Poble
Arbo és un concello d'uns 2.600 habitants encarat al Miño, davant la portuguesa Melgaço, amb la qual l'uneix un pont internacional. Des d'època romana es pesca a les seves aigües la llamprea mitjançant un mètode molt antic, a les pesqueiras de pedra que encara s'usen; l'últim cap de setmana d'abril se celebra la Festa da Lamprea, declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional (distinció turística espanyola d'àmbit estatal per a festes), i el municipi compta amb un centre d'interpretació del vi i la llamprea anomenat Arabo. Cada segon diumenge de setembre es balla la dansa blanca gallega en honor de la Virgen del Libramiento, patrona del poble, estirada per un carro de bous.
Monument
Pont d'un sol arc apuntat d'uns 12,4 metres de llum sobre el riu Deva, a l'antic camí reial que unia Ribadavia amb Salvaterra de Miño i Tui; va ser escenari dels combats contra els francesos el 1809.
Monument
Gran serradora hidràulica aixecada probablement a finals del segle XIX vora el pont de San Xoán de Mourentán, sobre el riu Deva; va ser reconstruïda del tot i avui es visita com a mostra de la indústria fluvial de la comarca.
Monument
Conjunt de gravats rupestres molt erosionats en què encara es distingeixen cercles concèntrics i altres figures; ocupen un altiplà que domina la vall del Deva i són la parada arqueològica del sender circular da Moura.
Natura
Serralada que dona nom a la comarca i travessa els concellos pontevedresos de A Caniza, Arbo i As Neves en direcció nord-est - sud-oest, tancant pel nord Arbo i separant la ribera del Miño de les valls interiors. La seva major altura és el mateix monte Paradanta, a A Caniza, amb 954 metres; altres cims destacats són el San Nomedio, a As Neves, i el San Fins, a Cabeiras (Arbo). L'últim diumenge d'agost acull el tradicional curro da Paradanta, i també és destacada la Romaría da Franqueira.
Natura
Mirador situat a gairebé set-cents metres d'altitud vora una àrea recreativa i la capella de San Fins, des del qual s'abasta la vall del Miño i bona part del nord de Portugal.
Natura
Balcó sobre la riba del Miño que mira directament al concelho portuguès de Melgaço, amb les pesqueiras de pedra sembrades al llit i les vinyes d'albariño penjades sobre la ribera.
Curiositat
Construccions de pedra aixecades dins la llera del Miño, al tram que fa frontera amb Portugal, per capturar la llamprea quan remunta el riu entre gener i abril calant la xarxa sobre el corrent. Tenen origen en època romana i al llarg d'uns trenta quilòmetres de riu se'n conserven prop de quatre-centes de les set-centes que hi va arribar a haver.
Curiositat
Poblat deshabitat en què només queden dempeus els murs de pedra de les cases, coberts de molsa i envoltats de densos carballales; és una de les parades del sender circular da Moura.
Curiositat
Destral polida trobada al lloc de Cabeiras, que testimonia l'ocupació neolítica d'aquesta ribera del Miño molt abans que arribessin els romans; la peça es conserva a les col·leccions del Museu de Pontevedra.
Activitat
Celebrada des del 1960 en plena temporada de la llampresa, entre gener i abril, està considerada la festa gastronòmica més antiga de Galícia i ha estat declarada d'Interès Turístic Nacional.
Activitat
Ruta circular de deu quilòmetres i dificultat mitjana que arrenca al pont de San Xoán de Mourentán i enllaça platja fluvial, molins, el llogaret abandonat de Trabuzos i els petròglifs del Coto da Moura.
Monument
Pont de maçoneria del segle XVIII sobre el riu Deva, d'un sol vano de 12,4 metres, arc ogival i rasant esquenada; formava part del camí reial que unia Ribadavia amb Salvaterra de Miño i Tui.
Monument
El pas sobre el Miño enllaça la vila amb Melgaço, a la riba portuguesa; durant segles aquest veïnatge va convertir Arbo en escenari de les guerres entre les dues corones i avui la uneix al comerç del vi i la llampresa.
Curiositat
L'escut aprovat el 1995 porta el pont d'un sol ull, dues claus, raïms i una bordura amb dues llampreses; la bandera adoptada el 2002 repeteix la llampresa i el raïm sobre drap blau.
Curiositat
Roca gravada situada prop del Miño, a la parròquia de San Xoán, testimoni de l'ocupació prehistòrica de la vall juntament amb la destral neolítica trobada a Cabeiras i avui conservada al Museo de Pontevedra.
Natura
El riu s'encaixa aquí entre vessants de granit plantats de vinya en bancals, amb illes fluvials, salts i gorgues on s'instal·len les pesqueiras; és el tram amb més tradició llampresera del riu. Les pesqueiras d'Arbo són construccions úniques a banda i banda del llit, en forma de paral·lelepípedes de pedra que penetren al canal des de les dues ribes, usades tradicionalment per capturar llampresa i salmó amb xarxes còniques.
Fita
Durant la Guerra del Francès els veïns van intentar el 1809 impedir el pas de les tropes franceses pel pont sobre el Deva, un encreuament clau del camí reial, però no el van poder defensar.
Fita
El document escrit més antic sobre Arbo és el privilegi amb què Alfons VII, que va regnar entre el 1126 i el 1157, va donar el territori al monestir cistercenc de Melón, al qual van seguir nombroses mercès posteriors.
Activitat
Una de les festes gastronòmiques més antigues de Galícia se celebra a la primavera entorn de la llampresa del Miño, servida a la bordelesa amb la seva pròpia sang i arròs, en empanada o curada a l'assecador.
Gastronomia
A les pesqueiras del Miño la llampresa s'obre en canal de la boca a la cua, es destripa i passa per salat, assecat i fumat; així conservada es menja fora de temporada, a la brasa, guisada o en empanada, tot l'any.