Poble
Santiago de Compostel·la és la capital de Galícia des de 1981 i meta dels camins jacobeus, amb uns 100.000 habitants, i un dels tres grans nuclis de peregrinació del cristianisme juntament amb Jerusalem i Roma, ja que la tradició situa aquí la sepultura de l'apòstol Sant Jaume el Major. El seu nucli històric, Patrimoni de la Humanitat des de 1985, s'ordena al voltant de la catedral alçada sobre aquest sepulcre. El nom de Compostel·la s'ha explicat com a derivat del llatí campus stellae, «camp de l'estrella», per la qual, segons la llegenda, va guiar fins aquí el bisbe Teodomir. Té una universitat quincentenària, entre les deu millors d'Espanya, amb uns 25.500 alumnes als seus campus de Santiago i Lugo, i l'aeroport més transitat de Galícia, segon del nord d'Espanya després de Bilbao.
Monument
Iniciada el 1075 sota el rei Alfons VI i el bisbe Diego Peláez i consagrada l'abril de 1211 davant el rei Alfons IX de Lleó i el seu fill, guarda la tomba de l'Apòstol sota l'altar major, trobada segons la tradició l'any 813. Fa uns 100 metres de llarg i 22 d'alçada a la nau central, amb 70 metres d'amplada i 32 d'alçada al creuer; l'última pedra es va col·locar el 1122. El seu Pòrtic de la Glòria, obra del Mestre Mateu entre 1168 i 1188, representa iconogràficament l'Apocalipsi de Sant Joan, mentre que la barroca façana de l'Obradoiro, de Fernando de Casas Novoa (1740), s'ha convertit en símbol de la ciutat.
Monument
El Pòrtic de la Glòria és el conjunt escultòric que el Mestre Mateu i el seu taller van esculpir a la catedral de Santiago de Compostela per encàrrec del rei de Lleó Ferran II, que va costejar l'obra amb cent maravedisos anuals entre 1168 i 1188. Els seus llindars es van col·locar l'1 d'abril de 1188 i el temple es va consagrar el 1211 amb la presència d'Alfons IX. Tres arcs presidits pel Pantocràtor, envoltat pels evangelistes i els ancians de l'Apocalipsi, tanquen aquest conjunt frontissa entre el romànic i el gòtic. Va estar policromat, tot i que avui només en queden restes de color, i algunes de les seves figures originals es van retirar en aixecar-se al segle XVIII la façana barroca de l'Obradoiro, que el va deixar encaixat darrere seu; es conserven al Museu Catedralici.
Monument
Esplanada d'uns 6.000 metres quadrats, la plaça més emblemàtica de Santiago de Compostela, tancada per quatre edificis que resumeixen la vida de la ciutat: la catedral, amb la façana de l'Obradoiro i el seu museu, i al costat el Pazo de Xelmírez, a l'est; l'Hostal dos Reis Católicos, antic Hospital Real, al nord; el Colexio de San Xerome, avui rectorat de la universitat, al sud; i el Pazo de Raxoi, seu de l'ajuntament, a l'oest. Hi queden així representats els grans pols de la vida compostel·lana: la religió, la universitat, l'atenció al pelegrí i l'administració. El seu nom podria derivar dels obradoiros dels picapedrers que van treballar a la façana barroca de la catedral, fruit de més de set-cents anys de construcció i d'una notable riquesa d'estils arquitectònics.
Monument
Antic Hospital Reial que els Reis Catòlics van manar construir després de la seva visita del 1486; el va dirigir l'arquitecte Enrique Egas entre 1501 i 1511, té quatre patis disposats en creu grega i des del 1953 funciona com a parador.
Monument
Cenobi benedictí de 22.000 metres quadrats, fundat al segle X i convertit en el més ric i poderós de Galícia a finals del XV, quan dirigia la totalitat dels monestirs benedictins masculins gallecs. La seva església, obra de Mateo López, es va iniciar cap al 1590 i es va acabar entre 1645 i 1652; la monumental façana principal va ser dissenyada per Gabriel de las Casas, començada pel mestre González Araujo i acabada el 1738 per Fernando de Casas y Novoa. El retaule major el van esculpir Miguel de Romay i el mateix Casas Novoa entre 1730 i 1733. Sobre la porta destaquen una imatge de sant Benet, l'escut d'Espanya i sant Martí a cavall partint la seva capa amb un pobre. Després de la desamortització de 1835 acull, des de 1868, el seminari major de l'arxidiòcesi de Santiago.
Monument
Temple romànic a la vora del riu Sar, a Santiago de Compostela, concebut com a casa de retir per a canonges regulars agustinians, la primera comunitat agustiniana de Galícia. El va fundar el bisbe Munio Alfonso, antic col·laborador de Diego Gelmírez, després de renunciar a la seu de Mondoñedo el 1134; a la seva mort, abans d'acabar l'obra, el mateix Gelmírez es va fer càrrec d'acabar-la, i es conserva el diploma fundacional datat l'1 de setembre de 1136, confirmat per Alfons VII el 1137. És cèlebre per la pronunciada inclinació dels seus murs i pilars, apuntalada amb contraforts barrocs afegits segles després. Va ser declarada monument nacional, avui Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni), el 1895, i figura des de 2015 a l'inventari del Camí de Santiago reconegut per la Unesco.
Monument
Bressol de la Universidade de Santiago, el va fundar l'arquebisbe Alonso III de Fonseca per butlla del 1526 sobre la seva casa natal de la rúa do Franco; Juan de Álava va traçar el pati plateresc de doble arqueria que avui envolta la Biblioteca Xeral.
Monument
El Pazo de Raxoi, seu avui de la corporació municipal de Santiago de Compostela, tanca per l'oest la plaça de l'Obradoiro, davant la façana principal de la catedral, entre el Col·legi de San Jerónimo i l'Hospital Real dels Reis Catòlics. Pren el seu nom de l'arquebisbe Bartolomé de Raxoi, principal impulsor de la seva construcció després d'un litigi entre el Concello, l'Arquebisbat i l'Hospital Real pel solar, resolt el 1767 a favor d'un únic edifici que allotgés el Consistori, un seminari i les presons de la ciutat. Es va alçar entre 1766 i 1772 segons els traçats de l'enginyer francès Carlos Lemaur. D'estil neoclàssic francès i gairebé 90 metres de longitud, segueix el model palacià de François Mansart, amb una llarga logia porxada de carreus encoixinats.
Monument
La Cidade da Cultura de Galicia és un complex arquitectònic de l'estatunidenc Peter Eisenman, guanyador del concurs internacional de 1999, que ondula el cim del mont Gaiás, a Santiago de Compostela, com una roca tallada. Reuneix edificis dedicats a la cultura, com la Biblioteca i Arxiu de Galícia o el Museo Centro Gaiás, juntament amb altres orientats a la tecnologia i l'emprenedoria. Pressupostada en 108 milions d'euros, l'obra construïda va arribar a costar uns 300 milions; completada segons el pla original hauria rondat els 500 milions. La construcció es va paralitzar a finals de març de 2013, deixant sense aixecar el Teatre de l'Òpera; el 2018 la Xunta va anunciar que al seu solar es construiria l'Edificio Fontán, amb serveis compartits de les tres universitats gallegues.
Activitat
Mercat públic situat al centre històric de Santiago de Compostela, entre les esglésies de Santo Agustín i San Fiz de Solovio, i únic de la ciutat. L'edifici actual, de vuit naus, es va idear després del temporal que va enderrocar el 1935 l'antic Mercado de la Ciudad, construït entre 1870 i 1874; les obres del que avui es conserva es van iniciar el 1938 i van concloure el 1945, segons projecte de l'arquitecte Joaquín Vaquero Palacios, que hi buscava integrar el llogaret i el camp dins la ciutat. Continua sent l'única plaça d'abastament compostel·lana i punt de venda directa de les pageses, amb productes frescos de temporada com formatge, embotits, peix, marisc, verdura i carn.
Monument
El convent de San Domingos de Bonaval, situat extramurs al vessant del mont da Almáciga, a prop de la Porta do Camiño, es documenta des de 1228 sota la primitiva advocació de Santa María, i des del segle XV amb el títol de San Domingos, sota el patrocini de la casa d'Altamira, i va ser declarat monument el 1912. Després de l'exclaustració dels ordes religiosos va passar a mans del Concello, que el va destinar primer a hospici, des de 1841, i després a col·legi de sordmuts i cecs; el 1977 l'edifici es va cedir per crear el Museo do Pobo Galego. La seva església, d'estils gòtic i renaixentista, acull des de llavors el Panteón de Galegos Ilustres, on reposen entre d'altres Rosalía de Castro, Castelao i Alfredo Brañas, i conserva un retaule major construït a partir de 1687 per Domingo de Andrade.
Monument
Plaça esglaonada traçada cap al 1611 pel mestre Francisco Fernández de Araújo sobre l'antic cementiri catedralici; una escalinata separa la Quintana de Mortos, a baix, de la Quintana de Vivos, presidida per la Casa da Parra. Les obres, encarregades pel canonge fabriquer de la catedral José Vega y Verdugo, es van aprofitar també per tancar la façana oriental del temple amb un mur corregut que cobreix l'absis i les capelles absidals. La plaça està formada a més pel convent de San Paio de Antealtares i la casa da Conga, i és avui escenari habitual d'actes reivindicatius i de grans concerts populars. Als canzorros de la Casa da Parra hi ha una càmera web que renova la seva imatge cada dos segons, i una placa recorda el Batallón Literario de la guerra de la Independència.
Monument
Convent de monges benedictines de clausura al nucli antic de Santiago de Compostela, davant la capçalera de la catedral, tancant la plaça de la Quintana. Fundat cap a l'any 830 per Alfons II el Cast perquè uns monjos atenguessin el culte a les relíquies de l'apòstol, es va aixecar a l'est del mausoleu romà on es van trobar les restes, davant la seva porta d'accés, d'on prové el nom d'Antealtares. El 1495 se'n van cedir les dependències, llevat de l'església, per fundar un col·legi d'estudiants pobres, germen de la Universitat de Santiago; el 1499 s'hi va instal·lar la comunitat de clausura que hi roman avui. L'església actual, de creu grega, es va construir entre 1699 i 1707, amb retaule major de 1714 obra de Francisco Castro Canseco. Conserva un museu d'art sacre obert el 1873.
Natura
Parc urbà més destacat de Santiago de Compostela, pulmó històric de la ciutat amb una mica més de 56.000 metres quadrats, nascut d'una donació de terres de Rodrigo de Moscoso el 1546 i urbanitzat el 1835. Se situa entre el nucli antic i l'actual Campus Sur, i s'articula en tres zones: el Paseo da Alameda pròpiament dit, la carballeira de Santa Susana -més de tres-cents roures centenaris al voltant d'una capella que va manar construir l'arquebisbe Gelmírez al segle XII- i el Paseo da Ferradura o dos Leóns, que Otero Pedrayo va anomenar el passeig més noble d'Espanya. Entre les seves edificacions destaquen l'església del Pilar i el pavelló de Recreo Artístico e Industrial, únic vestigi de l'Exposición Regional Gallega de 1909, juntament amb roures, eucaliptus i castanyers d'Índies.
Natura
La carballeira de Santa Susana és un puig de Santiago de Compostela que forma part del parc de l'Alameda, al costat del passeig de l'Alameda i del passeig de la Ferradura, que l'envolta completament; en temps antics es va conèixer com a outeiro de Poldros, i s'hi va aixecar un castre. Al segle XII l'arquebisbe Xelmírez va manar construir una església per acollir les relíquies de Santa Susana de Braga, temple remodelat als segles XVII i XVIII i envoltat avui per més de tres-cents roures centenaris que formen aquest rouredar. Al seu atri es reunien cada divendres, en temps de Xelmírez, els representants dels veïns, una assemblea que va donar origen al concejo de Santiago.
Natura
El parc de San Domingos de Bonaval ocupa un puig al nord-est del nucli històric de Santiago, al costat del Convento de San Domingos —amb el Museo do Pobo Galego i el Panteón de Gallegos Ilustres— i del Centro Galego de Arte Contemporánea. Es va inaugurar el 24 de juliol de 1994 en rehabilitar l'antic hort i el cementiri dels dominics, en una intervenció de l'arquitecte Álvaro Siza i l'arquitecta paisatgista Isabel Aguirre, premiada el 1997. El projecte respecta l'antiga estructura tripartida de la propietat monacal —hort, rouredar i cementiri— sobre 37.047 metres quadrats dividits en nivells per murs d'esquist. A la zona baixa, la de l'antic hort, s'aixeca l'escultura d'Eduardo Chillida A Porta da Música, que emmarca les torres de la catedral.
Natura
Plantació d'uns dotze mil arbres autòctons -carballos, castanyers, bidueiros, ameneiros i loureiros- sobre 34 hectàrees del vessant do monte Gaiás, recorreguda per cinc quilòmetres de senders per a vianants.
Natura
El mont Pedroso s'alça 461 metres sobre la parròquia de Figueiras, a tres quilòmetres del nucli antic de Santiago de Compostela, a la vora dreta del riu Sarela, on es conserva un pont d'origen medieval. Prop del cim, coronat per una torre de comunicacions, es conserven petròglifs que testimonien la presència humana des de temps remots. Des dels seus miradors es domina la ciutat i les muntanyes veïnes, i diverses rutes de senderisme el recorren, amb zones habilitades per fer pícnic. L'entorn està protegit de l'edificació des de fa dècades perquè cap edifici no competeixi en alçada ni en visibilitat amb la catedral; els seus boscos van patir els grans incendis de l'estiu de 2006.
Natura
El Monte do Gozo és un turó de 370 metres d'altitud al municipi de Santiago de Compostela, conegut per ser el lloc des d'on els pelegrins del Camí de Sant Jaume albiren per primera vegada les torres de la catedral, d'aquí el seu nom. A l'edat mitjana, l'arquebisbe Diego Xelmírez va manar construir-hi una capella, el 1105, on els pelegrins s'agenollaven en senyal d'agraïment; va ser abandonada al segle XVII. Situat en ple Camí francès, a 4,5 km del centre, és el darrer turó i en molts casos l'última parada abans d'arribar a la catedral. El 1989 es va urbanitzar amb grans instal·lacions per acollir la visita de Joan Pau II amb motiu de la Jornada Mundial de la Joventut.
Curiositat
El botafumeiro, forjat el 1851 per l'orfebre compostel·là Xosé Losada, és un dels símbols més populars de la catedral de Santiago. Buit pesa 62 quilos, pes que va assolir el 2006 en afegir-se-li un bany de plata durant una restauració dirigida per Luis Molina Acedo. S'omple amb uns 400 grams de carbó i encens i penja d'una corda sintètica de 65 metres que, mitjançant un sistema de torns, permet a vuit homes anomenats tiraboleiros llançar-lo pel creuer de la catedral, de la porta de la Azabachería a la de les Platerías, fins a assolir els 21 metres d'alçada i una velocitat de 68 km/h després de disset recorreguts complets. La corda s'ha desprès en tres ocasions documentades, el 1499, el 1622 i el 1937, sense causar víctimes.
Curiositat
Porta del Perdó, oberta a la praza da Quintana, que només es franqueja en Any Sant Xacobeu, quan el 25 de juliol cau en diumenge; el cicle es repeteix cada 6, 5, 6 i 11 anys, i després del del 2021 el següent serà el 2027.
Curiositat
Pastís tradicional de la cuina gallega, avui amb indicació geogràfica protegida, elaborat amb ametlla i sucre a parts iguals barrejats amb ou, sense gens de farina llevat de la pasta trencada que el recobreix per sota, i amb un punt de canyella i ratlladura de llimona. Es cou al forn a 180-200 graus durant uns 45 minuts, fins que la superfície s'endureix, i ha de quedar de color daurat i textura lleugerament esponjosa. La primera notícia d'aquest pa de pessic d'ametlla data de 1577, quan es documenta com a torta real; la silueta de la creu de Sant Jaume espolsada de sucre la va introduir el 1924 la confiteria compostel·lana Casa Mora, i el 3 de març de 2006 va obtenir la Indicació Geogràfica Protegida.
Curiositat
Escultura policromada que l'escultor César Lombera va instal·lar a l'Alameda de Santiago el 1994, després de nou anys insistint davant el concello, en homenatge a les germanes Maruxa (Santiago, 1898-1980) i Coralia Fandiño Ricart (Santiago, 1914-A Coruña, 1983), conegudes com As Marías o As dúas Marías. Entre els anys cinquanta i finals dels setanta, les dues germanes van protagonitzar un passeig diari per la zona vella de la ciutat, vestides i maquillades de manera extravagant, que feien sempre a les dues del migdia, d'on prové també el seu sobrenom d'As dúas en punto. Aquells passejos, en contrast amb l'ambient gris que imposava el franquisme, es van convertir en tot un esdeveniment popular a la ciutat.
Curiositat
Alarda de Domingo de Andrade al convent de San Domingos: tres hèlixs independents, amb graons d'una sola peça subjectats per un nervi exterior, que pugen sense creuar-se i de les quals només una arriba al mirador.
Curiositat
Edifici de la plaça de las Platerías, a Santiago de Compostela, projectat per l'arquitecte del barroc gallec Clemente Fernández Sarela i datat el 1758; amb poc més de tres metres de fondària, té una funció merament escenogràfica, la de tancar un dels costats de la plaça a manera de teló de fons davant la font de las Platerías, per la qual cosa és considerada la major extravagància urbana del barroc compostel·là. Va ser inicialment seu del Cabido Catedralicio i des de mitjan segle XIX és de propietat particular. Va inspirar a Valle-Inclán el relat Mi hermana Antonia, i el 2005 s'hi va rodar la pel·lícula O lapis do carpinteiro.
Activitat
El Camí Francès és l'itinerari jacobeu més transitat d'Espanya, ruta troncal a la qual aflueixen al llarg del seu recorregut els pelegrins que hi arriben per altres vies, i que forma part del Sender de Gran Recorregut GR-65 i del Sender Europeu E-3. En el seu sentit més ampli arrenca en terres franceses, després del port de Roncesvalles, a la confluència de les tres rutes jacobees que arriben de Tours, Vézelay i Le Puy-en-Velay, i travessa Navarra, La Rioja, Castella i Galícia abans d'entrar a Santiago de Compostela pel Monte do Gozo i la Porta do Camiño per desembocar a la plaça de l'Obradoiro. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1993, és també un Itinerari Cultural Europeu.
Activitat
Celebració declarada de Interés Turístico Internacional (categoria oficial atorgada a les festes més destacades d'Espanya) que ocupa l'última desena de juliol; la seva nit gran és la del 24, amb els fogos do Apóstolo i una projecció monumental de llum sobre la façana de l'Obradoiro. Les festes giren al voltant del 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume el Major i Dia Nacional de Galícia, i combinen actes religiosos amb els focs artificials que es llancen des de la catedral la nit anterior.
Curiositat
Triple escala de cargol traçada per Domingo de Andrade al convent de Bonaval: tres trams independents s'enrosquen al mateix buit i desemboquen en pisos diferents sense creuar-se mai.
Fita
L'expedició del cabdill cordovès Almansor va arrasar Santiago de Compostel·la el 997 i es va emportar a Còrdova les campanes i les portes de la basílica, tot i que va respectar el sepulcre de l'Apòstol; el temple es va reconstruir en els anys següents.