Quadern de bitàcola · 11 indrets

Què veure i què fer a Paradela

Què veure i què fer a Paradela (Sarria, Lugo): 11 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 3 Natura · 1 Activitats · 1 Curiositats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Paradela és cada lloc

Església de San Facundo de Ribas de Miño 5,3 km
Monestir de San Facundo de Ribas de Miño 5,3 km

Pobles a prop de Paradela

Espanya › Galícia › Lugo › Sarria › Paradela

Què veure i què fer a Paradela

Paradela
Poble
Paradela és un concello d'uns 1.600 habitants situat al sud-oest de la província de Lugo, entre la vall del riu Miño i la depressió de Sarria, per on passa el Camino Francés a Santiago; forma part de la Ribeira Sacra. Conserva tres antics monestirs: San Facundo de Ribas de Miño, del segle XIII, Santa María de Castro de Rei i Santa María de Loio, aquest últim vinculat a la fundació de l'Orde de Santiago segons la butlla del papa Alexandre III. L'escut del municipi recorda aquest passat amb una mitra pel monestir de Loio i una creu de Santiago pel pas del Camí, on hi va haver importants hospitals de pelegrins. El seu nom, diminutiu del llatí parata, al·ludeix a un alt o parada en el camí.
Monestir de Santa María de Loio
Monument
En aquest cenobi de la vall del Loio es van reunir el 1170, sota Ferran II, els dotze cavallers que van originar l'Orde de Santiago; la butlla d'Alexandre III del 1175 que va aprovar l'orde cita expressament el monestir.
Església de San Facundo de Ribas de Miño
Monument
El monestir de San Fagundo de Ribas de Miño va ser, segons l'investigador Nicandro Ares, priorat subsidiari del monestir cistercenc de Castro de Rei; el seu nom al·ludeix a les ribes del riu Miño (ripas minium). D'aquell conjunt del segle XIII, abocat a la riba del Miño en el tram de la Ribeira Sacra que correspon a Paradela, es conserva sobretot l'església, aixecada sobre la vall que avui aneguen les aigües de l'embassament.
Fita del quilòmetre 100 del Camí Francès
Curiositat
És la fita més fotografiada del Camí a Galícia: marca la distància mínima que cal recórrer a peu per obtenir la Compostel·la i des del juliol del 2016 s'alça a la parròquia de Ferreiros, entre Mirallos i A Pena.
Pena Ventureira
Natura
Punt més alt del concello, amb 838 metres, a l'interfluvi entre la vall del Miño i la depressió de Sarria. Domina el descens des de les terres altes fins al Miño, ja a l'àmbit de la Ribeira Sacra, sobre un territori de monts baixos i aldees disperses repartit en divuit parròquies, pel qual discorre el Camí Francès cap a Portomarín.
Riberes del Miño a Paradela
Natura
El Miño remansat per l'embassament de Belesar dibuixa el límit occidental del concello i l'incorpora a la Ribeira Sacra, amb vessants abancalats, soutos de castanyers i boscos de ribera que baixen amb forta pendent fins a l'aigua.
Etapa del Camí Francès entre Sarria i Portomarín
Activitat
Poc més de vint quilòmetres que creuen de banda a banda el concello de Paradela per Ferreiros i A Pena; és la jornada amb més caminants de tota la xarxa jacobea, perquè és on se supera la fita dels cent quilòmetres.
Monestir de San Facundo de Ribas de Miño
Monument
El mosteiro de San Facundo de Ribas de Miño, del segle XIII, s'assoma a la riba del Minho al cor de la Ribeira Sacra, a la parròquia del mateix nom, a Paradela. Segons l'investigador Nicandro Ares, va ser priorat subsidiari del monestir cistercenc de Castro de Rei, i el seu nom recorda les riberes del Minho, del llatí ripas minium. Del seu conjunt perdura l'església, amb una portalada d'arquivoltes i una posició dominant sobre el canyó fluvial.
Canyó del Miño a Paradela
Natura
Tram del Miño en què el riu s'encaixa entre vessants de més de tres-cents metres aterrassats amb vinya, dins del conjunt paisatgístic de la Ribeira Sacra; l'embassament de Belesar remansa les seves aigües.
Loio i el naixement de l'orde de Santiago
Fita
La tradició situa al monestir de Loio els canonges que es van unir als cavallers que van fundar el 1170 l'orde militar de Santiago, creat per protegir els pelegrins.
Vi de la Ribeira Sacra
Gastronomia
La denominació d'origen Ribeira Sacra, establerta el 1996 i registrada davant la Unió Europea el 2004, agrupa vinyes de les províncies de Lugo i Ourense repartides en cinc subzones, entre elles Ribeiras do Miño. La mencía és la varietat negra predominant, seguida a distància d'altres com brancellao, sousón o caíño negre, mentre que entre les blanques destaquen godello i albariño. L'empara dels rius i l'orientació sud dels seus vessants afavoreixen la maduració del raïm, en unes vinyes que ja en època romana donaven vins descrits com l'or líquid del Sil. Les vinyes en bancals sobre el Minho, a Paradela, formen part d'aquesta subzona, on la mencía dona negres lleugers i afruitats, veremats a mà en pendent.