Poble
Cehegín és un municipi de la comarca del Noroeste murcià, amb uns 14.500 habitants i situat a 570 metres d'altitud, habitat des de la prehistòria per successives cultures: íbers, romans, visigots, àrabs i cristians. A la Peña Rubia, massís calcari al sud-oest de la ciutat, es conserven coves amb pintures rupestres d'uns 4.400 anys d'antiguitat, declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1998 juntament amb la resta de l'arc mediterrani peninsular. En època ibèrica hi va sorgir Begastri, elevada després de la conquesta romana a municipi; els seus habitants van destruir bona part de la ciutat per aixecar un anell de muralles davant les incursions bàrbares del segle III. El nucli històric va ser declarat conjunt historicoartístic (la figura de protecció espanyola per als conjunts urbans de més valor patrimonial) el 1982.
Monument
Declarat Conjunt Historicoartístic el 1982, reuneix arquitectura popular dels segles XII al XIX i cases senyorials d'estils renaixentista, barroc murcià, rococó i neoclàssic, com el Palau Villar de Felices, el Palau de Jaspe o la Casa del Comte de Campillos.
Monument
Església principal de Cehegín, situada a la Plaça del Castell, dins un casc històric declarat conjunt historicoartístic; declarada al seu torn monument historicoartístic nacional, és una remodelació del segle XVI d'un temple del segle XV.
Natura
Antiga ciutat visigoda i seu episcopal situada a tres quilòmetres del centre de Cehegín, a l'anomenat Cabezo Roenas, amb restes que abasten des d'època ibèrica fins a l'edat mitjana. Va ser un assentament d'origen ibèric que es va convertir en municipi romà i, després de l'arribada dels visigots, en ciutat episcopal, guanyant gran rellevància després de la destrucció de Cartagena, fins a convertir-se en la ciutat més important de la zona. El 1878 es va trobar l'Ara de Júpiter, altar de marbre amb una inscripció que confirma l'existència del municipi romà, i es conserva també la Creu Monogramàtica de Begastri, una de les més antigues d'Espanya. Les excavacions, dirigides per arqueòlegs universitaris des de 1983, estan avui a càrrec de Rafael González Fernández.
Monument
Museu situat a la Plaza del Castillo de Cehegín que recorre la història local des del neolític fins a l'edat moderna, incloent-hi materials procedents de Begastri.
Activitat
Cehegín celebra les seves festes patronals en honor de la Virgen de las Maravillas del 8 al 14 de setembre, amb processons i jornades dedicades al vestit sevillà i a la indumentària hortolana.
Activitat
Les festes de San Sebastián de Cehegín se celebren el cap de setmana més proper al 20 de gener. A la plaça del Castillo s'encén una gran foguera al voltant de la qual es preparen migas, empedrao i arròs de conill, i s'organitza una romeria al mesoncico. Com a dolç tradicional es reparteixen les anomenades Flechas de San Sebastián, unes galetes d'ametlla pròpies d'aquestes festes patronals d'hivern.
Monument
Palau de Cehegín dels segles XVI-XIX, exemple de l'arquitectura noble del nucli històric.
Monument
El Palacio de Jaspe, o Casa Jaspe, és un palau barroc-rococó del segle XVIII situat al nucli històric de Cehegín (Múrcia), part del conjunt declarat Conjunto Histórico-Artístico (categoria de protecció del patrimoni) el 1982. Deu el seu nom al jaspi local, pedra pròpia de la sierra de Quípar, present en la seva fàbrica. Va pertànyer a les famílies Salazar i Massa fins que el 1973 va ser adquirit per l'Ajuntament, que avui hi té la seu municipal.
Monument
L'església de la Soledad és una petita església renaixentista construïda a Cehegín (Regió de Múrcia) per l'artesà local Ginés de Egea al segle XVI. La Confraria de la Virgen de los Dolores, de l'alta burgesia local, va finançar la construcció, i la família Chamarreta va cedir el solar. En incorporar-se Cehegín a l'Orde de Santiago al segle XIII, el consell va prohibir les ermites costoses, per la qual cosa es va aixecar amb materials modestos, d'una sola nau i teulada a dues aigües; la seva finalització està documentada abans de 1595. Al segle XVII es va ampliar a tres naus. La torre-campanar, de 1788, és barroc classicista, coronada per un penell de ferro forjat. La capella, hexagonal, cobreix una falsa volta de gallons. Està declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) i avui la manté la mateixa confraria.
Natura
Ciutat romanovisigoda situada a 3 quilòmetres de Cehegín, al Cabezo Roenas, considerada l'assentament d'aquest tipus més important d'Espanya. Habitada de manera continuada des de l'època ibèrica fins al segle XI, va assolir el seu apogeu a l'Antiguitat tardana, quan va funcionar com a cap de pont del regne visigot de Toledo davant els bizantins després de la destrucció de Cartagena. Entre les troballes destaca l'Ara de Júpiter, altar de marbre vermell clau per identificar l'enclavament, i la Creu Monogramàtica de Begastri, una de les creus cristianes de bronze més antigues d'Espanya, juntament amb inscripcions romanes i fortificacions tardoromanes i visigodes. Les excavacions continuen sota direcció universitària, i part de les troballes s'exposen al Museu Arqueològic de Cehegín.
Monument
Els orígens de l'ermita de la Purísima Concepción de Cehegín, que corona la Plaza del Castillo i perfila la silueta del nucli antic, es remunten a finals del segle XV o principis del XVI; va quedar consagrada el 9 de gener de 1556, segons recull una inscripció al costat de l'altar major. D'estil renaixentista, té tres naus amb cor alt als peus i columnes d'ordre toscà i jònic; el presbiteri llueix un artesonat de fusta amb motius d'estrella i mocàrabs, i destaca la seva important coberta mudèjar, amb una volta de creueria octogonal amb inscripcions pintades, poc habitual en edificis de la seva època. Va ser declarada Monumento Nacional (antiga màxima figura de protecció del patrimoni espanyol) el 1980.
Monument
Restes d'una ermita del segle XVI restaurades recentment, situades al nucli històric de Cehegín.
Monument
El santuari de la Virgen de la Peña de Canara està situat al peu d'un imponent penya-segat rocós a Canara, la pedania més poblada de Cehegín (Múrcia), i és seu d'una de les devocions marianes més antigues de la Regió de Múrcia. Ja el 1256 es documenta un alcaid encarregat de custodiar la fortalesa i el temple del santuari. La Virgen de la Peña és patrona de Canara i també ho va ser de Cehegín fins al segle XVIII. Les seves festes se celebren del 14 al 19 d'agost, amb romeria i celebracions populars.
Monument
Ermita construïda al segle XVIII pels veïns del veïnat de Campillo de los Jiménez, prop de l'embassament de l'Argos, documentada des del 1792.
Activitat
Festes patronals de la pedania de Canara, al municipi de Cehegín, en honor de la Virgen de la Peña, que se celebren del 14 al 19 d'agost amb el descens de la imatge des de l'ermita fins a l'església del poble i el seu retorn posterior en romeria. El santuari de la Peña, amb fortalesa i temple, va tenir gran importància en època medieval, i aquesta advocació també va ser patrona de Cehegín fins al segle XVIII. Durant els dies de festa se succeeixen revetlles, encierros de bous braus, actuacions musicals, focs artificials i altres actes recreatius propis del calendari festiu d'aquesta comunitat agrícola dedicada a la fruita, l'horticultura i la floricultura.
Activitat
Festes en honor a la Puríssima Concepció celebrades a la pedania de Campillo de los Jiménez, vora l'embassament de l'Argos.
Fita
La ciutat de Begastri, al turó que domina la vall del Quípar, va assolir rang de seu episcopal durant el segle VI; els seus bisbes van signar als concilis visigots i el seu nom va desaparèixer amb l'arribada de l'islam.
Fita
Sufocada la revolta mudèjar, Jaume I d'Aragó va lliurar Cehegín als templers, que van administrar la comanda fins a la dissolució de l'orde el 1312; després passaria a mans santiaguistes juntament amb Caravaca.
Fita
El Ministeri de Cultura va declarar el 1982 conjunt historicoartístic el nucli antic de la vila, un laberint de carrers costeruts amb cases blasonades dels segles XVI al XVIII aixecat sobre l'antic recinte medieval.
Gastronomia
Guisat tradicional de Cehegín, a la comarca del Noroeste de la Región de Murcia, l'ingredient principal del qual és l'arròs, al qual s'afegeixen mongetes blanques i productes de temporada de l'horta ceheginera. Va néixer entre les famílies més humils de la vila, que al principi només el preparaven amb arròs i mongetes o fesols, i segons ho permetia l'economia familiar hi anaven incorporant altres productes barats de la zona, com els rovellons de Burete. Avui els seus ingredients més habituals són mongetes blanques, tomàquet, bacallà sec salat, arròs, oli d'oliva, alls tendres, rovellons, safrà, pebre sec, julivert i cloïsses, una barreja heterogènia de productes de terra i mar pròpia d'un plat de vigília i hivern.
Gastronomia
Galetes d'ametlla que es reparteixen entre els veïns durant la festivitat de Sant Sebastià; el seu nom al·ludeix a les sagetes del martiri del sant i la seva elaboració es manté lligada exclusivament a aquells dies de gener.