Poble
Crecente és un concello fronterer de la província de Pontevedra, a la comarca de Paradanta, un dels municipis més meridionals de la província, limítrof amb Arbo, A Cañiza, Ourense i Portugal, amb el riu Miño marcant la ratlla i l'embassament de Frieira. A mitjan segle XIX va arribar a comptar 4.741 habitants, xifra molt allunyada dels prop de 1.900 actuals repartits en onze parròquies. Pel seu terme passava l'antic camí portuguès a Santiago, al costat d'una via romana i el camí reial que unia Madrid amb la costa; conserva tres castros celtes, petroglifs i túmuls megalítics, la torre de l'homenatge del castell de Fornelos i, a la parròquia d'Albeos, el monestir romànic de San Paio i el petit pazo fortificat da Fraga.
Monument
El castelo de Fornelos, a la parròquia de Crecente, s'alça sobre un altiplà al costat del riu Ribadil, davant del castell portuguès de Melgaço; les primeres notícies documentals daten de 1158, tot i que ja hi va haver una construcció anterior, en època romana. Va ser escenari dels combats entre Alfons VII de Galícia i el seu cosí Alfonso Enríquez de Portugal, i Sanç I de Portugal el va donar a dona Aldonza Vázquez de Fornelos i al seu marit Fernán Pérez de Castro. Va patir l'atac irmandiño de 1467 però, defensat per només quinze homes, va resistir el setge del bisbe de Tui, Diego de Muros, a qui Pedro Madruga havia tingut pres allà. Al segle XX va ser desmantellat gairebé per complet per reutilitzar-ne la pedra, i només es conserva la torre de l'homenatge, rectangular, de dinou metres i tres pisos.
Monument
Monestir de fàbrica romànica manat aixecar al segle X en honor de sant Pelai, màrtir d'origen local, i ocupat més tard per monges benedictines; avui es conserva en ruïnes a la parròquia d'Albeos.
Monument
Església del segle XIV aixecada sobre les ruïnes d'un monestir templer i elevada després a col·legiata, cosa que la converteix en l'edifici religiós de major rang històric d'aquest concello fronterer del Miño.
Monument
Capella de romànic tardà emplaçada sobre una antiga ruta de peregrinació cap al sud, en un concello que conserva a més els pazos d'orígens medievals da Fraga, a Albeos, i de Barreiro, a la parròquia de Vilar.
Monument
Casa senyorial d'orígens medievals a la parròquia d'Albeos, la mateixa que acull les ruïnes del monestir de San Paio; juntament amb el pazo de Barreiro representa l'arquitectura nobiliària de la vall del Miño a Crecente.
Natura
Embassament sobre el Miño que va negar bona part de les terres baixes de la parròquia de Filgueira i va accelerar el seu despoblament a la segona meitat del segle XX; avui estanya el riu a la frontera amb Portugal.
Natura
Altura que domina la parròquia de Filgueira i de la qual baixen els rierols que movien els seus molins; des del seu mirador s'obre un dels millors panorames dels meandres del Miño encaixat, amb la vista estesa des de Meréns fins a les terres de Cortegada, ja a la província d'Ourense.
Monument
Antiga col·legiata aixecada sobre les ruïnes del monestir templer de San Pedro, construït al segle XIV; al seu atri es conserven tres cruceiros i un peto de ánimas, a més de la casa rectoral.
Natura
Poblat castrexo de la parròquia de Quintela on van aparèixer un tríscel, avui al Museo de Pontevedra, i un tors de guerrer galaic que es conserva al museu Quiñones de León de Vigo.
Fita
Felip IV, en plena guerra de Restauració portuguesa (1640-1668), va concedir el comtat de Crecente a Baltasar de Soutomaior per intercessió d'un familiar seu a la cort de Madrid, quan el castell de Fornelos va tornar a fortificar-se.
Fita
Cap als segles XI i XII aquestes terres de Crecente van formar part del comtat de Turonia, línia divisòria entre els comtats de Galícia i Portugal; part de l'actual concello va pertànyer a la reina Teresa, mare del futur rei Afonso Henriques.
Gastronomia
El concello pertany a aquesta subzona de la denominació d'origen Rías Baixas, la més continental i càlida, on l'albariño es conrea en emparrats al costat del Miño i es barreja de vegades amb treixadura.
Natura
El riu Ribadil salva uns quinze metres en dos salts al paratge de Mandelos, dins de la Xarxa Natura 2000, abans de lliurar-se al Miño; des del 2018 es baixa als gorgs per passarel·les de fusta, entre vells molins i un llogaret abandonat.
Monument
Temple parroquial de la vall d'Albeos els orígens del qual es remunten al segle XII, a la mateixa terra on es va alçar el monestir de San Paio; sota les reformes posteriors conserva les traces de la seva fàbrica romànica.