Poble
Salvaterra de Miño, fins al 1916 anomenada Salvatierra, és una vila d'uns 10.400 habitants a la frontera sud de Pontevedra, a la confluència de les valls del Tea i el Miño, que la separa de la portuguesa Monção, amb la qual forma una eurociutat. El seu origen es remunta almenys al 991, quan el senyor Bermudo va donar a l'església de Santiago el senyoriu i vall de Salvatierra heretat del seu pare Ordoño III, i el 1218 Alfons IX la va promoure a vila. La seva fortalesa medieval, de bones tanques i torres, va resistir un cèlebre setge del qual va néixer la cançó «Bendita serás Salvaterra, que así salvas a los hombres»; el 1568 el seu senyor va acudir a defensar Pontevedra del pirata Francis Drake. Celebra la Festa do Viño do Condado, dins de la denominació Rías Baixas, i manté la pesca de la lamprea.
Monument
Recinte emmurallat de 9.700 metres quadrats sobre el Miño, davant de la portuguesa Monção, amb orígens als segles X i XI i declarat bé cultural el 1949; a la Guerra de Restauració portuguesa va caure en mans lusitanes fins a la seva recuperació el 1659.
Monument
Edifici del recinte fortificat de Salvaterra que conserva les anomenades Covas de Dona Urraca, del segle XII, amb una escala de cargol excavada sota el terra; al seu interior s'hi va instal·lar el Museo da Ciencia do Viño.
Monument
Portalada de la casa fundada per l'inquisidor Bartolomé Barbeito y Padrón, amb inscripció de 1668 i tres escuts: els llinatges patern i matern del fundador als costats i, al centre, el que al·ludeix a la seva condició d'inquisidor.
Monument
Una de les majors propietats històriques de Galícia, mantinguda sense dividir al llarg dels segles; les seves setanta-quatre hectàrees inclouen unes cinquanta de vinya d'albariño repartides en dotze parcel·les al voltant de la casa senyorial. Situada a les parròquies d'Arantei i Cabreira, al Condado, la casa data del segle XVI, amb reformes divuitesques que li donen el seu aspecte actual; conserva els murs de pedra, l'escalinata, la capella i el colomar originals, i una torre quadrada emmerletada amb l'escut dels Sarmiento i els Soutomaior. El 1884 la va adquirir el vigatà Manuel Bárcena Franco, que hi va plantar vinya i va exportar el seu vi a Cuba, Argentina i França cap al 1900. Avui pertany a un celler del grup Masaveu, que ha retornat a l'edifici part del seu aspecte palacià.
Monument
Pont medieval sobre el riu Tea al costat del pazo del mateix nom; és un dels quatre passos històrics del riu, amb els de Cernadela, as Partidas i os Remedios, i el més proper a la desembocadura del Tea al Miño. De 70 metres de longitud, conserva la seva calçada de lloses de granit altmedieval i un arc central de gairebé 11 metres d'alçada amb grans talls d'aigua; va servir la Via XX romana que unia Astorga amb Braga, tot i que el pont actual, sense vestigis romans visibles, data del segle XV. El 1615 va ser reconstruït segons les condicions presentades per Gaspar de Arce Solórzano, aparellador de la catedral de Santiago, després de patir el deteriorament de successives crescudes i de la guerra de Restauració portuguesa.
Natura
Platja fluvial d'uns cinquanta metres de sorra a la vora del Miño, protegida i senyalitzada com a final del sender municipal que surt del passeig fluvial de la vila i remunta el riu vorejant la fortalesa.
Natura
Illa fluvial del Miño unida per un camí de ribera que es pot recórrer a peu o en bicicleta des del pont internacional i el parc d'A Canuda, passant al peu de la fortalesa que vigila la frontera amb Portugal.
Curiositat
Construccions de pedra aixecades dins el llit del Miño per capturar llampresa, salmó i truita; el concello en va rehabilitar tres el 2015, anomenades Maximina, A Bucheira i Mon, visitables des de la ribera.
Activitat
Nascuda el 1959 amb el primer gran concurs de vins del Condado, és una de les festes vinícoles més antigues de Galícia i està declarada d'Interès Turístic de Galícia; se celebra a finals d'agost a la vila.
Monument
Temple parroquial de la vila de Salvaterra, als peus de la fortalesa que domina el Miño; presideix el nucli al qual Alfons IX va atorgar carta de poblament el 1218 per assegurar la frontera amb Portugal.
Monument
Casa senyorial amb torre al terme de Salvaterra, un dels set pazos catalogats del concello juntament amb els de Lira, Barreiras, Santo Amaro, Piñeiro, Souto i Fillaboa, herència de la noblesa de la ratlla.
Monument
Capella situada a dalt do monte Castelo, a la parròquia de Pesqueiras, a uns cinc quilòmetres de la vila; des de la seva esplanada es domina tota la vall do Tea abans de la seva trobada amb el Miño.
Natura
Àrea recreativa de Salvaterra vora un remans del riu, amb petits sorrals, arbrat d'ombra, taules de pedra i camp de futbol; és el principal espai de bany fluvial del concello a l'estiu.
Natura
Balcó natural a la parròquia de Pesqueiras, a uns cinc quilòmetres del nucli urbà, des del qual s'abasta la vall do Tea i les serres que tanquen el Condado pel nord; al seu costat s'aixeca l'ermita de l'Assumpció.
Natura
Galeries amb escala de cargol del segle XII excavades sota el recinte de la fortalesa de Salvaterra; la tradició les vincula a la reina Urraca, que dona nom també al pazo aixecat al mateix castell.
Activitat
El Festival da Poesía no Condado és un certamen poètic i cultural que se celebra el primer cap de setmana de setembre a Salvaterra de Miño, organitzat per la Sociedade Cultural e Deportiva do Condado des de 1981, quan va néixer a Mondariz amb la intenció de donar valor a la poesia gallega. Reuneix poetes gallecs i portuguesos en jornades de recitals amb un to reivindicatiu, a més de concerts, xerrades, mostres d'artesania i jocs populars. Per dificultats econòmiques va patir una aturada entre 1996 i 2001, any en què es va recuperar amb la seva setzena edició, i des de llavors continua sent una de les cites veteranes de la poesia en llengua gallega.
Fita
El rei Bermudo II, que va regnar entre el 982 i el 999, va lliurar el senyoriu de Salvaterra a l'església de Santiago de Compostel·la; l'enclavament, a la vora gallega del Minho davant Monção, va ser des d'aleshores peça clau del control de la frontera.
Gastronomia
Peix sense mandíbules que remunta el Miño entre gener i abril i es captura des de les pesqueiras de pedra del riu; guisada en la seva pròpia sang amb arròs o vi do Condado, és el plat d'hivern de la comarca.