Poble
Silleda és un concello de la comarca del Deza, a la província de Pontevedra, amb uns 8.900 habitants, situat vora el riu Deza, prop del centre geogràfic de Galícia. Fins a mitjan segle XIX l'ajuntament es deia Chapa, i després va canviar el nom per l'actual. Acull la Feira Internacional de Galicia, seu de la Semana Verde i d'una fira internacional d'aqüicultura, en un recinte amb el carrer cobert més gran d'Europa, així com el monestir benedictí de San Lourenzo de Carboeiro, d'estil romànic i fundat al segle X sobre el mateix riu. Al seu terme es troben també les cascades del Toxa, una de les de més alçada d'Espanya, i les fervenzas de Férveda i de Graba.
Monument
El monestir de San Lourenzo de Carboeiro, la carta fundacional del qual es data cap a l'any 936, s'aixeca sobre un meandre del riu Deza, a la parròquia de Santa María de Carboeiro, al territori conegut com a Trasdeza, el nom del qual al·ludeix a l'activitat carbonera que aprofitava la seva densa vegetació forestal. La seva església, de tres naus i creuer del segle XII, és una de les obres cabdals del romànic tardà gallec; conserva girola amb capelles radials, solució excepcional en l'arquitectura gallega. Va viure el seu moment de màxima esplendor entre els segles XI i XIII, i les dades sobre la seva història es deuen sobretot al pare Antonio de Yepes, que el va visitar el 1600. És monumento histórico-artístico (antiga figura espanyola de protecció del patrimoni, precedent de la Bien de Interés Cultural) des de 1931.
Monument
La ponte Taboada és un pont medieval que salva el riu Deza al límit entre les parròquies de Taboada, al municipi de Silleda, i Prado, al de Lalín, i dona nom al petit lloc d'A Ponte Taboada, a Taboada, que el 2007 tenia amb prou feines 6 habitants. Una inscripció llatina propera al pont el data tradicionalment l'any 912, tot i que estudis recents apunten a reconstruccions posteriors.
Monument
Temple neoclàssic del segle XVIII aixecat a la parròquia d'Abades; és un dels santuaris de romiatge més concorreguts de l'interior de la comarca del Deza i guarda una imatge mariana de llarga devoció local.
Natura
El dolmen d'A Chousa Nova, a la parròquia d'Abades, va aparèixer intacte durant les obres de l'AVE entre Ourense i Santiago, i les proves de carboni-14 li donen una datació al voltant del 4350 abans de Crist, entre els dòlmens més antics de Galícia. La seva cambra, de cinc lloses de granit, conservava intacte l'aixovar: un collaret de trenta-cinc boles d'ambre i variscita sobre el que semblava un pit humà, una aixada al costat del cap, un cisell a prop de la mà i un afilador sota els peus, símbol de luxe. Després de l'excavació, el traçat de l'AVE es va desviar a un túnel sota el qual es va reconstruir el monument al seu emplaçament exacte, amb les lloses guardades gairebé dos anys en una nau de Silleda. S'aixeca en una comarca esquitxada de mámoas neolítiques i castros de l'edat del ferro.
Natura
Salt d'aigua del riu Toxa a la parròquia de Pazos, concello de Silleda, amb un desnivell de més de 60 metres, situat en un paratge de gran valor paisatgístic de la comarca del Deza, al costat del monestir de San Lourenzo de Carboeiro, fundat al segle X pels comtes de Deza. La confluència del clima oceànic i mediterrani permet una vegetació variada de roures, bedolls, sureres i llorers, i el bosc de ribera que envolta la cascada acull espècies com la llúdriga, el blauet, el teixó o el falcó pelegrí, a més de truites que atrauen nombrosos pescadors. S'hi accedeix des de la carretera N-525 agafant el desviament de La Bandeira cap a Pazos, prop de Merza.
Natura
Les brañas de Xestoso són un espai natural inclòs a la Xarxa Natura 2000 i declarat zona especial de conservació que s'estén pels concellos de Forcarei, Silleda i A Estrada, entre els rius Ulla, Deza i Umia, i que acull la lagoa Sacra de Olives, la seva làmina d'aigua principal, i el mont San Sebastián. L'espai combina diversos ecosistemes: a les mates baixes hi dominen les ericàcies i lleguminoses higròfiles, a les herbeiras les gramínies, a les torberes els líquens i els joncs, i a les zones de transició cap als prats humits, brucs i carqueixes, juntament amb roquissars silicis i rouredes. Entre la seva fauna destaquen l'aligot, el falcó, l'àguila calçada, el sisó i la serp d'aigua, a més de diverses espècies de granotes i gripaus.
Curiositat
L'ensenya municipal llueix trenta-tres estrelles, una per cadascuna de les parròquies que componen el concello, un recurs heràldic poc freqüent que resumeix d'un cop d'ull la dispersió del seu poblament.
Monument
La Ponte do Demo travessa el riu Deza entre les parròquies de Carboeiro, a Silleda, i Fontao, a Vila de Cruces, a prop del monestir de San Lourenzo de Carboeiro. Es tracta d'una construcció de la Baixa Edat Mitjana a la qual la tradició oral atribueix un origen sobrenatural: l'hauria aixecat el demo -el diable- en una sola nit, per encàrrec dels monjos del monestir, a canvi de l'ànima del monjo que l'hi va encomanar.
Monument
L'església de San Pedro de Ansemil, a la parròquia homònima de Silleda, és l'única cosa que es conserva d'un monestir medieval de monges benedictines, veí del proper monestir de Carboeiro, l'origen del qual es remunta possiblement al segle IX o X, sota el bisbe Sisnando. La comunitat femenina va desaparèixer al segle XII i no es va reinstal·lar fins al XIII o principis del XIV, quan es va aixecar la capella funerària dels comtes de Deza, adossada al mur sud, i la portalada septentrional. El temple romànic, de planta basilical amb tres naus i tres absis, va quedar acabat cap al 1171; destaquen els seus capitells i, sobretot, els canzorros exteriors del ràfec. Al segle XVI la comunitat es va unir al monestir de San Paio de Antealtares, a Santiago.
Natura
El castro de Toiriz, també anomenat Eira dos Mouros, és un jaciment arqueològic de l'edat del ferro al costat de l'aldea de Toiriz, als afores de Silleda, i el més destacat de la vintena de castros identificats al municipi. Tot i que no ha estat excavat, la seva ubicació i les restes trobades permeten suposar que el poblat es va aixecar cap al segle IV aC. Està format per dos recintes emmurallats, un de circular al cim del turó, la mateixa Eira dos Mouros, i un altre en un pla inferior adossat pel sud i l'est, protegit per un fossat i un parapet exteriors. El castro és protagonista de nombroses llegendes populars que li donen un cert caràcter místic, i compta amb plafons informatius. Va ser restaurat el 2010 pel Colectivo pola Recuperación dos Castros de Toiriz.
Activitat
La Semana Verde de Galicia és una fira del sector primari que se celebra cada any, al maig o juny, al recinte firal de Silleda, inaugurat el 1996 pel rei Joan Carles I. Se celebra des de 1978 i reuneix sectors que van del forestal al ramader, passant per l'alimentari, amb el Salón de la Alimentación del Atlántico, a més de mostres d'artesania, noves tecnologies, maquinària i concursos de competició eqüestre i canina; el seu objectiu és promoure les activitats agropecuàries, agroindustrials, alimentàries, comercials, socials i educatives del camp gallec. Al llarg de l'any, el mateix recinte acull a més altres salons de maquinària, alimentació i turisme, cosa que ha convertit Silleda en seu permanent de certàmens professionals del sector primari gallec.
Fita
Cap a l'any 936, els comtes de Deza van establir a la vora del riu un cenobi benedictí, el futur monestir de San Lourenzo de Carboeiro, al municipi de Silleda (comarca del Deza), a prop de la desembocadura del Deza a l'Ulla. És un dels conjunts del romànic tardà més destacats de Galícia: va viure el seu moment de màxima esplendor entre els segles XI i XIII, període al qual correspon la reconstrucció romànica que avui es conserva. El seu nom prové de la fabricació de carbó vegetal a la zona, ja que en els textos més antics apareix citat com Carbonario o Karuonario. Gràcies als treballs de restauració realitzats des de la segona meitat del segle XX es conserven en bon estat la seva església i algunes dependències monacals.
Activitat
La Festa da Empanada da Bandeira se celebra a la carballeira da Pomba, a la vila d'A Bandeira (Silleda), el tercer dissabte d'agost des de 1974, entorn de l'empanada gallega en les seves versions de blat de moro i de blat; va ser declarada de interés turístico nacional (una distinció oficial espanyola per a festes d'interès turístic) el 2024, després d'haver-ho estat de interés turístico de Galicia des de 1999. És el centre d'un concurs amb categories per a particulars i per a restaurants, en el qual un jurat valora sabor i presentació abans de subhastar públicament les empanades guanyadores entre el públic, arribant-se a pagar per alguna fins a 2.400 euros. La festa es completa amb un pregó i un dinar i sopar populars amenitzats per xarangues, grups tradicionals i orquestres, i coincideix amb els festivals Esmorga Folk i Bandeirock, celebrats els dies previs.