Poble
Padrón és una vila d'uns 8.300 habitants de la província de A Coruña, a la comarca del Sar, situada a la confluència dels rius Sar i Ulla, aquest últim camí de la ria d'Arousa. El seu nom prové del pedrón, un altar d'origen llatí dedicat a Neptú que es trobava a la riba esquerra del Sar fins al segle XV i que la tradició medieval va reinterpretar com la pedra on va quedar amarrada la barca que va portar el cos de l'apòstol Sant Jaume; avui es conserva a l'interior de l'església parroquial de Santiago de Padrón. Les primeres restes de presència humana documentada arriben amb l'exèrcit romà cap a l'any 26 abans de Crist. A Padrón hi va viure Rosalía de Castro, a la Casa da Matanza, avui convertida en museu.
Monument
Temple reedificat el 1133 per impuls de l'arquebisbe Xelmírez, segons diu una inscripció conservada als seus murs; vora l'altar major guarda una trona de pedra del segle XV amb la imatge de Sant Jaume vestit de pelegrí.
Monument
Ermita enfilada en un promontori rocós sobre la vila, al lloc que la tradició assenyala com a refugi d'oració de l'apòstol Jaume cap a l'any 40; al seu costat brolla una font i s'obre un penyal venerat des de l'edat mitjana.
Monument
Convent de carmelites descalços aixecat al segle XVIII gràcies als quaranta mil duros donats per Alonso de la Peña y Montenegro, bisbe de Quito —les obres se situen entre 1729 i 1762 i la inauguració el 1752—, edifici neoclàssic de tres alçades amb façana de tres arcs sobre pilastres i una imatge de Sant Josep llaurada per l'escultor Xosé Ferreiro, que domina el casc de Padrón des del vessant del mont.
Monument
Casa franciscana assentada des del 1396 a la vall regada pel Sar i l'Ulla; els seus frares van portar des de Mèxic les llavors de pebrot que van donar origen a la varietat que avui porta el nom de Herbón i de Padrón.
Monument
Església de l'antiga seu episcopal d'Iria Flavia, anterior a la de Compostel·la, que conserva el sepulcre de l'arquebisbe Rodrigo de Luna amb la seva estàtua jacent, una de les millors peces funeràries de la comarca; al seu costat s'estén el cementiri d'Adina que va cantar Rosalía.
Monument
Conjunt d'habitatges construïts al segle XVIII com a residència dels canonges de la col·legiata, just davant de l'església de Santa María de Adina; rehabilitats, acullen avui la seu de la Fundació Camilo José Cela.
Monument
Casal d'Iria Flavia en què Rosalía de Castro va passar els seus últims anys i va morir el 1885; recuperat per un patronat creat el 1947 i restaurat el 1971, és avui casa museu de l'escriptora i seu de la fundació que porta el seu nom.
Natura
Jardí declarat monument artístic nacional l'11 de gener de 1946, gràcies sobretot a Manuel Chamoso Lamas, i organitzat per dos grans passejos en forma de T, un d'ells cobert per plàtans d'ombra. Nascut a començaments del segle XIX en una finca dels comtes de San Xoán, al costat de la Calçada Romana, barreja els estils italià, anglès i francès. Reuneix unes tres-centes espècies de tot el món, algunes exòtiques i úniques a Espanya, entre elles un ceibo rioplatense, una sequoia, un drago donat per la comunitat canària i una figuera filla de la que creixia a la casa on va viure Rosalía de Castro; diversos exemplars figuren al registre gallec d'arbres senlleiros. Després d'anys d'abandonament, des de 1987 s'ha recuperat amb un herbari, un hivernacle i noves zones enjardinades.
Natura
Albereda que discorre paral·lela al riu Sar, jalonada de bancs de pedra i d'arbres vells; és l'espai més emblemàtic del nucli de Padrón i el lloc pel qual la vila s'aboca al riu que li va donar la vida.
Natura
Espai arbrat de pins, roures i castanyers al vessant que puja cap a l'ermita, amb un mirador sobre la vila i la vall del Sar; s'hi accedeix des del nucli urbà per una llarga escalinata de pedra.
Natura
Al peu de la vila el Sar lliura les seves aigües a l'Ulla, poc abans que aquest s'obri cap a l'estuari d'Arousa; la trobada de tots dos rius explica la vocació fluvial i portuària que Padrón va tenir des d'època romana.
Curiositat
El Pedrón és una ara romana dedicada a Neptú en què es llegeix la inscripció NO ORI ESES D S P, interpretada com a ofrena dels orienses al déu pel seu compte; al segle XVI se li va afegir una creu i es va canviar el nom de la divinitat pel del patró, cristianitzant així el símbol pagà. La tradició recollida al llibre III del Còdex Calixtí explica que els deixebles de Santiago van amarrar aquí la barca que portava el cos de l'apòstol, i d'aquí deriva el nom de la vila de Padrón. L'ara es custodia sota l'altar major de l'església de Santiago de Padrón i apareix representada a l'escut de la vila; existeix una rèplica a la localitat francesa de Noirmoutier-en-l'Île, obsequi a la seva vila agermanada.
Curiositat
Varietat de pebrot emparada per denominació d'origen la zona de la qual abasta Padrón, Dodro, Rois, Pontecesures i Valga; procedeix de les llavors portades de Mèxic pels franciscans del convent de Herbón al segle XVII.
Curiositat
Cent trenta-dos graons de pedra arrenquen vora el convent do Carme i pugen fins a l'ermita del mont; pujar-los forma part del ritual de la romeria que cada 25 de juliol congrega els veïns de la vila.
Curiositat
Padrón vincula el seu nom a dos dels poetes més citats de la lírica gallegocastellana del segle XV. Xoán Rodríguez de Padrón, nascut a la vila el 1390 i mort al monestir de Herbón el 1450, va escriure en castellà i està considerat l'últim poeta de l'escola gallega; de la seva vida se sap poc amb certesa, ja que al voltant dels seus versos es va teixir una llegenda que va generar fins i tot biografies apòcrifes, i els fets de la seva pròpia vida es van barrejar amb els dels personatges de la seva novel·la El siervo libre de amor. Igual que al seu paisà Macías o Namorado, la tradició li va atribuir nombrosos episodis amorosos, i tots dos van quedar mitificats al Cancioneiro Geral de García de Resende. Aquesta tradició se suma a Padrón, segles després, als noms de Rosalía de Castro i Camilo José Cela.
Activitat
Institució cultural gallega constituïda el 15 de novembre de 1947 per José Mosquera Pérez a l'Hotel Compostela de Santiago, sota el nom de Patronato Rosalía de Castro, que va adoptar la seva denominació actual en un acte celebrat al Colegio de Fonseca el 1995. Va néixer amb la voluntat de restaurar la casa on l'escriptora va viure els seus últims anys i convertir-la en casa museu -avui la Casa da Matanza-, tenir cura del Panteón de Gallegos Ilustres i difondre la cultura gallega. Entre les seves finalitats figura fomentar el coneixement de Rosalía, del seu marit, l'historiador Manuel Murguía, i dels seus fills, així com promoure l'estudi i la divulgació de la seva obra i de la Galícia del seu temps. La presideix des de 2015 Ángel Angueira Viturro, novè president en la història de la institució.
Activitat
Camilo José Cela, nascut a Iria Flavia l'11 de maig de 1916 i batejat a la col·legiata de Santa María de Adina, va ser acadèmic de la Real Academia Española i va rebre, entre altres guardons, el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres el 1987, el Premi Nobel de Literatura el 1989 i el Premi Cervantes el 1995; el 1996 el rei Joan Carles I li va concedir el marquesat d'Iria Flavia. Després de la seva mort a Madrid el 2002, la fundació que havia rebut el 1990 el seu arxiu literari i artístic, amb seu a Iria Flavia, davant mateix de la col·legiata on va ser batejat, conserva la seva biblioteca, els seus manuscrits i la seva col·lecció d'art.
Activitat
Se celebra el primer dissabte d'agost a la carballeira del convent de San Antonio de Herbón i està declarada festa d'interès turístic provincial; allà es degusten els pebrots emparats per la denominació d'origen.
Activitat
Mercat setmanal dels diumenges, un dels més concorreguts de l'entorn de Compostel·la, on es venen teixits, eines de llaurança i sobretot pebrots; la seva fama sosté des de fa generacions el comerç de la vila.
Activitat
Cada 25 de juliol els veïns pugen al mont que domina la vila per a l'aplec a l'ermita, amb missa, menjar campestre i visita a la font i al penyal que la tradició associa a la predicació de l'apòstol Sant Jaume; la pujada entre bolos granítics és la part més recordada de la festa.
Monument
A la parròquia de Cruces (Padrón), al costat del Camí Portuguès, va créixer des d'una capella aixecada després de 1582 fins al temple actual, el retaule major del qual es va enllestir el 1743 i la segona torre del qual es va afegir el 1885. La tradició explica que el rector de Cruces, Juan Pérez Mondragón, va fer tallar la primera imatge el 1582 després de lliurar-se de morir aixafat per un arbre, i la va col·locar sobre una font coneguda des de llavors com Fonte Santa. El nom del santuari vindria d'un altre miracle, el d'un pelegrí que el 1732 es va curar d'hidropesia després de beure'n l'aigua i va agrair a la Verge haver-lo alliberat «da escravitude» del seu mal. La segona torre, simètrica a la ja existent, es va costejar amb diners d'un gallec emigrat i enriquit a Amèrica.
Monument
El pazo d'Arretén, conegut com a Casa Grande, va ser construït al segle XVI per la família hidalga dels Bermúdez de Castro al lloc d'Arretén, parròquia d'Iria Flavia, dins el municipi de Padrón. Una placa de pedra recorda que allà va néixer el 24 de novembre de 1804 Teresa de Castro, mare de Rosalía de Castro, i que a la casa hi va viure la mateixa escriptora. L'edifici es va vendre poc després de la mort de Xosé María de Castro, darrer propietari de la família, i el 1936 va ser escenari d'un assalt de sindicalistes després del cop d'Estat. Avui, de titularitat privada, funciona com a hotel del grup Vidalferrs, envoltat de 6,5 hectàrees dedicades majoritàriament al cultiu de vinya albariña de la Denominació d'Origen Rías Baixas.
Natura
El riu Sar, afluent de l'Ulla per la seva llera dreta, neix a 335 metres d'altitud al costat del túnel de l'AVE d'A Sionlla, a la parròquia compostel·lana de Bando; recorre 42 quilòmetres per Santiago, Ames —on passa per la seva capital, Bertamiráns—, Brión i Rois, i desemboca al costat de Padrón, a la parròquia d'Iria Flavia. El seu tram final està protegit dins la Xarxa Natura 2000. A les seves ribes s'alça la col·legiata de Santa María del Sar, bé d'interès cultural (Bien de Interés Cultural, la màxima figura de protecció del patrimoni) des de 1895, i el 2020 es va trobar al seu llit una talla de la Verge possiblement del segle XIV. Rosalía de Castro va donar nom al riu al seu poemari En las orillas del Sar. Malgrat la contaminació que pateix pels abocaments de Santiago, a les seves riberes encara hi viuen llúdrigues, agrons i ànecs.
Monument
La Casa da Matanza, a Iria Flavia, va ser la llar de l'escriptora i de Manuel Murguía des de 1883 fins a la seva mort el 1885. Va obrir com a casa-museu el 1971 i és Monumento Histórico-Artístico (antiga figura de protecció del patrimoni, precursora del Bien de Interés Cultural) des del 30 d'agost de 1974. La conserva i gestiona la Fundación Rosalía de Castro, constituïda el 1947, que va restaurar l'habitatge i hi va reunir mobles, pertinences i records personals de l'escriptora.
Curiositat
El Pedrón de Ouro es lliura des de 1964 a Padrón, atorgat pels membres de la Fundación Pedrón de Ouro -creada per Avelino Abuín de Tembra, Maximino Rodríguez Buján i Octavio Rodríguez Sanmartín- a la personalitat o entitat resident a Galícia que més s'hagi destacat en la defensa i promoció de la cultura gallega al llarg de l'any o de la seva trajectòria. Juntament amb ell es concedeixen el Pedrón de Honra, per a residents estrangers que hagin contribuït a l'engrandiment de la nació i la cultura gallegues, i el Premi Modesto R. Figueiredo. Pren el nom del pedrón, l'ara romana que dona nom a la mateixa vila.
Activitat
La ruta portuguesa entra al concello pel santuari d'A Escravitude i segueix fins a la vila, penúltima etapa abans de Santiago. És avui el segon camí més transitat de tots els que arriben a Compostel·la.
Fita
L'autora de Follas novas va morir el 1885 a casa seva d'Iria Flavia després de dos anys de residència. La seva desaparició va tancar l'etapa fundacional del Rexurdimento literari gallec del segle XIX.
Fita
En una antiga sucrera de remolatxa va funcionar des del 1937 un camp franquista amb capacitat reconeguda per a 1.700 presos pel qual van passar uns 3.000, molts de capturats després de la caiguda d'Astúries i de Catalunya.
Fita
Un home del Salnés malalt d'hidropesia va beure el 1732 de la deu, va pregar davant de la imatge i es va recuperar en tres dies. En agrair haver-se lliurat d'aquella esclavitud va donar nom al santuari que avui s'alça allà.
Gastronomia
Els franciscans del convent de Herbón van portar la llavor des d'Amèrica entre els segles XVI i XVII. Compta amb denominació d'origen protegida des del 1995 i la seva fama ve del fet que uns piquen i altres no.
Activitat
Se celebra sense interrupció des del 1978 el primer dissabte d'agost a la parròquia de Herbón i va obtenir la declaració de festa d'interès turístic el 2001. Els pebrots se serveixen fregits amb sal gruixuda.
Gastronomia
Tots els diumenges de l'any, de nou del matí a tres de la tarda, la vila acull un mercat de productes de la terra, bestiar, roba i artesania en què els pebrots són el reclam més buscat.
Gastronomia
L'extrem nord-oriental de la denominació d'origen Rías Baixas arriba a les terres de Padrón, on finques històriques com la d'Arretén dediquen diverses hectàrees al conreu del raïm albariño.
Fita
El futur autor de La colmena i premi Nobel de literatura del 1989 va néixer el 1916 a Iria Flavia, la vella seu episcopal anterior a Compostel·la, on també va voler ser enterrat, a l'atri de la col·legiata.
Fita
El papa Urbà II, a petició del bisbe Dalmaci, va traslladar el 1095 la seu episcopal d'Iria Flavia a Compostel·la i la va eximir de tota jurisdicció metropolitana; la vella ciutat iriense va quedar reduïda a col·legiata i a les cases dels pescadors del port.