Poble
Ribadeo és una vila portuària d'uns 10.000 habitants abocada a la ria de l'Eo, a l'extrem nord-oriental de Galícia, província de Lugo, capital de la comarca de La Mariña Oriental; està unida a Astúries des que el 1987 es va estendre el Ponte dos Santos. Va créixer des d'un nucli primitiu a les dàrsenes de Porcillán i Cabanela, darrere una muralla fiscal, i va rebre de Ferran III la Carta Puebla que li va donar mercat setmanal, encara vigent. El comtat de Ribadeo va recalar amb el temps a la casa d'Alba, i la vila va viure el seu apogeu com a capçalera del comerç del Cantàbric amb els països bàltics, important en exclusiva aiguardent de Riga, la qual cosa li va valer el sobrenom de Kümmel de Ribadeo. Al seu litoral s'obre la praia das Catedrais i al nucli urbà llueix la Torre dos Moreno, de 1915.
Monument
Casa d'indians de Ribadeo, promoguda pels germans José María i Juan Moreno Ulloa, que havien emigrat i fet fortuna a l'Argentina, i projectada el 1912 per l'arquitecte Julián García Núñez i l'enginyer militar Ángel Arbex; es va aixecar cap al 1915. D'estil eclèctic amb elements modernistes, té planta baixa, entresòl, tres plantes de pisos i una torre rematada en mansarda amb una cúpula sostinguda per quatre cariàtides; la seva estructura, poc habitual a la zona en aquella època, combina formigó armat i ferro, amb galeries de foneria i vidres policromats a la façana principal. Concebuda originalment com a edifici d'habitatges de lloguer, és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 1997.
Monument
El fort de San Damián es va dissenyar el 1605, ja al segle XVII, per protegir, a la drassana de Porcillán vora la ria de Ribadeo, els galions de l'Armada de Indias davant l'amenaça holandesa, i es va acabar el 1624 sota el comandament del marquès de San Damián. Abandonat el 1638, va quedar reduït a runes pels anglesos el 1719, durant la Guerra de la Quàdruple Aliança. Sobre les seves runes es va aixecar a partir de 1743 el castell actual, dissenyat per l'enginyer militar Juan Vergel i costejat per la Real Hacienda i diverses parròquies i viles veïnes, entre elles Ribadeo i Mondoñedo. Desmantellat el 1809, va quedar abandonat fins que l'estat el va cedir al concello de Ribadeo el 1969 i va ser reconstruït entre 1989 i 1992; avui, mirant a la desembocadura de l'Eo, acull exposicions i actes culturals.
Monument
El far vell de l'illa Pancha s'aixeca a l'extrem més occidental de la ria de Ribadeo, al municipi lucense de Ribadeo, unida a terra per una passarel·la de ferro estesa el 1858. Contractada la seva construcció el 31 de maig de 1857, la torre, de l'enginyer Marcelo Sánchez Movellán, s'encaixa en un edifici quadrat de 128 m² pensat per protegir-la dels temporals. Es va encendre el 30 de desembre de 1859 amb una llum fixa vermella de 9 milles d'abast i va prestar servei fins a l'1 d'octubre de 1983, quan va entrar en funcionament el far nou, encara actiu, amb 21 milles d'abast. Des d'abril de 2017 el far antic funciona com a apartaments turístics de dues habitacions, dins del programa Faros de España.
Monument
El pont de los Santos salva la ria de Ribadeo, unint Galícia i Astúries per la costa cantàbrica. Inaugurat el 29 de juliol de 1987, es va projectar inicialment amb l'amplada d'una carretera convencional; el 2008 es va ampliar per donar pas a l'autovia A-8. Consta de 612 metres repartits en cinc trams, tres d'ells centrals de 150 metres. El seu nom recorda les capelles de San Miguel, a Ribadeo, i de San Román, a Figueiras, situades a banda i banda de la ria. La seva construcció va alterar l'activitat marítima tradicional: les llanxes de passatge es van reconvertir per a passejos turístics i es va limitar l'alçada dels vaixells construïts a les drassanes properes. El 2013 Correos li va dedicar un segell commemoratiu amb un valor facial de dos euros.
Monument
Parroquial del segle XVIII amb nau central coberta de volta de canó sobre arcs de mig punt i tres retaules, dos de barrocs i un de classicista. La feligresia apareix citada ja el 935 com a ecclesia Santi Petri de Alanti.
Monument
Santuari del lloc d'A Ponte dedicat a Nosa Señora das Virtudes, l'interior del qual conserva representacions dels miracles atribuïts a la imatge; és la destinació de la romeria que reuneix cada any les parròquies de l'entorn.
Monument
Carregador de mineral en voladís, amb dos trams metàl·lics de vint-i-dos metres i un vol de trenta-dos, capaç de carregar cent tones per hora de ferro amb destinació a Rotterdam, la conca del Ruhr i els ports britànics.
Monument
Parroquial del segle XVI, reformada més tard, a la feligresia d'A Devesa, la mateixa que s'aboca al litoral de les platges d'As Illas i Os Castros, a l'extrem nord-oriental de la costa lucense.
Natura
Platja d'Augas Santas, declarada monument natural el 2005 i integrada a la reserva de la biosfera del riu Eo; la marea baixa descobreix arcs i voltes llaurats a la pissarra que arriben als trenta metres d'alçada.
Natura
Sorral d'uns 1.500 metres de llarg i entre cinc i vint d'ample a la parròquia d'A Devesa, el nom tradicional del qual és Marbadás, amb illots i coves accessibles en baixamar i, en marea baixa, un petit gorg natural a recer d'un penyal. Forma part, juntament amb les platges de Reinante, As Catedrais, Esteiro, As Illas, Areosa i Olga, de la Zona das Catedrais de la Xarxa Natura, i té bandera blava des de 1997. És idònia per al surf, i des de 2004 acull cada any, l'últim cap de setmana d'agost, el Día do Surf, amb un campionat de surf i bodyboard organitzat per joves locals i l'Escola de Surf Hola Ola.
Natura
Sorral de 750 metres i amb prou feines nou o deu d'amplada mitjana al costat del llogaret de Rochela, a la parròquia d'A Devesa; en baixamar s'uneix a la platja veïna dos Castros i en plenamar queden a la vista els illots que li donen nom. De sorra blanca i fina, amb onatge moderat, forma juntament amb les platges de San Miguel de Reinante, As Catedrais, Esteiro, Os Castros, Areosa i Olga l'anomenada Zona de las Catedrales, espai natural protegit dins la Xarxa Natura 2000. El conjunt de la platja dos Castros-As Illas va rebre la bandera blava el 2015 i compta amb servei de salvament, els ferits del qual són traslladats a l'Hospital Comarcal da Costa a Burela.
Natura
La ria do Eo, també anomenada ria de Ribadeo, és l'estuari que forma la desembocadura del riu Eo juntament amb el Suarón, pel costat asturià, i el Grande, pel gallec; té 10 km de longitud i una amplada bastant constant de 800 metres, que s'estreny fins als 600 a la boca -salvada pel pont dos Santos- i s'obre fins als 1.200 a l'ensenada d'Arnao. Compartida amb Astúries i frontera amb el Principat, els seus fangars i bancs de sorra -entre ells el gran tesón- acullen a l'hivern milers d'aus aquàtiques. Està inclosa des de 1994 a la llista d'aiguamolls d'importància internacional del Conveni de Ramsar i és el nucli de la reserva de la biosfera que la Unesco va declarar el 17 de setembre de 2007.
Curiositat
Rinlo és un llogaret mariner documentat el 1268 com a Porto de Rielo de Meirengos, de la parròquia de San Pedro de Rinlo —parròquia independent des de 1896—, al municipi de Ribadeo, situat en una roca escarpada al costat d'una entrada del mar. El 1904 s'hi va construir una de les primeres vivers naturals de marisc d'Espanya, aprofitant una zona rocosa on entrava el mar; l'èxit del marisc obtingut va portar a aixecar-ne un segon, avui abandonat com l'anterior, a escassos cinc-cents metres. El poble viu avui del percebe i del turisme, amb un passeig litoral que voreja les velles instal·lacions marineres i recorre el front del poble. La seva festa patronal se celebra el 29 de juny, i a finals de juliol o principis d'agost els percebeiros organitzen la festa del percebe, amb cants populars i gaiters.
Curiositat
L'emigració a Amèrica va deixar a la vila un catàleg de residències aixecades pels retornats, amb la torre dos Moreno al capdavant; galeries envidrades, rajoles i remats de ceràmica vidrada delaten les fortunes fetes a l'altra banda.
Curiositat
Convent de clarisses d'origen medieval que avui és tan conegut pel seu obrador de dolços com per l'edifici mateix; s'aixeca al casc antic de Ribadeo, pel qual discorre el Camino del Norte abans de deixar la vila rumb a Lourenzá. Va néixer al segle XI com a beaterio i es va transformar en convent el 1366, gràcies a la donació de Ruy Sánchez, ardiaca de Santiago, per fer el monestir de Santa Clara; un incendi va arrasar el conjunt el 1544, el mateix dia de la festivitat de la santa. Conserva una església de nau única i un claustre del segle XVIII amb arcs de mig punt. El 1809 va ser ocupat i danyat per les tropes napoleòniques, que el van convertir en hospital militar, i el 1855 va estar a punt de desaparèixer per la desamortització de Mendizábal.
Activitat
La romaría das Cruces se celebra cada dilluns de Pentecosta, set setmanes després de Pasqua, a A Ponte, a la parròquia d'Arante (Ribadeo, Lugo), i commemora una escaramussa contra les tropes franceses del general Fournier durant la invasió napoleònica: el 29 de gener de 1809, els veïns de Cubelas, Cedofeita, Arante, Sante, Vidal i Valboa van resistir l'atac sota la protecció de Nuestra Señora das Virtudes, i quan estaven a punt de ser derrotats, l'arribada providencial dels veïns d'Ove va decidir la victòria. Des de llavors, set pendons i creus, un per cada parròquia, es donen cita cada any al costat del pont sobre el riu Grande i reten obediència al pendó principal, en processó al voltant del santuari. Declarada fiesta de interés turístico de Galicia (distinció gallega d'interès turístic per a festes) el 2018.
Activitat
La ruta jacobea costanera entra a Galícia per Ribadeo després de creuar la ria de l'Eo per la Ponte dos Santos i travessa el casc històric camí de Lourenzá i Mondoñedo; els camins del nord són patrimoni mundial des del 2015.
Monument
La fortalesa, dissenyada el 1605 sota el comandament del capità general Juan Alonso Idiáquez de Butrón y Múgica, marquès de San Damián, es va acabar el desembre de 1624 per protegir els galions que es construïen a la drassana de Porcillán; el 1638 els seus canons es van traslladar al puig de l'Atalaia i el fort va quedar abandonat, i va quedar reduït a runes el 1719 pels anglesos durant la Guerra de la Quàdruple Aliança. A mitjan segle XVIII es va aixecar sobre les seves runes un nou castell, dissenyat per l'enginyer militar Juan Vergel, l'edifici actual del qual data de 1762-1763 i va arribar a albergar dotze canons. Desmantellat el 1809, va servir després com a hospital militar asturià fins al 1810 i va quedar després abandonat i saquejat; cedit a l'Ajuntament de Ribadeo, va ser reconstruït entre 1989 i 1992.
Monument
El Pazo de Ibáñez, a Ribadeo, és una casa senyorial neoclàssica aixecada a finals del segle XVIII per Antonio Raimundo Ibáñez, marquès de Sargadelos, l'il·lustrat que va fundar la fàbrica de terrissa i la siderúrgia de Cervo, sobre una edificació anterior de 1568. Té planta rectangular de doble alçada amb golfes, façana de carreus de granit, coberta de pissarra a quatre vessants i un porxo de quatre pilastres rematat per una balconada d'estil isabelí fosa als antics forns de Sargadelos. Al mur esquerre llueix una làpida dedicada al fundador, i l'interior conserva una altra làpida seva juntament amb teles de Pérez Couto, Prieto Cousent i Pérez Martínez. Avui és la seu de l'Ajuntament.
Natura
Poblat fortificat de l'edat del ferro a la parròquia de Vilaselán, mirant a la ria de Ribadeo, un dels jaciments que documenten l'ocupació castrexa d'aquesta riba de l'Eo abans que la vila nasqués a recer del seu port. De planta circular ben definida, ocupa uns 230 per 180 metres, més de dues hectàrees i mitja, al sud de l'illot conegut com a Penedo da Ínsua. Es distingeixen tres fossats paral·lels excavats a la roca, de vuit a deu metres d'amplada, separats per parapets, a més d'indicis d'un antecastre protegit per un altre fossat. No presenta destruccions ni alteracions apreciables, i la seva ocupació s'estén des de l'edat del ferro fins al final de la conquesta romana. Avui forma part d'un terreny comunal.
Activitat
Itinerari turístic establert el 2005 que enllaça els miradors sobre la ria de Ribadeo i el mar obert, entre ells el mont de Santa Cruz sobre la vila, l'Atalaia, San Miguel, el Cargadoiro i el de l'illa Pancha. Surt de la plaça d'Espanya i arriba a l'Atalaia, al costat de la capella de Nuestra Señora de la Trinidad, la més antiga de Ribadeo, d'origen defensiu i amb vistes sobre la ria i la riba asturiana de Figueiras i Castropol. El mirador de San Miguel, al costat del port esportiu, és un bon punt per veure les regates de vela llatina de l'estiu; el del Cargadoiro ocupa un antic embarcador de mineral al costat del fort de San Damián, del segle XVIII; i el de l'illa Pancha, moderna estructura de fusta al costat del far, tanca la ruta davant el Cantàbric.
Gastronomia
El convent de Santa Clara de Ribadeo, encara en actiu, conserva com a parts més antigues la seva església de nau única, del segle XV, i un claustre del XVIII. Nascut al segle XI com a beguinatge de dames devotes, es va transformar en convent el 1366 i les seves religioses van professar la regla de Santa Clara a finals del XIV. Un incendi va destruir el conjunt el 1544, el mateix 12 d'agost, festivitat de la santa. Sobre la porta es llegeix la inscripció que Santa Clara manava gravar als seus convents: «Haec est domus paupertatis», aquesta és la casa de la pobresa. Ocupat per les tropes de Napoleó el 1809, va estar a punt de desaparèixer després de la desamortització de Mendizábal. Des del segle XX les clarisses mantenen un obrador famós pels seus dolços, entre ells la torta Primavera i la torta San Honoré.
Activitat
L'aldea marinera de Rinlo celebra des del 2004, a començaments d'agost, una festa dedicada al percebe que arrenquen els seus veïns dels baixos batuts pel Cantàbric davant de la costa penya-segada.
Fita
A la drassana de Porcillán es van construir galions per a l'Armada de la Guarda de la Carrera de Indias i per a l'Esquadra de Galícia; protegir-los de l'amenaça holandesa va motivar el fort de San Damián.
Fita
Ferran II va fundar la vila de Ribadeo i hi va portar la seu episcopal mindoniense, que durant dècades va tenir aquí la seva catedral vora la ria; el bisbat va tornar de forma definitiva a Vilamaior, l'actual Mondoñedo, el 1219.
Gastronomia
El port de Rinlo, seu d'una de les confraries de pescadors més antigues d'Espanya, va fer d'aquest arròs melós cuit amb llamàntol del Cantàbric el seu plat emblema; se serveix en cassola, molt caldós i amb el marisc trossejat a sobre.