Poble
A Caniza és una vila de la província de Pontevedra, capital de la comarca de Paradanta, encaixada entre la serra do Faro de Avión —on s'assoleixen els 1.095 metres de l'Alto de la Cruz— i la vall del riu Deva, que la travessa de nord a sud. Als seus peus queda el santuari de Santa María da Franqueira, l'origen del qual podria remuntar-se a una ermita del segle VI i que el 1293 va rebre l'església actual de mans de l'orde del Cister; el monestir va gaudir de privilegis reials des de 1056, quan Ferran I el va posar sota la protecció dels monjos benedictins. El municipi conserva a més restes megalítiques i castros de l'edat del ferro, com els de Graces o Coto das Cavadas, i als seus vessants el pernil curat continua sent el producte més reconegut. Ronda avui els 5.000 habitants.
Monument
Cenobi documentat des d'una donació de Ferran I a l'abat Alvito el 1063 i incorporat al Cister cap al 1293, després d'haver estat aixecat pels senyors de Sobroso al segle XIII per a l'orde dels Bernats; de l'antic monestir només es conserva l'església parroquial. La seva església, començada el 1343 segons resa el propi llindar, és de romànic tardà amb elements gòtics i mostra al timpà l'Adoració dels Reis Mags. El lloc, situat als vessants del monte de Paradanta, és seu de la popular romería de la Franqueira, que segons la llegenda es va instal·lar allà perquè els bous que transportaven la imatge de la Verge es van aturar a beure a la font del monestir.
Natura
Castro celta que figura al catàleg municipal de béns patrimonials encara sense rehabilitar; acompanya altres poblats fortificats del concello com els de Grades, Coto do Castro, Coto das Cavadas i Barreiros.
Monument
Pont de fàbrica romànica al lloc de Pintelos, parròquia de Valeixe, un dels tres passos històrics catalogats del concello juntament amb els d'Achas i Noceifas, als vells camins que baixaven cap al Miño.
Monument
Casa senyorial situada a Parada de Achas, una de les tres del concello recollides al catàleg patrimonial municipal juntament amb el pazo de Cucuruxo i el dels Araújo, tots dos a la parròquia de Valeixe.
Natura
Amb 1.095 metres és la major altura del concello, a l'extrem de la Serra do Faro de Avión; des d'aquests cims neixen els rius Uma, Ribadil i Deva, en una zona de transició entre el clima oceànic i el mediterrani.
Curiositat
L'escut municipal aprovat el 2007 mostra un roure sobre camp de sinople amb nou glans de gules, una imatge que remet als carballales que cobreixen aquests vessants i a la identitat forestal del concello.
Activitat
Celebrada cada 15 d'agost des del 1966 a la carballeira do Cacharado, arrenca amb una desfilada de carros del país i noies i nois vestits a la gallega portant safates de pernil; està declarada d'Interès Turístic de Galícia.
Activitat
Romería de primavera de la Virxe da Franqueira, al santuari marià de la parròquia de A Caniza, que se celebra el dilluns de Pentecosta i reuneix romeus de les comarques del Condado i A Paradanta i de la veïna ratlla portuguesa. La devoció a aquesta, una de les imatges marianes més antigues de Galícia, es remunta al segle VI: segons la llegenda, la Verge va aparèixer entre les roques del Coto da Vella, i el lloc on es va aturar el carro de bous que la transportava, guiat amb els ulls embenats, va marcar l'emplaçament del santuari. La primera referència segura del monestir és de 1063, quan el rei Ferran I va fer una donació al seu abat; de l'edifici medieval, del segle XIV, només es conserva l'església, amb una notable portada gòtico-romànica de 1343.
Natura
Poblat fortificat de l'Edat del Ferro, un dels quatre castros catalogats al municipi juntament amb els de Coto do Castro, Coto das Cavadas i Barreiros, en terres que van habitar els grovis abans de la romanització.
Curiositat
El municipi conserva gravats i estacions megalítiques repartits pels seus monts, com Laxiña das Cruces, el Coto da Regueira do Valiño, as Casiñas dos Mouros o la Tomada de Estremadoiro, amb túmuls i roques gravades.
Curiositat
El nom al·ludeix als canizos, casetes de canyes entrellaçades i cobertes que van aixecar els veïns de Valeixe; la forma castellanitzada va resistir fins que el 2026 el nomenclàtor oficial va recuperar la gallega A Caniza.
Fita
La primera notícia escrita de la parròquia és la donació que el rei Ferran I va fer el 1063 a l'abat Alvito i als frares que habitaven el monestir, punt de partida documental de la història del concello.
Fita
El Catastro de Ensenada, elaborat entre 1749 i 1756, retrata A Franqueira, a A Caniza, com un llogaret molt viu: hostatgeria monacal, botiga, quatre hostals, sastre, ferradors, vuit traginers de vi del Ribeiro i fins i tot dos tractants de teles portades de Madrid.
Activitat
La vila dedica la seva gran cita gastronòmica al pernil curat als assecadors de la serra, tallat a ganivet i servit amb pa de blat de moro i vi do Condado; és una de les festes del porc més veteranes de Galícia.
Fita
El barri nascut de les cañizas, cabanes de branques entrellaçades aixecades per veïns de Valeixe, era annex eclesiàstic del bisbat de Tui des del 1790 i va guanyar per sentència la seva plena independència parroquial; el 1820 tindria ja alcalde propi.
Curiositat
Pou de neu vinculat al monestir d'A Franqueira: s'hi premsava i es guardava la neu caiguda a l'hivern, que servia després per conservar aliments i abastir de gel la comarca abans d'existir la refrigeració.
Curiositat
Brollador ferruginós al vessant do monte Pedroso, a un quilòmetre de la vila, entorn del qual va créixer un balneari que va viure la seva esplendor entre finals del segle XIX i la tercera dècada del XX, en ple auge del termalisme gallec.