Poble
Molina de Segura és el quart municipi més poblat de la Regió de Múrcia, amb més de 78.000 habitants, capital de la comarca de la Vega Media del Segura i part de l'àrea metropolitana murciana. Situada a 10 quilòmetres de la capital, a la riba esquerra del riu Segura, s'estén entre l'horta tradicional de la vega i una orografia que s'eleva cap al nord, on s'alcen la serra de la Espada, la serra de l'Águila i la serra de la Pila, amb cotes de fins a 880 metres. Bona part de la seva població viu repartida en catorze pedanies, entre elles Romeral, Torrealta, Ribera de Molina i El Llano. És el primer productor nacional de llaminadures i dolços, amb prop d'un terç de la producció espanyola.
Monument
Església parroquial barroca del segle XVIII, la primera que es va construir a Molina de Segura, situada avui al Barri del Castell, al sud de la ciutat; hereta el seu sistema de reg de l'assut de La Algaida, manat construir al segle XII pel Rei Llop, Muhammad ibn Mardanis. Va conservar fins fa poc els llibres de naixements, matrimonis i defuncions del municipi, avui custodiats al bisbat de Múrcia, i va ser declarada monument històric-artístic de la Regió de Múrcia el 1983. És l'església principal del terme per la seva antiguitat i pels frescos de Bernabé Gil, artista de l'escola de Salzillo, que guarda al seu interior; alberga la imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció i acull cada setembre el trasllat de la patrona, la Mare de Déu de la Consolació, durant les festes.
Monument
Muralla defensiva islàmica dels segles XI al XIII, amb una torre no angular, trobada el 2004 en enderrocar una antiga fàbrica a l'actual Barri del Castell de Molina de Segura (Múrcia). Les restes, juntament amb la històrica xemeneia Maximino Moreno, es conserven avui al Museu de l'Enclavament Muralla (MUDEM), on conviuen les restes més antigues de la localitat amb un projecte museístic de caràcter avantguardista.
Monument
La Casa Presó és l'edifici més antic de Molina de Segura, construït el 1604 com a pòsit o graner municipal. Té tres plantes i voltes de canó, i la seva façana, d'estil clàssic, llueix un escut heràldic de Carles III esculpit en pedra. Durant anys va funcionar com a calabós, usat pels algutzirs per allotjar-hi els presos, d'on prové el nom amb què avui es coneix. Restaurat a la dècada de 1980, alberga actualment la biblioteca Mercedes Mendoza i una sala d'exposicions, i està considerat un dels monuments civils més destacats del segle XVII al municipi.
Monument
Sínia històrica del segle XVIII al Llano de Molina, Molina de Segura, que deu el seu nom a l'advocat Carlos Soriano, qui va adquirir aquestes terres d'El Llano y Saladar el 1875 i el 1887 hi va fundar una colònia agrícola que va posar en conreu amb l'ajuda d'aquesta sínia. El 1892 es va obrir una petita ermita al costat de la casa dels colons; el conjunt es va restaurar i des de 2003 alberga una Casa Museu de Molina de Segura.
Natura
Set xemeneies de fàbriques conserveres conservades a Molina de Segura, dels anys 1930 a 1960, entre elles les de Prieto, Hernández Gil i Maximino Moreno.
Natura
Ecosistema de ribera del riu Segura al seu pas per Molina de Segura, prop de l'aiguamoll de l'Ajauque i la Rambla Salada.
Curiositat
Escultura contemporània de l'artista Manolo Valdés a Molina de Segura, homenatge al patrimoni industrial i la renovació cultural del municipi. És una dama de vuit metres d'alçada situada a la moderna plaça del MUDEM, al costat de la muralla medieval del nucli urbà; la seva cabellera es ramifica com un arbre de metall sota el qual poden seure els veïns, i el seu tocat recull elements de la tradició conservera local. Seleccionada com a imatge turística de la ciutat, representa una ment en permanent ebullició que trenca amb el convencional i aposta per l'art i la modernitat.
Monument
Santuari de la patrona de Molina de Segura, la Mare de Déu de la Consolació, centre de la romeria i festes patronals del municipi: la imatge surt de l'ermita en processó fins a l'Església Arxiprestal de la Mare de Déu de l'Assumpció, al centre de la localitat.
Monument
Construcció barroca del segle XVIII, la primera església aixecada al municipi, amb façana barroca i un retaule major neoclàssic al seu interior; va ser declarada Monument Històric-Artístic el 1983. Es troba al Barri del Castell, al sud de la ciutat, i va conservar fins fa pocs anys els llibres de naixements, matrimonis i defuncions de la localitat, avui custodiats al bisbat de Múrcia. És l'església principal de Molina de Segura per la seva antiguitat i pels frescos que guarda al seu interior, obra de Bernabé Gil, de l'escola de Salzillo. Dona nom al temple la Mare de Déu de l'Assumpció que alberga, i és també l'església que rep el trasllat de la patrona, la Mare de Déu de la Consolació, durant les festes de setembre.
Monument
Museu arqueològic i interactiu de Molina de Segura, dedicat a la muralla àrab i a la història del municipi, construït sobre les restes de la muralla nord andalusina de Hisn Mulina, amb les seves torres i una porta en triple colze característiques de les fortificacions islàmiques entre els segles XI i XVI, recuperada en excavacions des del 2004.
Monument
Antic forn comunal situat al barri del Castillo, exemple d'arquitectura popular construïda amb la tècnica del tàpia, que conserva la cúpula del seu forn morisc original; avui és museu etnogràfic dedicat a aquest ofici tradicional, al costat de la Casa del Folclore. Les dues versions conservades difereixen sobre la seva antiguitat: una el situa als segles XVII-XVIII i una altra li atribueix origen baixmedieval, documentat des del 1491.
Natura
Aiguamoll seminaturalitzat d'unes 60 hectàrees situat a l'entorn de la pedania de Campotéjar, originat a partir d'antigues basses de depuració d'aigües residuals. Va ser declarat lloc Ramsar d'Importància Internacional el 2011 per acollir més del 10% de la població occidental mediterrània d'ànec capblanc, ocell aquàtic en perill d'extinció.
Natura
Les restes arqueològiques més antigues del terme de Molina de Segura, pertanyents al Paleolític mitjà de cultura mosteriana, inclouen peces lítiques de sílex i quarsita com ara rascadores, gratadors i peces denticulades.
Curiositat
Molina de Segura acull tres de les principals empreses espanyoles de llaminadures, Fini, Vidal i Jake, amb una facturació conjunta superior als 790 milions d'euros i més de 90.000 metres quadrats de línies de producció dedicades a caramels, gominoles i xiclets.
Curiositat
Des del 1919 i fins a finals del segle XX, prop d'un centenar de fàbriques de conserves vegetals van convertir Molina de Segura en un referent d'aquest sector, i van ser durant dècades el motor econòmic del municipi.
Curiositat
Dividida en Campotéjar Alta i Baja, aquesta pedania del secà molinenc ha experimentat en les últimes dècades una notable transformació dels seus conreus de secà a regadiu gràcies al transvasament Tajo-Segura.
Curiositat
Pedania del municipi de Molina de Segura (Regió de Múrcia), situada a uns 14 quilòmetres del nucli urbà i envoltada per les serres de la Espada, de Lúgar i de la Pila. Té uns 400 habitants, xifra que a l'estiu arriba a multiplicar-se fins als 1000 gràcies al turisme rural. La seva patrona és la Mare de Déu Reina dels Àngels, en honor de la qual se celebren festes el primer cap de setmana d'agost. Entre les tradicions locals es manté el caliche, un joc similar a la tuta, molt arrelat entre els seus veïns.
Activitat
Festes majors de Molina de Segura amb concerts, fira, processons, activitats infantils, esport, folklore, teatre, visites guiades i oferta gastronòmica.
Activitat
Manifestació religiosa i cultural amb més de 2.500 confrares i 24 trons processionals pel nucli històric, que inclou el Via Crucis Vivent de la Torrealta, la Processó del Silenci del Dijous Sant i el Sant Enterrament del Divendres Sant.
Natura
Pedania de Molina de Segura a la vall del Segura, amb formacions de sals i guixos originades per la dessecació del mar Mediterrani. Se situa a la plana fluvial del riu Segura, envoltada d'hortes, al punt on el riu Mula desemboca al Segura; la seva elevació més destacada és el Cabezo de la Cruz, des d'on es divisen Molina de Segura, Las Torres de Cotillas o Alguazas. El nucli es va poblar al segle XVII i va créixer al XVIII amb veïns arribats de poblacions properes; el seu nom procedeix del barri de La Mola, antiga talaia a resguard de les inundacions. Les seves festes patronals, en honor de la Virgen de los Remedios, se celebren el primer diumenge de setembre, i el Dimecres Sant es representa un Via Crucis vivent pels seus carrers.
Natura
L'aiguamoll de l'Ajauque i Rambla Salada és un paisatge protegit de la Regió de Múrcia de 1632 hectàrees, repartit entre Fortuna, Molina de Segura, Santomera i Abanilla, amb diferents ambients de vegetació adaptada a la salinitat i ocells característics de la zona. L'aigua de muntanyes properes, com el Charco o la Serretilla, arriba a les rambles d'Ajauque i Salada per una complexa xarxa de drenatge, encara que només circula en episodis de pluja, normalment escassa però de vegades torrencial, per la qual cosa el 1966 es va construir l'embassament de Santomera per regular el cabal. En algunes zones aflora aigua subterrània que forma bassals salins permanents, un ecosistema avui amenaçat per l'extensió del canyissar, que desplaça el saladar i redueix la diversitat vegetal.
Curiositat
Molina de Segura compta amb quinze pedanies. Tres d'elles, Ribera de Molina, El Llano de Molina i Torrealta, se situen en zona de regadiu tradicional, en plena vega del Segura, mentre que la resta, Albarda, Campotéjar Alta, Campotéjar Baja, Comala, Fenazar, La Espada, La Hornera, La Hurona, Rellano, Romeral i Los Valientes, es reparteixen per l'antiga àrea de secà, fora de la vega.
Activitat
Romiatge d'origen divuitesc que trasllada la patrona de Molina de Segura des de la seva ermita fins a l'església, inici de les festes patronals.
Monument
Ermita històrica del nucli urbà de Molina de Segura, una de les diverses construccions religioses menors del municipi.
Monument
Ermita del nucli antic de Molina de Segura vinculada a les celebracions de la Setmana Santa local.
Monument
El Museu Etnogràfic Carlos Soriano ocupa la casa de l'advocat molinense que li dona nom, a la pedania d'El Llano de Molina (Molina de Segura), al costat de l'ermita i la sínia del lloc, que data de 1868. Carlos Soriano va comprar el conjunt el 1875, i a partir de llavors es va desenvolupar la colònia agrícola que avui conforma El Llano; l'ajuntament va adquirir la propietat el 1999 i el museu es va inaugurar el 2003. La casa, de dues plantes i pati, conserva a la planta baixa restes arqueològiques com molins barquiformes argàrics i ceràmica ibèrica i romana; al pis superior s'exposen vestits regionals, roba brodada i miniatures del veí Juan de Dios Arnaldos, mentre el pati acull maquinària pròpia de la indústria conservera de l'horta murciana.
Monument
La Casa Torre Anita, de 1940, és un exemple del patrimoni arquitectònic del segle XX a Molina de Segura (Vega Media del Segura, Murcia). Es tracta d'una casa d'estil modernista, obra de l'arquitecte Pedro Cerdán, que es conserva avui com una de les construccions civils característiques de la localitat.
Natura
El castell de Molina de Segura, conegut com Hişn Mulīna, és una fortalesa àrab construïda entre els segles XI i XIII sobre un turó d'uns 80 metres d'altitud que domina la vega del Río Segura i controlava visualment l'àrea entre Archena i Alcantarilla, servint de porta i defensa de la propera Murcia. L'alcassaba, les restes conservades de la qual corresponen ja a l'època baixmedieval cristiana, manté un llenç de muralla i una gran torre a l'interior de la qual hi ha un mirador que ofereix una panoràmica de l'horta de Molina. La muralla, de fins a 2 metres d'amplada i entre 9 i 11 metres d'altura, es va construir en diferents fases entre els segles XI i XIII, sent la que ha arribat fins avui principalment de la primera meitat del segle XIII, en tàpia de calicastrado, una tècnica de terra picada reforçada amb calç.
Natura
Formació de guixos situada a la pedania de Comala, d'interès geològic dins el paisatge del camp de Molina de Segura.
Natura
Conjunt de coves naturals a la pedania de Comala, al terme de Molina de Segura.
Curiositat
Pedania del camp de Molina de Segura, amb 121 habitants el 2020, on es localitzen paratges d'interès natural com el Cabezo de la Plata i les Cuevas del Tollo. El paratge dels Yesos de Ulea i Cabezo de la Plata està protegit, i al costat de les Cuevas del Tollo hi ha altres formacions kàrstiques com el Rincón del Conejo i la rambla del Carrizalejo. La seva economia continua lligada a l'agricultura de regadiu i secà.
Activitat
El Via Crucis Vivent de Torrealta, pedania de Molina de Segura, se celebra la nit del Dimecres Sant amb la representació de la Passió de Crist pels carrers de la localitat. La tradició va néixer el 1982, quan un grup de veïns, per iniciativa del llavors rector José Moreno Martínez, va començar aquesta escenificació utilitzant com a escenari els mateixos carrers del poble.
Curiositat
Pedania de Molina de Segura que acull el Museu Etnogràfic Carlos Soriano i la seva sínia homònima, testimoni de l'horta tradicional. És la més jove de les tretze pedanies del municipi, situada entre el curs del Río Segura i el polígon industrial de la Serreta, i va sorgir a finals del segle XIX sota l'impuls de l'advocat Carlos Soriano Salomón, recolzant-se en la llei de colònies que oferia avantatges fiscals als seus promotors; per a això es van obrir una ermita, una escola i diverses cases destinades a les famílies hortelanes que es van traslladar allà. Avui és la segona pedania del municipi en població, i conserva la Casa Museu de Carlos Soriano, situada a l'oest del nucli, al costat de la via fèrria de Cartagena a Chinchilla.
Monument
Església de 1907 construïda a la pedania de Fenazar, al camp de Molina de Segura.
Fita
La referència documental més antiga de Molina de Segura apareix en fonts àrabs que citen el Hisn Mulina, a començaments del segle VIII, quan els omeies van entrar en terres murcianes. Més tard se la va conèixer com a Mulinat as-Sikka, 'Molina de la Calçada', per la seva posició sobre el camí que travessava el Segura.
Fita
Muhàmmad ibn Mardanix, el Rei Llop, va reforçar al segle XII la fortalesa amb un recinte emmurallat exterior i va fer aixecar un assut a La Algaida per derivar aigua del Segura cap a l'horta. Aquella obra hidràulica va fixar el sistema de reg que Molina va heretar després de la conquesta castellana.
Fita
Alonso Yáñez Fajardo va rebre Molina en senyoriu el 1395 i la vila va quedar vinculada a un llinatge que acabaria ostentant el marquesat dels Vélez. El 1535 es va crear el marquesat de Molina, títol que va acompanyar el domini senyorial fins a la seva abolició al segle XIX.
Gastronomia
Certamen amb més d'una dotzena d'edicions en què els establiments del municipi presenten durant diverses setmanes una tapa de creació pròpia sotmesa a la votació del públic. Serveix de sortida als productes hortícoles de la Vega Media.
Activitat
Cita anual celebrada al nucli històric que en una de les seves edicions es va dedicar completament a l'horta i la seva gastronomia. Reuneix tallers, demostracions de cuina en directe i degustacions juntament amb exposicions d'oficis, música i balls de la vega del Segura.