Poble
Caldas de Reis és un municipi de la província de Pontevedra, a Galícia, capital de la comarca de Caldas, situat a la vall que forma el riu Umia i els seus afluents, entre ells el Bermaña, al costat del naixement de la vall del Salnés, a 22 km de Pontevedra. Les seves aigües termals van donar nom a la vila des d'època romana, quan se la va anomenar Aquis Celenis; al segle XII una butlla del papa Pasqual II la anomena Terra Termarum, i el seu cognom actual, de Reis, es deu al naixement al lloc, el 1105, del futur rei Alfons VII, fet ja recollit com a Caldas de Rex en documents de 1214. Vila termal d'uns 9.600 habitants, conserva el pont sobre el Bermaña; el 1940 hi va aparèixer el seu tresor auri de l'edat del bronze, de gairebé quinze quilos.
Monument
El pont de Bermaña, al centre de Caldas de Reis, és d'origen romà (entre el 62 a. C. i el 409 d. C.) i creua el riu homònim amb tres arcs de mig punt i doble pendent. Conserva quatre apartadors al pretil -tres de rectangulars i un de triangular, sobre el qual es va aixecar després un cruceiro- i va ser reformat al segle XVI. Hi discorre el Camí Portuguès de la ruta jacobea, i hi passava antigament la calçada romana que unia Braga amb Astorga, avui recorreguda pels pelegrins que travessen la vila.
Monument
Temple parroquial aixecat a finals del segle XIX, cap al 1891, amb la pedra de la torre de Dona Urraca, la fortalesa medieval de la vila que la tradició associa a la infantesa del futur rei Alfons VII i que va ser enderrocada el 1891 precisament per deixar-li lloc, sense que en quedi cap altre rastre.
Monument
El sacerdot Pedro Acuña y Malvar va posar el 1812 la primera pedra d'una casa de banys projectada per l'arquitecte Melchor Prado y Marino; l'edifici actual, de començaments del segle XX, continua aprofitant les aigües termals de la vila.
Monument
Establiment termal que aprofita aigües clorurades-sòdiques sulfurades que brollen a quaranta-vuit graus, considerades hipertermals; l'envolta un jardí amb un canyar de bambú de gran port, poc freqüent a Galícia.
Natura
Salt del riu Umia situat a quilòmetre i mig de la vila, en un tram on el llit encadena gorgs i diverses caigudes d'aigua entre blocs de granit i bosc de ribera; és zona de bany molt freqüentada a l'estiu.
Natura
Travessa el concello de sud a nord camí de la ria d'Arousa i organitza el paisatge de la vila termal, amb boscos de ribera, molins i ponts; les seves aigües alimenten també les basses i salts de l'entorn de Segade. Neix a la parròquia d'Aciveiro, a Forcarei, de la unió de diversos rierols de muntanya, i recorre després vuit concellos fins a desembocar a la ria d'Arousa, a la Ponte da Barca de Cambados, després d'uns 70 quilòmetres de curs i una conca de 404 km². Al seu pas per Caldas de Reis, ja en trams encaixats, forma una cascada al paratge de Cesar abans d'entrar en terreny pla camí de la maresma final, un entorn ric en aus migratòries i en llegendes locals, com la de la «ponte dos padriños» de Ponte Arnelas.
Curiositat
El tresor de Caldas és un conjunt de 36 peces d'or de més de vint quirats, amb un pes total de 14,9 quilos, de l'edat del bronze gallega, datat segons les hipòtesis entre el 1500 i el 1600 abans de Crist. Presenta paral·lelismes amb troballes de les illes Britàniques, Irlanda, Bretanya i Centreeuropa, cosa que suggereix una comunitat cultural amb les fisterres europees i una societat jerarquitzada on unes elits monopolitzaven el comerç i la riquesa. Bouza Brey, que va donar a conèixer la troballa, va descartar que fos l'amagatall d'un orfebre local i el va interpretar com a riquesa tribal amagada davant un perill d'invasió, hipòtesi que Blanco Freijeiro va rebutjar sense proposar-ne cap alternativa. Representa la major acumulació d'or de tota la prehistòria europea, i s'exposa al Museu de Pontevedra.
Natura
Corredor arbrat que acompanya el riu al seu pas per la vila termal, amb passejos entre arbres centenaris i gorgs on l'Umia es remansa abans de continuar cap a la ria d'Arousa.
Fita
Apareix de manera accidental un conjunt d'or d'entre el 1500 i el 1600 abans de Crist que pesava uns vint-i-cinc quilos; els 14,9 conservats al Museo de Pontevedra el fan el major de la prehistòria europea.
Fita
El futur emperador Alfons VII, fill de dona Urraca i de Ramon de Borgonya, va néixer el 1105 a la vila termal, a la torre que va portar el nom de la seva mare i les pedres de la qual es van reutilitzar al segle XIX; la tradició hi situa també la seva criança. D'aquell naixement procedeix l'afegit de Reis amb què es coneix avui el concello.