Poble
Forcarei és un concello de muntanya situat al nord de la província de Pontevedra, on neixen els rius Umia, Lérez i Verdugo, que desemboquen a les Rías Baixas; té uns 3.000 habitants, davant els 3.409 que tenia a mitjan segle XIX. És bressol d'artistes destacats: el cineasta Chano Piñeiro, autor de Mamasunción i de Sempre Xonxa, primer llargmetratge rodat íntegrament a Galícia i en gallec; el fotògraf Virxilio Vieitez, nascut a Soutelo de Montes; i el gaiter Avelino Cachafeiro, proclamat millor gaiter de Galícia el 1924 i primer a gravar la cèlebre Muiñeira de Chantada. El seu monument principal és el monestir cistercenc de Santa María de Aciveiro, actiu des del segle XII i avui reconvertit en hostatgeria.
Monument
El mosteiro de Santa María de Aciveiro, fundat el 4 de febrer de 1135 per dotze monjos benedictins de Claraval cridats pel rei Alfons VII, i adscrit després al Cister, va vertebrar la vida econòmica i social de la Terra de Montes fins a la seva exclaustració per la desamortització el 1842. S'alça al costat de l'antic camí de Vendas de Narón a Folgoso, a gairebé mil metres d'altitud, a la parròquia de Santa María de Aciveiro, al municipi de Forcarei. Va controlar terres en quatre províncies fins al segle XVII. La seva església, exemple del romànic tardà gallec, té planta basilical de tres naus i tres absis, capçalera pentagonal i una infreqüent galeria de trifori. Entre els seus abats va destacar san Gonzalo das Penas, que va governar la comunitat entre 1429 i la seva mort cap al 1475. Està declarat monument històric-artístic des de 1931 i en l'actualitat és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni).
Monument
Església parroquial de finals del segle XVIII traçada pels picapedrers Pedro Varela i Pedro Gutiérrez, amb una façana de línies neoclàssiques; presideix el nucli principal d'un concello repartit en tretze parròquies.
Monument
Pas de pedra del segle XV utilitzat durant segles pels pelegrins que pujaven cap a Santiago des del sud; és una de les peces del rosari de ponts històrics que jalonen el curs alt del riu Lérez.
Monument
Església parroquial datada el 1659 que va ser seu dels jutges nomenats pels arquebisbes de Santiago per a aquesta terra de monts; a la mateixa parròquia es conserva també el temple de Santa Mariña.
Natura
Serralada de la dorsal gallega que s'estén per Forcarei, Lalín, Silleda, Beariz i O Irixo, on neixen els rius Lérez, Umia i afluents del Deza. La seva orientació paral·lela a la costa provoca l'efecte Föhn: els fronts humits atlàntics ascendeixen pel vessant occidental, es refreden i descarreguen en forma de pluja abans del cim, mentre que el sotavent rep aire ja sec. Espai de la Xarxa Natura 2000 de 10.683 hectàrees amb divuit hàbitats i espècies com l'àguila reial i el duc, juntament amb altres de més comunes com l'astor o el llop. Combina boscos de ribera i fragas a les valls amb matoll de toxo i uz a les carenes. La seva màxima altura és l'Alto de San Bieito, d'una mica més de mil metres -1.015 o 1.017-, seguit d'O Coco (969 m). A començaments del segle XXI s'hi va instal·lar un parc eòlic.
Natura
Cascada considerada una de les grans desconegudes de Galícia i una de les de major caiguda de la província de Pontevedra; s'amaga als monts del concello, lluny de les carreteres principals i tot just senyalitzada.
Natura
Petit molí d'aigua acompanyat d'una cascada, al qual s'arriba des de la carretera que uneix Levoso amb Quintillán; és una mostra del patrimoni hidràulic que es reparteix pel curs alt del Lérez.
Natura
Salt d'aigua poc conegut encaixat en un paratge de freixes i roures, un més dels que se succeeixen als rierols que baixen des dels vessants de la Serra do Candán cap a la vall del Lérez.
Natura
Al mont de San Bieito, a la Serra do Candán, neixen tres dels grans rius de la província de Pontevedra, que baixen des d'aquestes altures cap a les Rías Baixas: l'Umia cap a Arousa, el Lérez cap a Pontevedra i el Verdugo cap a Vigo. Pocs municipis gallecs reparteixen així les seves aigües.
Natura
Balcó natural situat al Monte do Seixo des del qual es domina bona part de la Terra de Montes; s'hi arriba per una pista de manteniment que ascendeix des de la vall entre matollar i afloraments de granit.
Curiositat
Pous de neu conservats a 810 metres d'altitud a la Serra do Candán, on es compactava i emmagatzemava la neu de l'hivern, una pràctica que proveïa de gel la comarca abans de la refrigeració.
Curiositat
Clos de pedra aixecat per resguardar els ruscs del vent i dels animals, un exemple de l'arquitectura apícola tradicional gallega que es conserva al lloc de Pereira, a la muntanya del concello.
Curiositat
Gran conjunt industrial mogut per l'aigua que reunia molí fariner, serradora i fusteria, i que va donar servei a les parròquies de l'entorn quan la força del riu era l'única energia disponible a la muntanya.
Activitat
Sender lineal d'uns catorze quilòmetres i mig, homologat com a PR-G 113, que segueix el curs del Lérez entre el monestir d'Aciveiro i el lloc de Gaxín enllaçant ponts, molins i safareigs.
Activitat
Ruta circular de quinze quilòmetres homologada com a PR-G 100 que arrenca al monestir d'Aciveiro i puja a les altures de la Serra do Candán, dins l'espai protegit de la Xarxa Natura 2000.
Monument
Torre d'avís del segle XV, també anomenada Torre de Alarma de Castrelo o Torre Vella de Barciela, aixecada al lloc de Barciela (parròquia de Santa Mariña de Castrelo) al costat de l'església parroquial, aprofitant les restes d'una fortificació anterior. És de planta quadrangular, amb una escala exterior que envolta l'accés, i tres cossos: un forn d'arc de mig punt amb grans dovelles al primer, una plataforma per als senyals lluminosos al segon i, al tercer, una mena d'espadanya amb arc de mig punt rematada per un petit frontó amb ràfec i un pinacle al cim. Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 17 d'octubre de 1994, és un dels escassos exemples d'arquitectura defensiva que es conserven a les terres altes del concello.
Natura
As brañas de Xestoso són un espai natural declarat zona especial de conservació el desembre de 2004, situat als concellos de Forcarei, Silleda i A Estrada, entre les conques dels rius Ulla, Deza i Umia, i que inclou la llacuna Sacra de Olives i el monte de San Sebastián. Les seves gairebé 1082 hectàrees reuneixen matollars baixos d'ericàcies i lleguminoses, herbassars de gramínies, torberes amb líquens i joncs, i zones de transició cap a prats humits amb brucs i carqueixes, a més de roquissars silicis i rouredes. Hi cria l'arpella, juntament amb el falcó, l'àguila serpera, el pit-roig, el sisó i l'alosa, entre altres ocells, així com la serp viperina i diverses espècies de granotes i gripaus.
Natura
La serra do Cando, declarada zona especial de conservació el 2004, s'estén amb una altitud mitjana d'entre 600 i 1.000 metres pels concellos de Cerdedo-Cotobade, Forcarei, A Lama i Beariz, i enllaça amb la serra do Candán a través dels monts de Costoia; en ella neixen els rius Verdugo i Almofrei. La seva vegetació combina ginestes i matollar de gatoses, brucs i carqueixes amb importants plantacions de pi i eucaliptus, mentre que a les parts altes i a les carballeiras del Verdugo i els seus afluents es conserva un ecosistema de gran valor. Ocupa unes 5.484 hectàrees del terme de Forcarei.
Curiositat
Portalén, o Porta do Alén, i el Marco do Vento són dues formacions geològiques properes entre si al monte do Seixo, a la serra do Cando, entre Forcarei i A Lama. Portalén és una gran roca fragmentada que sosté entre les seves esquerdes una altra pedra, formant una mena de porta; se la considera oracle del Samaín, accés a l'altre món, i la tradició mana oferir-li pa, vi o una espelma i fer-li una pregunta que el vent respon, sense poder explicar-se després la resposta. A prop, el Marco do Vento és una pedra de cinc metres d'ample per sis d'alt que va servir de fita entre Cerdedo, Forcarei, A Lama i Cotobade. L'interès pel lloc es va reactivar des de 2002 amb les investigacions de Carlos Solla, després de la devastació de l'entorn per un parc eòlic de 1999-2000.
Curiositat
L'Observatori Astronòmic de Forcarei, de la Fundación Ceo, Ciencia e Cultura, es troba a 670 metres d'altitud, a uns tres quilòmetres de la vila, a la carretera cap a A Estrada. Té dues plantes: la inferior, de vuit metres de diàmetre, amb dependències i el control del telescopi, i la superior, sota una cúpula de cinc metres, amb l'instrument principal, un Ritchey-Chrétien de 50,8 centímetres d'obertura i càmera CCD. Va obtenir la seva primera llum el 13 de març de 2009 i es va obrir al públic un mes després; va continuar amb tasques de recerca i divulgació amb grups escolars, tot i que des de 2011 va reduir la seva activitat i va passar a sostenir-se amb ajuda municipal. Avui obre amb horari reduït en jornades de portes obertes i visites concertades.
Activitat
Ruta circular homologada de quinze quilòmetres que parteix del monestir d'Aciveiro i recorre els contraforts de la serra do Candán entre rierols, carballeiras i llogarets de muntanya.
Activitat
Itinerari lineal homologat de catorze quilòmetres que enllaça el monestir d'Aciveiro amb el llogaret de Gaxín, travessant el paisatge de brañas i prats de dall característic de la Terra de Montes.
Fita
El monestir de Santa María de Aciveiro, a la parròquia del mateix nom (Forcarei, Pontevedra), es va fundar el 4 de febrer de 1135, quan dotze monjos benedictins de Claraval, cridats pel rei Alfons VII, van constituir la comunitat; l'elevat nombre de fundadors, davant altres fundacions similars, subratllava la importància del gest. A gairebé mil metres d'altitud, al costat del camí que unia Vendas de Narón amb Folgoso, va vertebrar durant segles la vida de la Terra de Montes. Cap al 1225 es va incorporar al Cister, i entre 1571 i 1577 va arribar a acollir prop d'un centenar de monjos. El primer abat va ser Pedro; el més destacat, sant Gonzalo das Penas, va governar entre 1429 i la seva mort, cap al 1475. Monumento Histórico Artístico (antiga figura de protecció del patrimoni, precursora del Bien de Interés Cultural) des de 1931, es va mantenir actiu fins a la seva exclaustració el 1842.
Fita
La desamortització de Mendizábal va dissoldre la comunitat i la liquidació definitiva dels seus béns es va completar el 1842, data de la seva subhasta. El cenobi, que havia dominat l'economia de la Terra de Montes, va quedar abandonat. Fundat el 1135 per dotze monjos benedictins de Claraval cridats per Alfons VII, el monestir de Santa María de Aciveiro es va incorporar al Cister cap al 1225 i va arribar a acollir 106 religiosos en els seus millors temps. Situat a gairebé mil metres d'altitud al costat de l'antic camí de Vendas de Narón a Folgoso, va ser considerat monumento histórico-artístico (antiga figura de protecció del patrimoni, precursora del Bien de Interés Cultural) des de 1931 i avui és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni); el seu recinte ocupa 46.658 metres quadrats, dels quals bona part correspon a finques de conreu agrícola annexes a l'edifici conventual i a l'església.
Fita
El quartet dirigit per Avelino Cachafeiro es va presentar al Teatro Avenida de Buenos Aires davant la colònia gallega. Actius entre el 1919 i el 1936, van portar la gaita de Soutelo també a Montevideo i al Brasil.
Activitat
Nascuda el 2002 a la parròquia de Quintillán (Forcarei), reparteix gratuïtament centenars de quilos de cargols preparats a l'estil riojà a la carballeira de Ponte da Devesa, acompanyats de carn a la brasa i pop. Se celebra el primer diumenge de setembre a l'aldea de Graña de Umia, on acudeix gent de tota la zona. La festa arrenca al migdia amb el repartiment gratuït dels cargols entre els assistents, que poden completar el menú amb churrasco i pop a la gallega. Després del dinar, un grup musical ameniza la tarda fins ben entrada la nit, tancant una jornada nascuda per iniciativa d'un grup de veïns de la zona.
Activitat
Cita tardorenca amb degustacions de rovellons, bolets boletus i camagrocs, concurs de cistelles de bolets, mercat artesanal i rutes a peu i en bicicleta. Es completa amb senglar, tripa i postres casolans de filloas i rosquilles. La festa se celebra a la localitat de Soutelo de Montes, al concello de Forcarei, normalment un diumenge d'octubre o novembre, i reuneix al migdia els assistents per degustar els bolets recollits a la comarca juntament amb altres productes de la terra.
Gastronomia
Les masses de planifolis i les repoblacions de la serra produeixen cada tardor una collita micològica abundant que sosté la festa de Soutelo i una tradició recol·lectora molt arrelada a la Terra de Montes.
Fita
El monestir de Santa María de Aciveiro, al concello de Forcarei (Pontevedra), es va fundar el 4 de febrer de 1135: segons la inscripció del mur sud de la seva església, aquell dia dotze monjos benedictins de Claraval, convocats pel rei Alfons VII, van constituir la comunitat, un nombre molt superior a l'habitual. Cap al 1225 es va adscriure al Cister. A l'interior muntanyós de Tabeirós-Terra de Montes, a gairebé mil metres d'altitud, vora el camí que unia Vendas de Narón amb Folgoso, va organitzar durant segles el poblament de la Terra de Montes, roturant brañas i muntanyes altes. La seva església romànica es manté dreta sobre el riu Lérez. Declarat Monumento Histórico Artístico (antiga categoria espanyola de protecció patrimonial) el 1931, té un recinte de més de 46.000 m² entre l'edifici cenobial, l'adro i les antigues terres de conreu.