Poble
O Saviñao és un concello lucense d'uns 3.800 habitants amb capital a la vila d'Escairón, abocat al riu Miño en plena Ribeira Sacra, a les ribes esglaonades del qual es cultiva la vinya sota la denominació d'origen Ribeira Sacra, aprofitant les aigües de l'embassament de Belesar. El seu nom ve del llatí Sabinianum, derivat de Sabinus, i només des de 1985 s'usa oficialment amb l'article gallec O. Les primeres petjades d'ocupació humana es remunten a la mámoa d'Abuíme i a les nombroses restes de la cultura castrenca, els habitants de la qual van pertànyer a la tribu dels lemavos, veïns dels seurri de les actuals Sarria i Taboada. El municipi atresora avui dues joies del romànic, Santo Estevo de Ribas de Miño i San Paio de Diomondi, a més de vint-i-set castres catalogats.
Monument
Temple romànic aixecat cap a l'any 1200 i vinculat als tallers del mestre Mateo, a la parròquia de Santo Estevo de Ribas de Miño, al concello d'O Saviñao. La seva façana està dominada per un rosetó de quatre metres de diàmetre, un dels més grans i més fins del romànic rural gallec. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1931. Al costat de l'església s'aixeca la Casa da Abadía, envoltada per un mur de pedra al qual s'accedeix per un portal d'arc de mig punt, de planta rectangular i amb una petita capella exterior.
Monument
L'església de San Paio de Diomondi és un temple romànic de mitjan segle XII, abocat al vessant que baixa cap al Miño a la parròquia de Diomondi (O Saviñao), el segon gran temple medieval del concello juntament amb Santo Estevo de Ribas de Miño i una de les parades obligades de la ruta del romànic de la Ribeira Sacra. Va pertànyer a un monestir benedictí fundat al segle X, del qual només es conserva l'església, construïda cap al 1170 i dedicada a Paio de Albeos. La seva portada principal, sota un campanar d'espadanya, està emmarcada per columnes amb capitells esculpits que representen el signe de Sagitari, ocells i animals amb cap humà, sobre mènsules en forma de cap de llop. Juntament amb el pazo episcopal annex, va ser declarada Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1931.
Monument
Construïda entre els segles XII i XIII sobre un monestir benedictí anterior, amb una inscripció que remet a l'any 1170; conserva pintures murals del segle XV a la volta amb la figura del Salvador i la Verge amb el Nen.
Natura
Dos balcons situats a la parròquia de Fión s'aboquen al meandre tancat que el Miño descriu davant de Chantada, deixant al centre la península boscosa del mont do Navallo envoltada de vinyes en bancals.
Natura
El dolmen d'Abuíme se situa en una plana a uns quatre quilòmetres d'Escairón, a la parròquia de Saviñao, envoltat pel que s'anomena camp de mámoas d'Abuíme, una necròpolis megalítica amb diversos túmuls conservats. Datat cap al 3000 a. C., conserva sis ortòstats de granit que formen una àmplia cambra funerària, encara que ha perdut la llosa de coberta que la tancava.
Activitat
Les festes de Nosa Señora das Dores, la primera setmana d'agost, es tanquen a Escairón amb una cursa de rucs a la qual segueix una estirada de cordes entre les parròquies del concello.
Monument
Casa senyorial del segle XVII abocada al canó del Miño, al lloc d'Arxeriz, al terme d'O Saviñao, un dels sis pazos del concello juntament amb Vilelos, das Cortes, Lamaquebrada, Casadonas i Mosiños; al seu entorn hi ha un castro de l'edat del ferro, amb prospeccions arqueològiques en curs. Pertany a la Fundació Xosé Soto de Fión, que des de 1996 el va condicionar com a museu etnogràfic: les seves sales reuneixen una cuina tradicional amb lareira, peces de cultura castrexa trobades en l'excavació de 2013, una maqueta a escala del territori dels rius Miño i Sil a la Ribeira Sacra, i espais dedicats a la viticultura i a la navegació fluvial, amb onze embarcacions tradicionals de la desembocadura del Miño. El conjunt conserva també font, estany, capella, hórreo i colomar.
Monument
Torre fortificada del segle XIII a la parròquia de Rebordaos, únic element d'arquitectura militar conservat en un concello de vint-i-nou parròquies abocat sobre la ribera del Miño.
Natura
Curs que dona nom al concello i desemboca al Miño després de recórrer l'interior del terme juntament amb els rius Sardiñeira, Pez, Barrantes i Porriño, articulant el poblament de les seves parròquies.
Curiositat
Sarcòfags medievals conservats a l'aire lliure a Louredo i a San Sadurniño de Piñeiró, restes de les necròpolis parroquials que envoltaven les velles esglésies de la ribera del Miño.
Activitat
Mercat que se celebra els dies 8 i 19 de cada mes a la capital d'O Saviñao, complementat per la fira de Currelos el dia 26; totes dues mantenen el calendari firal fix del rural gallec.
Fita
Les comunitats monàstiques de Santo Estevo i de San Vitoiro es van assentar a la ribera del Minho en època sueva i visigoda, entre els segles V i VIII, molt abans de l'auge benedictí que donaria forma a la Ribeira Sacra.
Gastronomia
Una de les subzones de la denominació Ribeira Sacra, estesa pels vessants d'O Saviñao sobre el canó del Miño; al costat de la mencía s'hi conreen blancs de godello i albariño en vinya abancalada.