Poble
Fortuna és un municipi de més d'11.400 habitants, capital de la comarca Oriental de la Regió de Múrcia, conegut des de l'antiguitat per les seves aigües mineromedicinals i el seu patrimoni arqueològic, amb jaciments com la Cueva Negra i unes termes romanes dels segles I i II. El balneari de Leana, un dels més antics d'Espanya, té el seu origen en un ninfeu balnear romà del segle I; després de la seva desaparició, els àrabs hi van aixecar un altre balneari annex, usat més de cinc-cents anys, fins que un terratrèmol va desplaçar la font. El balneari actual data de finals del segle XIX, obra de Juan Cascales Font. A l'agost se celebren les Festes de Sodales Íbero-romanos, declarades Fiesta de Interés Turístico Regional (distinció oficial que reconeix l'interès turístic a escala regional), coincidint amb les festes de Sant Roc, patró del municipi.
Monument
Temple d'estil barroc murcià construït entre 1728 i 1744, davant de la plaça de la Tercera Edat. En una restauració de 1998 es va transformar l'últim cos del campanar per recuperar els seus trets barrocs originals; l'exterior de maó vist mostra quatre contraforts laterals.
Curiositat
Restes de termes romanes i el santuari rupestre de la Cueva Negra, a Fortuna, llocs singulars en tota la conca mediterrània. El santuari dels banys, conegut des de 1999, és un dels jaciments romans més importants excavats a Espanya i va assolir el seu esplendor als segles I i II, amb un complex religiós de capçalera tripartita articulat entorn d'una piscina i un canal central. A uns 3 km, a la serra del Baño, la Cueva Negra reuneix tres abrics rocosos orientats al sol vora una font, on els romans van deixar tituli picti, textos pintats entre els quals destaquen fragments de l'Eneida de Virgili.
Activitat
Fortuna celebra San Isidro el cap de setmana següent al 15 de maig, amb processó d'hortolans vestits amb el vestit regional, una de les seves festes majors juntament amb San Roque (12-17 d'agost).
Monument
Primer temple que va tenir Fortuna, construït a començaments del segle XVII al final de l'avinguda de San Roque. Acull la imatge del sant patró i va ser durant segles el lloc de reunió veïnal, inclosa la primera assemblea per a l'elecció d'alcalde.
Monument
Temple d'estil barroc murcià construït entre 1728 i 1744, amb un retaule de l'altar major que inclou una imatge de la Dolorosa atribuïda a l'escola de Salzillo.
Monument
Un dels enclavaments termals més antics d'Espanya, amb aigües curatives que emergeixen a 46 graus i que ja aprofitaven ibers, romans —amb origen documentat al segle I d.C.— i àrabs; el conjunt actual reuneix tres hotels històrics: el Gran Hotel de 1863, l'Hotel Victoria de 1895 i l'Hotel España de 1935.
Natura
Parc regional de 8.836 hectàrees de la serralada Subbètica, al nord-est de la Regió de Múrcia, repartit entre els municipis de Fortuna, Abarán, Blanca, Molina de Segura i Jumilla. El Barranco del Mulo separa un sector oriental, amb els cims de La Pila (1.264 m) i Los Cenajos, del sector occidental, dominat pel Caramucel (1.023 m); destaquen pel seu valor paisatgístic i botànic la Fuente de la Higuera i la Umbría de los Cenajos, amb carrascars, savinars i endemismes com la Saxifraga latepetiolata. És hàbitat d'àguiles reials, àguiles cuabarrades i ducs, i de la gralla de bec vermell, que va motivar la seva declaració com a ZEPA, a més de dues espècies de ratpenats. Conserva també dos pous de neu del segle XVII, usats antigament per emmagatzemar i comerciar amb gel.
Natura
L'aiguamoll de l'Ajauque i Rambla Salada és un paisatge protegit de 1.632 hectàrees que es reparteix entre Fortuna, Abanilla, Santomera i Molina de Segura, amb aigües d'altíssima salinitat, afloraments volcànics de fortunites i una important colònia d'aus com l'alena; va ser declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus l'any 2000. Recull l'aigua de muntanyes properes a través d'una xarxa de rambles que només porten cabal en època de pluges, normalment escasses però de vegades torrencials, la qual cosa va portar a construir el 1966 l'embassament de Santomera. En algunes zones afloren aigües subterrànies que formen basses salines permanents, encara que la ràpida extensió del canyissar amenaça amb desplaçar el saladar.
Curiositat
La localitat va rebre en època àrab el nom de Yusor, que significa "ser afortunat", del qual derivaria el seu nom actual. Es creu que a la deu que va donar origen al balneari romà es retia culte a la deessa Fortuna.
Curiositat
El juny de 1295 el noble musulmà Abrahim ibn Hud va vendre la totalitat del senyoriu de Fortuna, amb les seves torres, cases, aigües i pastures, a Aparicio de Nompot per 3.000 maravedisos, un episodi clau de la història medieval del municipi.
Activitat
Festes patronals de Sant Roc, declarades d'Interès Turístic Regional, que combinen la devoció al patró amb la recreació històrica dels Sodales Íbero-Romanos, sorgida el 1997, amb el Sopar Ibero-Romà a la Cueva Negra i una gran desfilada amb togues i armadures pels carrers del poble.
Monument
Abric rocós i antic santuari pagà a Fortuna amb els 'Tituli Picti', textos llatins dels segles I-III dC pintats en vermell sobre la roca, al·lusius a l'Eneida de Virgili, al costat d'un naixement d'aigua dedicat a les nimfes en època romana.
Natura
Una de les onze pedanies del terme de Fortuna, dins del Parc Regional de Sierra de la Pila.
Curiositat
El terme de Fortuna està format per onze pedanies: Garapacha, La Gineta, La Matanza, Caprés, Las Casicas, Peña de Zafra de Arriba i de Abajo, Los Baños, Fuenteblanca, Rambla Salada i Hoya Hermosa.
Activitat
Cuina tradicional de Fortuna amb gachasmigas, empedrao, tortilleras, cocido con relleno i el trigo pelao, plat típic del Dijous Sant.
Monument
Palau modernista de 1906 amb pati d'estil neoàrab, possiblement dissenyat per l'arquitecte Víctor Beltrí, un dels edificis civils més notables de Fortuna.
Monument
Edifici modernista de principis del segle XX que acull l'ajuntament de Fortuna, restaurat el 1989.
Monument
L'ermita més recent de Fortuna (Regió de Múrcia) acull tot l'any la imatge de San Antón i pren protagonisme en Setmana Santa: la nit del Divendres Sant s'hi enterra el Cristo Yacente, que roman exposat fins a la tarda del Dissabte Sant, quan és traslladat de nou en la processó del Diumenge de Resurrecció.
Monument
Escasses restes d'una fortificació islàmica situada a uns 4,5 km de Fortuna, que dominava la via natural de comunicació amb l'Altiplà de Jumilla i Yecla.
Monument
També conegut com a Torre Vieja, se situa 1,6 km al sud de Fortuna i conserva restes d'un assentament ibèric amb petjades d'ocupació àrab posterior.
Monument
Escultura d'un brau ibèric realitzada als anys 50 per l'artista François "El Suizo" a la pedania de Peña de Zafra de Arriba.
Monument
Equipament dedicat a explicar la producció salinera tradicional i els valors naturals de l'aiguamoll de Rambla Salada, a la pedania del mateix nom.
Monument
Safareig centenari de la pedania de Hoya Hermosa que va funcionar també com a abeurador per al bestiar transhumant.
Monument
Safareig històric de la pedania de Los Baños, lligat als brolladors termals que donen nom al nucli.
Natura
Petits cons volcànics situats a la zona sud del municipi de Fortuna, entre la capital i el poble de La Matanza, testimoni de l'activitat geològica passada de la regió i protegits des de 1917. Estan proposats com a Lloc d'Interès Geològic de rellevància internacional per l'Instituto Geológico y Minero de España, dins el context del vulcanisme neogen i quaternari de la península Ibèrica. Es tracta de dos petits cons sorgits d'una antiga xemeneia volcànica entre terrenys de margues: el con nord conserva les restes de la paret d'un cràter, mentre que el sud és molt baix i aplanat, de forma irregular, on encara s'aprecia l'empremta del seu antic cràter. La seva roca dominant és la fortunita, present també en altres punts de la cuenca de Fortuna.
Natura
Serra que fa de teló de fons a la pedania de Caprés, dins l'entorn muntanyós del terme de Fortuna.
Natura
Formacions rocoses circulars que caracteritzen el paisatge de la pedania de La Garapacha, punt d'entrada a la Sierra de la Pila.
Curiositat
Nucli rural de Fortuna que ofereix vistes panoràmiques amb la Sierra del Corque com a teló de fons, de vida marcadament rural.
Curiositat
Petit nucli de població envoltat de camps d'ametllers, camí del Parc Regional de Sierra de la Pila.
Curiositat
Pedania de Fortuna coneguda pels seus horts de llimoners, un dels conreus tradicionals de la zona.
Curiositat
La pedania de Peña de Zafra de Abajo està envoltada de pedreres a cel obert on s'extreu marbre des de fa dècades.
Curiositat
Fortuna ha comptat amb diverses publicacions locals al llarg de la seva història, com El Eco de Fortuna (1893-1896), Sodales (2000-2003), La Voz de Fortuna i el Diario de Fortuna digital.
Curiositat
Circuit permanent de kàrting fundat el 1998 vora la pedania de La Matanza, seu del Campionat Regional de Kàrting de la Regió de Múrcia.
Activitat
Setmana Santa amb vuit confraries i una dotzena d'imatges processionals, entre les quals destaca la processó de silenci del Cristo del Perdón. Al llarg de sis dies de processons hi participen més de 800 penitents; la confraria del Santísimo Cristo del Perdón, la més antiga, es va fundar el 1953. La processó del Silenci, la més solemne, té lloc el dimecres: surt a mitjanit il·luminada només per les atxes dels penitents i acompanyada per tres bandes del poble. Les imatges actuals són rèpliques de les que existien abans de la guerra civil, ja que bona part de l'obra original de Salzillo va ser destruïda en el conflicte.
Activitat
La romeria Kalendas Aprili es celebra el cap de setmana posterior al Diumenge de Resurrecció per recordar antigues tradicions romanes, organitzada per la federació de Sodales Ibero-Romanos, que pugen fins a la Cueva Negra, hi romanen durant el dia i baixen a les set de la tarda acompanyats de música tradicional. La Cueva Negra, un dels referents arqueològics del sud-est ibèric juntament amb els Baños romanos, consisteix en tres abrics rocosos al costat d'una font que va funcionar com a santuari pagà, on els visitants romans deixaven textos llatins pintats, entre ells fragments de l'Eneida de Virgili.
Activitat
Programa municipal de senderisme guiat per les pedanies i els paratges de Fortuna, amb degustació de plats tradicionals al final de cada ruta.
Activitat
Recorregut nocturn pel nucli urbà de Fortuna que recupera llegendes i episodis històrics del municipi.
Activitat
Itinerari de senderisme amb tram opcional de via ferrada pel paratge del Cortao de las Peñas, prop de la pedania de Las Casicas.
Fita
Els romans van aixecar un ninfeu vora les fonts d'aigües calentes de Fortuna i el lloc va viure el seu major esplendor durant els dos primers segles de l'Imperi, els segles I i II dC, segons documenta l'abundant ceràmica trobada als voltants.
Fita
Els treballs arqueològics van treure a la llum el 1999 el santuari romà vinculat a les aigües termals, confirmant que el culte a les fonts curatives era l'origen remot del balneari que continua funcionant al municipi.
Fita
El primer periòdic local documentat va començar a publicar-se el 1893 i es va mantenir tres anys; la seva aparició mostra la vitalitat d'una població petita que vivia aleshores del balneari i de l'agricultura de regadiu.
Fita
La creació d'aquesta germandat va renovar a mitjan segle XX una Setmana Santa fortunera documentada des del segle XVIII, i va sumar un nou pas a les desfilades que recorren cada primavera els carrers del municipi.
Gastronomia
El plat típic del municipi és el xai rostit al forn, acompanyat per les verdures i hortalisses que dóna l'horta regada pel sistema tradicional de séquies; és l'àpat de les celebracions familiars.
Gastronomia
Cada 17 de gener els veïns surten al camp per menjar arròs i acabar amb els dolços sobrants del Nadal, una jornada d'àpat col·lectiu a l'aire lliure que obre el calendari festiu de Fortuna.