Poble
Covelo és un municipi muntanyós de la Paradanta pontevedresa, amb uns 2.500 habitants repartits en catorze parròquies. El seu terme, solcat pel riu Tea i els seus afluents, s'alça entre la serra del Suído al nord i els Montes de Paradanta al sud, amb altures que arriben als 1.151 metres al Faro de Avión; el poble s'alça a 376 metres. A les seves valls es conserven boscos autòctons ben conservats, i a la parròquia de Campo es va restaurar un foxo do lobo, trampa en embut que servia per caçar llops, al costat de cabanes de pedra usades pels pastors. Entre el seu patrimoni destaquen també les ruïnes del monestir romànic de Santo Estevo de Casteláns, de finals del segle XII, i la Casa Museo Etnográfico Pazo Da Cruz, amb eines de conreu i oficis antics.
Monument
Pont de pedra d'un sol arc que salva el riu Tea a la parròquia de Fofe, integrat en un vell camí empedrat; és un dels passos històrics de l'alt Tea juntament amb el de Portafurada, sobre el riu Caraño.
Monument
Pont d'origen medieval sobre el riu Caraño acompanyat d'un conjunt de molins d'aigua recuperats, testimoni de l'aprofitament hidràulic que va sostenir durant segles l'economia d'aquestes parròquies de muntanya.
Monument
Creu de terme llaurada el 1899 pel picapedrer José Cerviño García, coneguda també com a Santísimo Cristo dos Aflixidos; s'alça a la plaça central de la vila i està considerada una de les més belles de Galícia.
Monument
Ruïnes monàstiques conservades a la parròquia de Casteláns, un dels pocs vestigis de vida cenobítica a les terres altes del Tea, en un concello repartit en catorze parròquies de muntanya.
Monument
Els chozos do Suído són construccions de pedra seca de gneis, de planta quadrada d'uns vint metres quadrats, amb murs de fins a 0,8 metres i coberta a dues aigües sostinguda per un a tres arcs de mig punt, rematada amb lloses i terra i molsa per aïllar l'interior; a dins conserven lareira, forn i alacenes, i una bufarda deixa sortir el fum i entrar el sol. Aixecats possiblement des del segle XII pels pastors d'Avión, Beariz, A Lama, Fornelos de Montes, Ribadavia i Covelo, se situen a uns 900 metres d'altitud, en vessants orientats al sud per resguardar-se dels vents del nord, i van estar en ús fins al segle passat entre juny i setembre, quan el bestiar pujava als sesteiros de les brañas del Suído. Al costat seu es conserven cortellos i curros de pedra.
Monument
Ermita situada a 499 metres d'altitud dins la Serra do Suído, vora un pont sobre el riu Caraño; s'aixeca sobre vestigis anteriors i des del seu entorn s'abasten les serres que tanquen el concello.
Natura
L'Alto do Faro de Avión, amb 1.151 metres sobre el nivell del mar, és el punt més alt del concello de Covelo i una de les majors cotes de la província de Pontevedra; des del seu cim s'abasten les tres serres entre les quals es reparteix el municipi: el Suído, el Faro de Avión i la Paradanta. Forma part d'una alineació muntanyosa que s'estén també pels concellos ourensans de Melón, Avión i Carballeda de Avia, separada de la serra del Suído pels rius Tea i Avia, amb restes de torberes, carballeiras centenàries com les de Prado i Avión, i rastres d'una antiga glacera. És zona de cria del llop i hàbitat de l'àguila reial i el duc, tot i que no té protecció legal i es veu afectada pels parcs eòlics instal·lats als seus cims.
Natura
Massís que fa de frontera entre les províncies de Pontevedra i Ourense, amb els concellos pontevedresos da Lama, Fornelos de Montes i Covelo al seu vessant occidental. Assoleix els 1.059 metres a la Sesta Cerrada i en ell neixen els rius Tea, Oitavén i Verdugo cap a l'oest i l'Avia cap a l'est, que baixen en cascades com les de Mouriscados o Verducido. És una de les zones més plujoses de Galícia, amb torberes i brolles a les cimes, presència estable de llop i àguila reial, i fragas de carballos, loureiros i sobreiras als vessants mitjans, on encara es conserven chozos pastorals i fosses de llop usades durant segles pels pastors dels llogarets propers. La travessa un antic camí, a Verea, que unia Beariz amb Pontevedra per la Portela da Cruz.
Natura
Salt que forma el riu Tea al seu pas per la parròquia de San Salvador de Prado, acompanyat d'una successió de gorgs naturals excavats a la roca; s'hi arriba des del pont d'Abuiña per la vora del riu.
Natura
Cascada de més de vint-i-cinc metres de caiguda que forma el rierol de Ponte Piñeiro al seu pas pel concello, amb diversos salts menors encadenats aigües avall del pont i de l'ermita de la Virxe da Guía.
Natura
Platja fluvial al riu Tea, al lloc de Maceira, amb àrea recreativa i una cascada pròxima; és un dels banys de riu més freqüentats de l'interior de la província de Pontevedra.
Curiositat
Parany comunal per a llops recuperat i restaurat el 2013 a la parròquia de Campo: dos llargs murs en embut conduïen l'animal fins a un pou de dos metres de profunditat del qual ja no podia sortir.
Curiositat
Poldras, fileres de lloses de pedra col·locades al llit del riu Tea, que permetien creuar-lo a peu abans que hi hagués ponts; se'n conserven dos conjunts, a Lourido i a la parròquia de Casteláns.
Curiositat
Serradora moguda per aigua, avui restaurada, situada en un dels vells camins de traginers que creuaven la muntanya; recorda que aquestes parròquies van viure durant segles de la fusta i del mont comunal.
Natura
El Tea neix de la confluència de dos braços que baixen de la serra del Suído i del Faro de Avión, al límit entre Orense i Pontevedra, i recorre uns 50 quilòmetres com a afluent del Miño, travessant els municipis de Covelo, Mondariz, Mondariz-Balneario, Puenteareas i Salvatierra de Miño. Inclòs a la Xarxa Natura des de l'any 2000 i declarat espai d'interès comunitari el 2001, baixa encaixonat des de la muntanya, s'obre a la vall de Mondariz i dona aixopluc a salmons, truites, llampreses, anguiles i llúdries, cosa que el converteix en un dels millors trams truiters i salmoners del sud de Galícia; les seves ribes i platges fluvials, com les de Maceira o A Freixa, jalonen el paisatge que recorre el terme de Covelo.
Monument
Parroquial del nucli capitalí, amb un cruceiro plantat a l'atri, que presideix un municipi de muntanya repartit en aldees de pedra entre la vall del Tea i els vessants de la serra do Suído.
Curiositat
Al costat del camí es conserven un cruceiro i un peto de ánimas, la petita fornícula on els veïns deixaven almoina per les ànimes del purgatori, una devoció molt arrelada a les parròquies da Paradanta.
Activitat
Sender de muntanya que enllaça diverses d'aquestes cabanes de pastors disperses per les brenyes de la serra, en un recorregut entre murs de pedra, fonts i canals que repartien l'aigua de les pastures. Els chozos, construïts en pedra de gneis amb murs de fins a 0,8 metres de gruix i coberts a dues aigües amb lloses i una capa de terra i molsa aïllant, es recolzen en arcs de mig punt i se situen al voltant dels 900 metres d'altitud, orientats al sud per resguardar-se dels vents freds del nord; a l'interior conserven lareira, forn i alacenes. D'origen possiblement medieval, van ser aixecats i usats fins al segle passat pels pastors dels concellos d'Avión, Beariz, A Lama, Fornelos de Montes, Ribadavia i Covelo, que pujaven el bestiar a pasturar entre juny i setembre.
Activitat
El concello dedica la seva festa gastronòmica a la carn rostida a la brasa, el churrasco de vedella i costella de porc que es fa sobre sarments i llenya de roure i s'acompanya amb cachelos i pa del país.
Monument
Aixecada pels veïns el 1817 a la parròquia de San Salvador de Prado, és la capella més alta de la província de Pontevedra, a un pas del Faro de Avión; darrere seu hi ha un sepulcre tallat a la roca que la tradició té per miraculós.
Natura
El rego da Fonteira supera vora el llogaret de Salcedo, a la parròquia d'A Graña, una paret rocosa d'uns vint metres; és una de les caigudes més altes del concello i només baixa amb força després de les pluges d'hivern.