Poble
Camariñas és una vila marinera de la Costa da Morte, a la província de A Coruña, amb uns 5.000 habitants, situada en una península vora la ria del mateix nom. Viu de la pesca, el marisqueig i el turisme, amb indústries alimentàries dedicades al processament del pop i una piscifactoria de rèmol, i és mundialment coneguda pel seu encaix de coixí. El municipi inclou les parròquies de Camariñas, Camelle, Javiña i Puente del Puerto; a Camelle, l'artista alemany Manfred Gnädinger va aixecar vora el mar una casa-escultura que avui cuida una fundació creada després de la seva mort. Al seu litoral s'alça el far del cap Vilán, que el 1896 va ser el primer d'Espanya il·luminat amb llum elèctrica. Les seves festes, el 16 de juliol, atreuen cada any nombrosos visitants.
Monument
Far inaugurat el 15 de gener de 1896, el primer i més antic d'Espanya a funcionar amb llum elèctrica, construït amb el granit rosat de la pedrera de Piedra Mayor, als penya-segats de Traba. Va substituir un far anterior, encès el 1854, l'escassa alçada del qual deixava una zona cega sobre els baixos del cap; el naufragi del vaixell escola anglès Serpent el 8 de novembre de 1890, amb 172 morts, va tenir ressonància internacional i va portar a aprovar el 1891 un nou far de primer ordre. La seva torre eleva el focus a 125 metres sobre el mar, amb un feix de llum que arriba als 55 quilòmetres, sobre un dels fronts de penya-segat més batuts de la Costa da Morte. L'enclavament va ser declarat de Interés Nacional (una antiga designació espanyola de protecció del paisatge, precursora dels actuals parcs naturals) el 1933 pel seu caràcter rocós i escarpat, i avui és a més monument natural.
Natura
Duna enfiladissa formada pel vent de l'Atlàntic, que empeny la sorra vessant amunt fins a cobrir el vessant del mont i la situa entre les majors d'Europa i entre les formacions dunars remuntants més notables de la costa gallega; s'inclou a l'espai protegit de Costa da Morte, lloc d'importància comunitària i ZEPA.
Natura
Ansa d'accés només per a vianants entre el Cabo Vilán i Punta do Boi, amb platja verge i brolla costanera on encara sobreviu la caramiña; és un dels trams menys alterats de tota la Costa da Morte.
Natura
Sortint rocós batut per l'onatge del sud-oest davant del qual va naufragar el Serpent el 10 de novembre del 1890; els seus baixos són un dels punts més temuts de tot el litoral de la Costa da Morte.
Natura
Estuari obert entre la península de Camariñas i la de Muxía, la més petita i abrigada de les ries de la Costa da Morte i tancada pel nord pel Cabo Vilán; els seus fons sorrencs sostenen els bancs marisquers i el port pesquer que sustenten l'economia del concello, a les seves ribes s'assenten les viles de Camariñas i A Ponte do Porto i hi arriben les aigües del Río do Porto.
Curiositat
El Cemiterio dos Ingleses, a la badia est de la punta do Boi, a Camariñas, es va obrir per iniciativa del rector de Xaviña per enterrar els mariners morts el 10 de novembre de 1890, quan el vaixell de guerra britànic HMS Serpent, camí de Sierra Leone, va encallar contra els penya-segats després de confondre, amb mal temps, la tènue llum del far de Cabo Vilán. Dels 175 tripulants només en van sobreviure tres, arrossegats fins a la platja do Trece; els dies següents van arribar a la costa més de cent cossos, que els veïns de Camariñas, mobilitzats pel capellà de Xaviña, van recuperar i van sepultar en un cementiri dividit en una part per a catòlics i una altra per a protestants. La Royal Navy i la reina Victòria van agrair el gest amb regals per al poble. El cementiri forma part avui de la Ruta Europea de Cementiris Singulars.
Monument
Museu inaugurat el 1996 que conserva mostres de puntes de coixí i documentació sobre una tradició tèxtil que va convertir les palilleiras d'aquesta vila en referència internacional de l'ofici.
Monument
Llegat de l'alemany Manfred Gnädinger, que durant dècades va aixecar a l'escullera de Camelle un jardí d'escultures amb allò que li portava el mar; l'abocament del Prestige el va cobrir el novembre del 2002 i ell va morir el 28 de desembre.
Curiositat
Corema album, arbust de baies blanques propi de les dunes atlàntiques que va donar nom a la vila i avui es troba en perill d'extinció; encara sobreviu als sorrals protegits do Trece i Monte Branco.
Activitat
Fira de les puntes de coixí celebrada cada Setmana Santa des del 1991, de dimecres a diumenge, amb exposició antropològica, mercat artesanal i desfilades de moda; està declarada Festa d'Interès Turístic de Galícia.
Natura
Declarat paratge d'interès nacional el 1933 i avui monument natural, aquest cap de penya-segats verticals tanca pel nord la ria de Camariñas. A les seves altures hi conviu la protecció amb un parc eòlic.
Natura
Sorral salvatge entre penya-segats al tram més agrest del litoral camariñán, sense accessos rodats directes. S'hi arriba a peu pel Camiño dos Faros i sota seu s'han enfonsat diversos dels vaixells que donen nom a la Costa da Morte.
Curiositat
La punta de coixí elaborada per les palilleiras és el senyal d'identitat del concello i una indústria artesanal viva des de fa segles. Cada primavera la vila acut a la seva mostra vestida de roba de taula i randa.
Monument
L'alemany Manfred Gnädinger va viure quaranta anys com a ermità a la platja de Camelle, on va aixecar desenes d'escultures de pedra vora el mar. Després de la seva mort el seu habitatge es va convertir en el Museo do Alemán.
Activitat
El Camiño dos Faros és una ruta de senderisme de llarg recorregut que segueix el tall del penya-segat de la Costa da Morte al llarg d'uns 200 quilòmetres entre Malpica de Bergantiños i Fisterra, dividida en vuit etapes que aprofiten camins oberts abans per pescadors i percebeiros; l'etapa que uneix Camariñas amb Muxía és la més llarga, amb 32,6 quilòmetres. El mar és el protagonista del recorregut, que travessa platges, dunes, boscos i estuaris. El nom de Costa da Morte el va encunyar la premsa britànica a la dècada de 1890 després de diversos naufragis, i petites creus recorden els percebeiros ofegats. El tram camariñà enllaça el port, el Cabo Vilán, l'enseada do Trece i el Cemiterio dos Ingleses, on reposen mariners britànics naufragats a finals del segle XIX.
Fita
Naufragi del creuer britànic HMS Serpent, de tercera classe de la Royal Navy, construït a Devonport i avarat el 1887. Sota el comandament del comandant Harry Leith Ross, navegava des de Plymouth cap a Sierra Leona quan, durant la nit del 10 de novembre de 1890, va embarrancar als baixos de Punta do Boi, prop del cap Vilán, en ple Costa da Morte. Tres mariners van aconseguir arribar exhausts fins a Camariñas; dels altres tripulants, 172 van morir i van ser enterrats pels veïns al anomenat Cemiterio dos Ingleses, molt a prop del lloc del naufragi. La versió oficial atribueix el desastre a un error de navegació i a les condicions meteorològiques d'aquella nit.
Fita
L'accident del petrolier davant de la Costa da Morte va cobrir de fuel el novembre del 2002 les platges i els cingles del concello i va paralitzar el marisqueig i el percebe durant mesos, en el major desastre ambiental viscut per aquest litoral.
Fita
L'escultor alemany va morir als 66 anys el 28 de desembre de 2002, poques setmanes després que el fuel del Prestige cobrís el seu jardí d'escultures. La seva mort, natural, va quedar unida en la memòria popular a la indignació per la marea negra.
Gastronomia
Els percebeiros treballen les roques batudes entre Cabo Vilán i a praia do Trece, un dels trams més perillosos del litoral gallec. Els senders que ells van obrir són avui part del Camiño dos Faros.
Gastronomia
Els sorrals interiors de la ria sostenen bancs de cloïssa i navalla treballats a peu i a flotació per les mariscadores del concello. La seva producció abasteix les cuines de tota la Costa da Morte.