Poble
Cee és una vila d'uns 7.700 habitants assentada al fons de la ria de Corcubión, capçalera de serveis de la Costa da Morte corunyesa, protegida dels vents pels turons de Sete Grises i Alto das Penas. Va viure de la caça de la balena a l'ensenada de Caneliñas, la factoria de la qual, l'última d'Espanya del seu gènere, va tancar el 1986; alguns fan derivar fins i tot el nom del poble del llatí cetus, balena, tot i que també es barregen orígens grecs i gaèlics. La seva església tardogòtica va haver de refer-se després del pas de les tropes napoleòniques. D'aquí surt la carretera C-550, que recorre tota la costa occidental gallega fins a La Guardia i Tuy, mentre que la petita platja d'Estorde ofereix un racó resguardat a recer de l'arc finisterrà.
Monument
Església d'origen gòtic aixecada entre els segles XIV i XVI, incendiada per les tropes napoleòniques el 1809 i reconstruïda després; conserva la seva portalada gòtica i el 2023 va rebre de l'arquebisbat compostel·là la condició de santuari.
Monument
Fortalesa del segle XVIII situada a la parròquia d'A Ameixenda (Cee, la Corunya), que juntament amb el castelo do Cardeal, a l'altra riba, tancava l'entrada de la ria de Corcubión. Les obres van començar el 1740 sota l'enginyer Francisco Llobet, substituït el 1744 pel francès Carlos Lemaur, i van concloure el 1755; va prendre el seu nom en honor del futur Carles IV. Muntava dotze peces d'artilleria orientades al mar i allotjava dependències per a una guarnició de 88 soldats. Va perdre la seva funció militar i va sortir a subhasta pública a finals del segle XIX; després de passar per diversos propietaris privats, va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) el 1994 i avui, convertit en habitatge, roman tancat al públic.
Curiositat
Balenera instal·lada el 1924 amb capital noruec en una cala arrecerada de la parròquia d'A Ameixenda; va processar uns 12.000 cetacis fins al seu tancament el 1985 i va ser l'última gran factoria balenera d'Europa a deixar de funcionar.
Natura
Sorral de la parròquia d'A Ameixenda obert cap a la boca de la ria de Corcubión i separat del nucli urbà per un tram de costa rocosa; és una de les platges més agrestes i menys transformades d'aquest costat de la Costa da Morte.
Natura
Cala de sorra fina situada entre Cee i Corcubión, a la riba nord de la ria; la seva mida reduïda i el seu recer davant els vents del nord-oest la converteixen en una de les platges més tranquil·les del tram interior de la ria de Corcubión. Pertany a la parròquia de Toba, dins el municipi de Cee, i forma part de la Costa da Morte; és un sorral arrecerat de més de 500 metres de longitud, situat a l'interior del seo de Corcubión.
Natura
Desembocadura del riu Castro, també anomenat riu Lires o rego da Carbaliza en el seu curs final, que marca la frontera natural entre els concellos de Cee i Muxía, entre les parròquies de Lires i Nemiña; la seva conca recull a més la resta de rierols que desguassen entre el cap Touriñán i el cap Fisterra. És considerada la ria més petita de Galícia i forma un conjunt gairebé intacte de dunes, maresma i sorral partit en dos pel riu.
Activitat
El filantrop Fernando Blanco de Lema va néixer a Cee el 1796 i va emigrar a Cuba amb tretze anys després de la mort del seu padrí a la Guerra de la Independència; va començar com a dependent d'una botiga d'ultramarins i als trenta-tres anys es va dedicar al negoci de la ferreteria, base de la fortuna que va amassar també amb accions en bancs i companyies de ferro. En el seu testament de 1875 va destinar la major part dels seus béns, 750.000 pesos en or, a construir i mantenir un col·legi de primer i segon ensenyament a la seva vila natal. El museu, obert el 2001 a l'antiga Escola de les Nenes alçada sobre el seu solar natal, exposa l'instrumental científic d'aquell institut.
Monument
El Museu Fernando Blanco ocupa l'edifici del col·legi que el filantrop Fernando Blanco de Lema (Cee, 1796 - Cuba, 1875) va manar construir al seu testament per instruir els nens de la seva vila natal. Emigrat a Cuba amb tretze anys després de la mort del seu padrí a la Guerra de la Independència, va fer fortuna primer com a dependent d'una botiga d'ultramarins i després amb negocis de ferreteria, bancs i companyies de ferro. Abans de morir va destinar 750.000 pesos en or a aixecar i mantenir el col·legi, la capella del qual guarda les seves cendres; el 1973 es va inaugurar, a l'entrada de l'institut que porta el seu nom, un monument a la seva memòria. El museu conserva el gabinet de física, la biblioteca i les aules del segle XIX.
Fita
Les tropes napoleòniques van arrasar la vila el 1809, durant la Guerra del Francès, i van destruir l'església parroquial, que es va haver de reconstruir aprofitant el poc que va quedar dempeus del temple del segle XVI.
Natura
Areny urbà d'aigües tranquil·les al fons de la ria de Corcubión, protegit de la mar oberta per la forma mateixa de l'estuari; el seu passeig enllaça la vila amb la veïna Corcubión.
Fita
A principis del segle XVII, com en altres ports de la Costa da Morte, la pesca de cetacis era el principal sustent de Cee; d'aquella riquesa va sortir l'església parroquial tardogòtica, segles abans que Caneliñas industrialitzés la caça de la balena.
Monument
Canastro de tipus fisterrà aixecat vora l'església parroquial de San Adrián de Toba: fa quinze metres de llarg i se sosté sobre tretze parells de peus; els veïns el coneixen també com a canastro de Caamaño.
Curiositat
Molins d'aigua moguts pel rego das Laxes, que neix al peu de Pedra Monteira i creua la parròquia de San Adrián de Toba abans de lliurar-se al riu de Cee; es reparteixen pel curs al mateix entorn rural que el gran canastro.