Poble
Rois és un municipi ramader de la comarca del Sar, al sud-oest de la província de La Coruña, amb capital a Os Dices, a 20 km de Santiago de Compostel·la, i repartit en dotze parròquies per la fèrtil vall que formen el riu Sar i els seus afluents Liñares i Rois. El clima, suavitzat per la proximitat de la costa, registra més de 2.000 mm de pluja l'any. Entre les seves construccions destaquen nombrosos hórreos, com els de Casa do Porto o Souto, i diversos pazos, entre ells el d'Antequeira, a Oín, aixecat al segle XVIII sobre una casa del XV, amb tres cossos i una solana a la qual s'accedeix per una escala de pedra, al costat de la qual s'alça la capella de Sant Joan Nepomucè. Conserva a més l'església de Santa María de Oín. Té uns 4.400 habitants.
Monument
El pazo do Faramello s'alça sobre el canyó del riu Tinto, afluent del Sar, al lloc del Faramello, municipi de Rois, al costat del Camí Portuguès i a dotze quilòmetres de Padrón i de Santiago. És un edifici barroc civil compostel·là amb influències italianes, que delaten l'origen genovès del seu fundador, el marquès de Piombino: es va construir a començaments del segle XVIII a partir de la Reial Fàbrica de Paper del Faramello, de 1710, pionera de la indústria paperera gallega. Conserva balustrada, jardins francesos del segle XIX i una capella, la de les Neves, de 1727, amb retaule de l'escultor José Gambino, nascut allà; el seu cos principal supera els 2.100 metres quadrats. Va arribar a hostatjar el rei Alfons XIII i avui és el pazo més visitat de la comarca.
Monument
Casa senyorial barroca del segle XVII aixecada sobre una fundació del XV a la parròquia d'Oín, amb tres cossos, balcó barroc, capella d'una sola nau dedicada a San Xoán Nepomuceno, font barroca amb la imatge de Sant Vicenç, colomar, cruceiro i jardins de camèlies, magnòlies i hortènsies; una gran escalinata exterior de pedra condueix a la porta principal.
Monument
Casa gran que domina l'arquitectura tradicional del llogaret al qual dóna nom, amb l'habitual conjunt d'habitatge senyorial, dependències agràries i tancament de pedra picada propi dels pazos de la vall del Sar.
Monument
Agrupació d'habitatges tradicionals de la parròquia de Herbogo que el mateix concello assenyala com un dels conjunts d'arquitectura popular de major interès, amb hórreos, alpendres i murs de maçoneria.
Natura
Amb 609 metres és la major altura del concello i el contrapunt d'un terme que baixa fins als sis metres a la vora del Sar; des dels seus vessants es domina bona part de la comarca a la qual dóna nom aquest riu.
Natura
Al jardí del pazo de Antequeira, al lloc d'Antequeira, parròquia d'Oín, municipi de Rois, hi creix entre altres espècies el faig centenari que, segons el mateix concello, és el de més port de Galícia. El pazo, erigit al segle XVI i transformat a l'estil barroc al segle XVIII, va pertànyer als comtes de San Xoán; en destaca l'escalinata amb balustrada a la façana principal i la seva capella barroca compostel·lana dedicada a San Xoán Nepomuceno, amb un relleu del sant a la portada restaurat a finals del segle XX. El conjunt compta a més amb colomar, hórreo i una font barroca.
Natura
El Sar marca el límit meridional del concello i el seu punt més baix, a tot just sis metres sobre el nivell del mar; el seu curs va moure durant segles els molins que encara esquitxen les ribes del municipi.
Curiositat
El concello conserva un nombre inusual de colomars tradicionals, quatre d'ells només al lloc de Ferreiros; eren alhora símbol d'estatus i font de carn i d'adob per a les cases fortes de la vall.
Monument
A la seva façana es conserven dues creus de les anomenades santes missions: una deixada pels redemptoristes el 1943 i una altra pels caputxins el 1957, testimoni d'una pràctica religiosa avui desapareguda.
Natura
El riu Sar travessa el concello des dels sis metres d'altitud al seu llit fins als 609 del Monte Pedregal, un desnivell que explica el mosaic de prats de fons de vall i muntanya de matollar del municipi.
Natura
Les dotze hectàrees de la finca del Faramello inclouen rierols amb petits salts i una carballeira amb biodiversitat notable, on s'han citat llúdrigues i bernats pescaires al costat de jardins de traça francesa del segle XIX.
Activitat
Amb 609 metres és el sostre del concello i la millor talaia sobre la vall del Sar. Des del seu cim s'abasta d'un cop d'ull la comarca sencera, des de les brañas de l'Ulla fins a les serres que tanquen el Barbanza.
Fita
El marquès de Piombino, d'origen genovès, va posar en marxa el 1710 a Ribasar una fàbrica de paper que va ser pionera de la indústria gallega i va estar produint durant més de dos segles vora el pazo que l'acompanya.
Gastronomia
La denominació d'origen del pebrot de Herbón empara el conreu en cinc concellos, Rois entre ells, amb unes catorze hectàrees sota hivernacle i unes altres vint a l'aire lliure que rendeixen prop d'1,3 milions de quilos a l'any.