Poble
Catoira és un concello d'uns 3.300 habitants de la comarca de Caldas, situat a la desembocadura del riu Ulla, sobre la ria d'Arousa, i dividit en quatre parròquies amb trenta-cinc entitats de població. Allà s'alcen les Torres do Oeste, fortalesa aixecada per frenar les incursions viquingues, que reviu cada primer diumenge d'agost en la Romaría Vikinga, declarada Fiesta de Interés Turístico Internacional (la màxima distinció turística espanyola per a les festes); per aquest passat està agermanada amb la localitat danesa de Frederikssund. Entre les seves altres festes destaquen les patronals de Sant Antoni de Pàdua, al juliol, amb la Fiesta Gastronómica de la Solla, i les de Santa Eulalia do Oeste, a l'agost, conegudes pel seu ambient juvenil.
Monument
Restes d'una fortalesa també coneguda com a Castellum Honesti, situada a la parròquia de Santa Baia de Oeste, a Catoira, a la desembocadura del riu Ulla, al fons de la ria d'Arousa. D'origen preromà i romà, es va convertir entre els segles IX i XII en el principal baluard defensiu de la comarca davant les incursions normandes i sarraïnes que buscaven arribar a Santiago de Compostel·la remuntant l'Ulla; Diego Xelmírez la va reforçar al segle XII. Del recinte original, de set torres, es conserven avui dues de fàbrica preromànica, els fonaments d'una altra, el llenç de muralla i una capella romànica del segle XII dedicada a l'apòstol Sant Jaume. Va ser declarada monumento histórico-artístico (antiga figura espanyola de protecció del patrimoni, precedent de la Bien de Interés Cultural) el 1931; des de 1961 acull la Romaria Vikinga de Catoira.
Natura
Capçalera de la ria d'Arousa, al tram final del riu, on l'aigua dolça es barreja amb la marea i la llera s'eixampla en joncars, bancs de sorra i maresma. És zona de pas de llampreses i saboges i d'ocells migratoris, amb marisqueig tradicional a peu, i l'escenari natural sobre el qual es retallen les ruïnes de les Torres do Oeste.
Natura
Làmina d'aigua a la parròquia de Catoira, envoltada d'arbrat i prats, que serveix d'àrea recreativa i de refugi a la fauna aquàtica en un municipi dominat per les maresmes de la desembocadura de l'Ulla.
Curiositat
Rèplica del Skuldelev 5, un vaixell de guerra viking del segle XI conservat a Roskilde, construïda a l'escola de formació professional del concello; fa 17,5 metres, porta tretze parells de rems i encapçala el desembarcament.
Activitat
Celebrada per primera vegada el 1961 amb una missa pels defensors de la fortalesa, el primer diumenge d'agost recrea l'assalt normand amb un desembarcament de drakkars a l'Ulla; és Fiesta de Interés Turístico Internacional (declaració oficial espanyola per a festes d'especial interès turístic internacional) des de 2002. La festa es desenvolupa al costat de les Torres de Oeste, antic castellum honesti, i recorda el paper de Catoira en la defensa de Galícia davant els atacs normands que, fa uns mil anys, buscaven el tresor de la catedral de Santiago. Els veïns es disfressen de guerrers víkings i pagesos gallecs; hi ha música popular, una fira medieval amb musclos i vi de l'Ulla, i el desembarcament dels normands en una rèplica d'un vaixell víking del segle XI. Acaba amb dinar popular de sardiñada, pop i empanada, i amb verbena.
Curiositat
Necròpolis de túmuls neolítics localitzada el 1956 a les altures del concello; les seves mámoas se sumen als castros de Tarrío i das Torres per documentar un poblament molt anterior a les torres medievals.
Fita
El rei lleonès ordena fortificar la desembocadura de l'Ulla per frenar les incursions normandes que havien colpejat la ria el 858, el 968 i el 1016; el recinte es va desmantellar cap al 1525.
Natura
Amb 641 metres, el monte Xiabre és l'alçada més gran de la zona, aixecat entre els municipis de Catoira, Caldas de Reis i Vilagarcía de Arousa; és un dels grans miradors de l'interior d'Arousa, des del cim del qual s'abasten la ria, la desembocadura de l'Ulla, bona part del Salnés i la vall de l'Umia. La seva abundant vegetació, afavorida per més de 1.500 mm de pluja anuals, ha patit grans incendis, com el d'agost de 2005 i el que va assolar Galícia el 2006. Al cim d'A Xaiba es conserva un castro ben conservat, i en diverses zones planes s'han localitzat túmuls funeraris de probable cronologia neolítica, a més de petroglifs trobats el 2007. Fontefría, una prada amb rierols, és un dels llocs més freqüentats per les famílies de la comarca.