Poble
Moratalla és el municipi més occidental de la Región de Murcia, a l'extrem nord de la comarca del Noroeste, amb prop de 7.500 habitants i un extens terme de 952,94 km², el tercer més ampli de la regió després de Lorca i Jumilla. El seu relleu és molt variat: a l'oest s'aixeca el massís de Revolcadores, sostre de la Región amb més de 2.000 metres, mentre que cap a l'est descendeix fins a la vall del riu Segura, amb l'embassament del Cenajo. El riu Alhárabe travessa el terme d'oest a est. El nucli urbà s'assenta a 681 metres, als vessants de la sierra del Buitre. Moratalla conserva més de la meitat de les pintures rupestres de la Región, Patrimoni Mundial de la UNESCO, i la seva Tamborada és Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat des de 2018.
Monument
Fortalesa que domina el perfil de la vila de Moratalla, record del seu passat com a terra fronterera i comanda dels cavallers de l'Orde de Santiago, amb la seva Torre de l'Homenatge com a element més destacat.
Monument
Temple amb colossals columnes interiors que acull el Museu d'Art Sacre de Moratalla; des del mirador de la seva sagristia s'obtenen vistes panoràmiques de la vall.
Monument
El castell de Benizar s'alça sobre una gran roca que domina el barranc de la pedania moratallera de Benizar, al voltant del qual es van establir els quatre nuclis inicials de població del lloc, La Tercia, el Cortijo Arriba, el Cortijo Abajo i el Villar. Destaca la seva torre de l'homenatge, d'origen almohade i datada al segle XII. El 5 de juliol de 1243, el castell, aleshores anomenat Abeneyzor, va ser donat per Ferran III de Castella a l'Orde de Santiago juntament amb altres fortaleses de la comarca, com a recompensa per la seva actuació a la Reconquesta. Declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), la torre es manté avui abandonada, tot i que les seves restes conserven la seva bellesa particular després de resistir gairebé mil anys d'erosió del vent i la pluja.
Natura
Un dels abrics amb art rupestre prehistòric visitables del Calar de la Santa, a Moratalla, inclòs en la declaració de la UNESCO de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica (1998).
Natura
Els abrics de la Cañaica del Calar formen un conjunt de pintures rupestres del Neolític al paratge de la Cañaica de Andrés, prop del Calar de la Santa, pedania de Moratalla. Són quatre abrics —Cañaica del Calar I, II, III i IV—, amb set coves repartides en un barranc escarpat d'uns dos quilòmetres; es van descobrir el 1967 en obrir una pedrera i van ser estudiats pels professors Walter i Carbonell, que els consideren un dels conjunts pictòrics més importants de Múrcia, i formen part de l'art rupestre de l'arc mediterrani declarat Patrimoni de la Humanitat. És un dels prop de 65 abrics amb art rupestre catalogats al terme municipal, amb estils llevantí, esquemàtic i històric.
Monument
Centre d'interpretació que fa de porta d'accés a l'extens patrimoni d'art rupestre prehistòric escampat per barrancs, cingleres i cims del terme de Moratalla, amb uns 34 abrics identificats al seu entorn.
Activitat
La Setmana Santa de Moratalla inclou la Festa del Tambor, integrada a les Jornades Nacionals d'Exaltació del Tambor i el Bombo, tradició declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
Natura
Conjunt de quatre abrics amb art rupestre parietal del Neolític —Cañaica del Calar I, II, III i IV, que agrupen set coves— situat al paratge de Cañaica de Andrés, al terme de Moratalla, prop del petit nucli de Calar de la Santa. Les pintures es localitzen en un barranc molt escarpat i profund, d'uns dos quilòmetres, i formen part del conjunt d'art rupestre de l'arc mediterrani de la península ibèrica, declarat Patrimoni de la Humanitat. Es van descobrir el 1967 en obrir-se una pedrera propera i van ser estudiades pels professors Walter i Carbonell, que les van considerar un dels conjunts pictòrics més importants de la Regió de Múrcia. A les immediacions es troben altres abrics, com els de la Fuente del Sabuco, i restes d'un poblat eneolític.
Natura
Conjunts d'art rupestre de Moratalla, part dels 65 abrics amb pintures prehistòriques del municipi, declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO dins l'Arc Mediterrani el 1998.
Curiositat
Moratalla alberga 65 abrics amb pintures rupestres d'estils llevantí, esquemàtic i històric repartits per tot el seu territori, entre ells els conjunts de Cañaica del Calar, Fuente del Sabuco, La Molata o Fuente de la Rogativa. L'art llevantí es remunta a uns deu mil anys i l'esquemàtic a uns sis mil cinc-cents, tots dos declarats Patrimoni de la Humanitat el 1998 com a part de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península ibèrica. El municipi concentra més de la meitat de les pintures rupestres de tota la Regió de Múrcia.
Monument
El Convent Franciscà de San Sebastián de Moratalla, conegut també com a Convent de San Francisco, es va aixecar el 1574 i va ser desamortitzat el 1835, i la seva església va quedar integrada en el conjunt històric del municipi com un dels edificis religiosos que formen part del patrimoni de Moratalla.
Monument
Ermita històrica del nucli urbà de Moratalla, part del patrimoni religiós que envolta el castell-fortalesa del municipi.
Monument
Petita ermita de Moratalla que forma part del conjunt d'edificis religiosos menors del municipi.
Monument
Ermita històrica de Moratalla, un dels temples menors repartits per l'extens terme municipal.
Monument
Santuari rural amb un centre d'interpretació annex dedicat a l'art rupestre prehistòric, situat en ple camp a sis quilòmetres del nucli urbà de Moratalla, terme que reuneix més de la meitat de les pintures rupestres de la Regió de Múrcia, amb una trentena de cavitats d'art llevantí i esquemàtic de fins a deu mil anys d'antiguitat. El Centre Regional d'Interpretació d'Art Rupestre Casa de Cristo es va inaugurar el 2007 per conservar i divulgar aquest patrimoni, encara que va romandre tancat des de gener de 2013.
Monument
El santuari de la Rogativa és una ermita situada al terme de Moratalla, a uns 1285 metres d'altitud, prop del massís de Revolcadores. La seva construcció, d'estil renaixentista i barroc, data del segle XVI, i el conjunt del santuari i la seva edificació annexa va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), amb categoria de monument, el 1982. Segons la tradició, el maig de 1535 un pastor anomenat Ginés Martínez Cuenca va veure aparèixer una verge després de llançar una pedra a un colom blanc, que li va demanar que allà s'hi construís una ermita. El temple, aixecat amb maó, fusta i pedra de la zona, va patir un incendi que va obligar a reformar-lo al segle XVII, i conserva al seu interior un cambril amb cúpula pintada. Cada últim diumenge de maig se celebra la romeria de la Virgen de la Rogativa.
Monument
Museu de Moratalla dedicat a la Festa del Tambor i els encierros de la Setmana Santa local, amb peces i documentació sobre aquesta tradició.
Monument
Fortalesa islàmica dels segles XI-XII situada vora el Calar de Incol, al límit entre les províncies de Múrcia i Albacete, amb planta poligonal, albacar i torres angulars; declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya).
Natura
Poblat iber situat en un turó aplanat del terme de Moratalla, un dels principals assentaments d'aquesta època a la comarca del Nord-oest.
Natura
El jaciment de Los Molinicos és un poblat íber del segle IV aC situat al terme de Moratalla (nord-oest de la Regió de Múrcia), proper a l'estret de Bolvonegro, dins del patrimoni arqueològic prerromà del municipi.
Natura
Poblat d'època ibèrica situat al terme de Moratalla, un dels diversos assentaments protohistòrics documentats al municipi.
Natura
Conjunt d'art rupestre llevantí descobert el 1984 amb més de vint figures de quadrúpedes i humans juntament amb motius esquemàtics, integrat a l'Arc Mediterrani declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 1998.
Monument
Conjunt d'abrics amb pintures rupestres descobert el 1979 a la zona de Pedro Gurullo, dins de l'extraordinari patrimoni d'art rupestre de Moratalla. Els abrics Risca I i II van ser localitzats pel jove Pedro Sánchez al mas del Rincón de Pedro Gurullo, i formen part de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, de tradició llevantina i una antiguitat aproximada de 10.000 anys, amb expressions cultuals de grups caçadors-recol·lectors de l'Epipaleolític. Aquest conjunt, juntament amb la resta de l'art rupestre de la comarca, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998.
Natura
Abric amb pintures rupestres incorporat al catàleg d'art rupestre de Moratalla el 2004, després de la troballa d'un nou fris a la zona del Molino de Capel. El jaciment, conegut com a Molino de Capel III, va ser localitzat per l'arqueòleg gandià Javier Ros, i va venir a confirmar la importància d'aquest indret per a les manifestacions d'art rupestre. Forma part, juntament amb la resta d'estacions de Moratalla, de l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998.
Natura
Abric descobert el 1978 que representa dues figures femenines estilitzades amb faldilles llargues, una de les escenes més singulars de l'art rupestre llevantí de Moratalla.
Monument
Antic pou de neu del terme de Moratalla, emprat històricament per emmagatzemar gel i neu premsada destinada a la conservació d'aliments.
Natura
Antic camí empedrat excavat a la roca calcària que històricament donava accés a Moratalla, amb un traçat ziga-zaga sota grans cingles rocosos.
Natura
Cascada i toll natural del terme de Moratalla, punt de bany tradicional en una ruta que discorre vora els cortijos abandonats de Hondares de Arriba i de Abajo.
Fita
Incorporat el territori a Castella després del tractat d'Alcaraz, es va constituir el 1245 la comanda de Moratalla, que va quedar en mans de l'orde de Santiago i va organitzar la defensa i el poblament d'un extensíssim terme serrà.
Fita
L'incendi de Moratalla de 1994 va començar el 4 de juliol a la zona del Peñón del Serrano, possiblement per una fallada elèctrica en fer contacte un pi amb el cablejat, després de tasques de manteniment del cablejat als dies previs. El foc va arrasar el 1994 més de trenta mil hectàrees de bosc al terme municipal, el major incendi registrat a la Regió de Múrcia: van cremar gairebé tota la serra de La Muela i la serra del Cerezo, i els boscos fins al santuari de Nuestra Señora de la Esperanza, a Calasparra, amb fronts també a Benizar, el Camping La Puerta -que va caldre desallotjar- i Cieza, sumant un perímetre de 90 quilòmetres. No hi va haver víctimes mortals i la recuperació dels pinars i del sotabosc s'ha allargat durant dècades.
Gastronomia
L'olivar de serra ocupa bona part de l'extensíssim terme municipal i dóna un oli de muntanya que, juntament amb el cereal i l'ametlla, ha sostingut durant segles l'economia agrària de les pedanies moratalleres.