'origen islàmic usat com a fortalesa i lloc de culte— situat a San Fernando (Cadis), al costat del pont Zuazo. Per les seves característiques és únic a tot Espanya; la seva construcció és probablement anterior al segle XIII, encara que persisteixen dubtes sobre la data exacta i el motiu de la seva edificació. Al voltant de l'antic ribat i del Real Carenero, al costat del pont Zuazo, es va formar l'actual ciutat de San Fernando, coneguda antigament com Isla de León. Va ser declarat Monument historicoartístic el 1931 i és avui bé d'interès cultural amb categoria de monument.
Curiositat
José Monje Cruz, 'Camarón de la Isla' (San Fernando, 5 de desembre de 1950 - Badalona, 2 de juliol de 1992), un dels cantaores més influents del flamenc contemporani, va néixer al barri de Las Callejuelas de San Fernando, en una família gitana; el sobrenom l'hi va posar un oncle seu per la seva primesa i la seva pell i cabell clars, i 'de la Isla' remet al fet que la ciutat s'assenta a l'illa de León. Va deixar aviat l'escola per ajudar el seu pare, ferrer i aficionat al cant, i des dels set anys va cantar en tavernes, ventes i a l'estació del tramvia local. El 1958 va començar a actuar a la Venta de Vargas de San Fernando, on el van escoltar els grans cantaores de la terra; amb dotze anys va guanyar el Festival de Montilla. Va néixer i és enterrat a San Fernando.
Natura
La platja de Camposoto, també anomenada platja del Castillo, és una platja verge del municipi de San Fernando (Cadis) que s'estén més de 6 km, dels quals són utilitzables gairebé 5, des de la punta del Boquerón fins a Torregorda, ja al terme de Cadis. Integrada al parc natural de la Badia de Cadis, declarat el 1989, va ser fins fa un parell de dècades camp de tir de l'Exèrcit, la qual cosa n'ha mantingut l'estat semisalvatge; l'accés públic es va permetre als anys seixanta i des dels vuitanta compta amb serveis sanitaris, xiringuitos i aparcaments, rebent la Bandera Blava cada estiu des de l'any 2000. Al seu entorn es conserven bateries i búnquers de les guerres del segle XX, avui sense manteniment, i davant seu, en un illot, s'alça el castell de Sancti Petri.
Monument
Drassana i arsenal militar en funcionament des del segle XVIII, part essencial de la història naval de San Fernando i de l'Armada espanyola.
Monument
Monument funerari dedicat a mariners espanyols distingits, vinculat a la tradició naval de la ciutat.
Monument
Fortalesa situada en un illot a la desembocadura del canal de Sancti Petri, al lloc on la tradició situa el llegendari temple fenici d'Hèrcules Gaditano.
Fita
La ciutat, fins aleshores anomenada Villa de la Real Isla de León, va canviar el nom a San Fernando el 1813 en honor del rei Ferran VII, després d'haver acollit el 1810-1811 les Corts Generals que van redactar la Constitució de 1812.
Monument
Ajuntament construït entre els segles XVII i XVIII, un dels edificis consistorials més grans d'Espanya.
Gastronomia
Les cañaíllas (un mol·lusc marí, Bolinus brandaris) recollides als canals de la badia donen nom al gentilici popular dels sanfernandinos, «cañaílla», reflex de la tradició marisquera de la ciutat.
Natura
Petita platja de badia al costat de la qual es conserven les històriques Torres de la Casería de Ossio; és escenari tradicional de la Noche de San Juan.