Quadern de bitàcola · 5 indrets

Què veure i què fer a Camporrobles

Què veure i què fer a Camporrobles (La Plana de Utiel-Requena, València): 5 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 1 Monuments · 1 Activitats · 1 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Camporrobles és cada lloc

Parc Arqueològic d'El Molón 3,9 km

Pobles a prop de Camporrobles

Què veure a Fuenterrobles 5,5 km · 6 llocs
Què veure a Mira 11 km · 1 lloc
Què veure a Villargordo del Cabriel 11 km · 10 llocs
Què veure a Caudete de las Fuentes 12 km · 7 llocs
Què veure a Aliaguilla 13 km · 1 lloc
Què veure a Narboneta 15 km · 1 lloc
Què veure a Venta del Moro 17 km · 19 llocs
Què veure a Utiel 17 km · 14 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › València › La Plana de Utiel-Requena › Camporrobles

Què veure i què fer a Camporrobles

Camporrobles
Poble
Camporrobles és un municipi de la Plana d'Utiel-Requena situat a l'extrem nord-oest de l'altiplanície d'Utiel, al límit amb Castella-la Manxa, amb un terme de cereal, vinya i ametller entre la sierra de la Bicuerca i la sierra de Mira. Té 1.183 habitants. Al costat del poble s'alça el cerro de El Molón, on hi va haver un gran poblat ibèric i, sobre ell, en època andalusina, un hisn o assentament fortificat de certa envergadura; avui el turó acull un parc arqueològic amb centre d'interpretació annex. En època romana el terme va conèixer una intensa colonització cerealista, amb almenys quatre viles rústiques repartides pel territori. El municipi va obtenir jurisdicció pròpia el 1782 després de segles de dependència de Requena.
Festes de Camporrobles
Activitat
Camporrobles celebra Santa Águeda al voltant del 5 de febrer, San Antón amb fogueres la nit del dissabte més proper al 17 de gener, i el seu patró San Isidro Labrador el 15 de maig.
Parc Arqueològic d'El Molón
Monument
Jaciment arqueològic de Camporrobles situat en un turó al costat del poble, amb un centre d'interpretació annex. S'alça a 1.124 metres d'altitud, sobre una gran mola cretàcica de la serra de Mira, amb forma allargada dividida en diverses plataformes. Va ser un petit oppidum de 2,65 hectàrees ocupat des del Bronze final o el Ferro antic fins a mitjan segle I abans de Crist, i es va reocupar a la segona meitat del segle VIII com a hisn andalusí, una fortalesa d'altura, abandonada com a lloc de residència cap al segle X. Conserva un gran torreó rectangular d'uns 40 metres quadrats, fossat, muralla i una poterna subterrània, a més d'aljubs excavats a la roca i el traçat del poblat islàmic, amb mesquita de mihrab, habitatges, torre de guaita i un albacar per al bestiar.
Segregació de Camporrobles del terme de Requena
Fita
L'aldea situada a l'extrem nord-oest de la meseta va obtenir jurisdicció pròpia el 1782, després de segles de dependència de Requena. El nou terme va reunir terres de cereal, vinya i ametller al límit amb l'actual Castella-la Manxa.
Ametlla de la meseta de Camporrobles
Gastronomia
L'ametller ocupa centenars d'hectàrees al terme, repartides entre la vinya i el cereal. Les varietats tardanes resisteixen millor les glaçades de la meseta i el seu fruit abasteix obradors de torró i de dolços de la Comunitat Valenciana.