Poble
Municipi de la comarca de Monte Ibérico-Corredor de Almansa, a la província d'Albacete, que l'acord d'Almisrà del 1244 va deixar del cantó castellà com a porta i duana cap al regne de València, i en els plans del qual es va lliurar el 25 d'abril de 1707 una de les batalles decisives de la Guerra de Successió. Sobre el penyal del turó de l'Águila s'alça el seu castell, almohade en origen i amb l'aspecte que li va donar el I marquès de Villena, declarat monument historicoartístic nacional el 1921; al casc hi ha l'església arxiprestal de l'Assumpció, aixecada entre els segles XVI i XIX, i el palau manierista dels Comtes de Cirat, avui casa consistorial.
Monument
Fortalesa alçada sobre el penyal calcari del turó de l'Àguila que domina la ciutat. D'origen almohade en tàpia del segle XII, va ser reformada per don Juan Manuel al segle XIV i va adquirir el seu aspecte actual amb Juan Pacheco, I marquès de Villena, al segle XV. Va ser declarada Monument Historicoartístic Nacional el 1921.
Monument
Temple situat a la plaza de Santa María d'Almansa, al costat del palau dels comtes de Cirat -avui ajuntament- i davant del castell, la construcció del qual es va estendre del segle XVI al XIX: els terrenys es van assenyalar el 1524, els murs i les capelles laterals es van aixecar entre 1530 i 1538, i la façana definitiva es va traçar entre 1619 i 1624. Entre 1680 i 1799 s'hi van afegir la capella de la Comunió, de 1763, i una de les dues torres projectades. Destaca la seva volta de canó, les capelles laterals de creueria gòtica i una capçalera inspirada en el Palau de Versalles; la portada, als peus del temple, és renaixentista, i l'única torre alçada, de maó vist, és barroca, de la segona meitat del segle XVIII. Va ser declarada Monumento Histórico-Artístico (una antiga categoria espanyola de protecció del patrimoni, precedent de l'actual Bien de Interés Cultural) el 1983.
Monument
Conegut popularment com la Casa Grande, és un palau manierista del segle XVI construït per a Alfonso de Pina, amb façana de columnes alternades estriades i encoixinades. L'Ajuntament el va adquirir el 1992 i des del 1996 acull la casa consistorial.
Monument
Convent de monges agustines del segle XVII al qual es va afegir el 1704 una església amb portada barroca de columnes salomòniques. S'obre a la plaça de San Agustín, en ple nucli històric.
Monument
Santuari barroc del segle XVII situat a uns 14 quilòmetres del nucli urbà, on es venera la patrona d'Almansa. De planta rectangular, conserva cor alt i un retaule barroc de començaments del segle XVIII. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 1991.
Monument
Petit temple barroc del nucli urbà almansenc, reconeixible per la seva cridanera cúpula. És una de les ermites històriques conservades a la ciutat.
Monument
Edifici construït el 1800 dotat d'una galeria porticada, testimoni de la funció comercial i de mercat del centre històric d'Almansa.
Monument
El Museu de la Batalla d'Almansa és un centre d'interpretació situat al costat de l'església de l'Assumpció de la localitat, dedicat a la batalla que s'hi va lliurar el 25 d'abril de 1707, durant la Guerra de Successió Espanyola, entre les tropes de Felip d'Anjou, comandades pel duc de Berwick, i les de l'arxiduc Carles d'Àustria, comandades per Henri de Massue i el marquès das Minas. L'enfrontament, guanyat pels primers, no va ser decisiu per al final de la guerra, però va obrir el regne de València a l'ocupació borbònica i va precedir l'abolició dels seus furs, juntament amb els d'Aragó, pels Decretos de Nueva Planta. El museu exhibeix maquetes, uniformes, objectes originals recuperats del camp de batalla i documentació de l'època.
Monument
Conjunt d'art rupestre llevantí descobert el 1984 al terme d'Almansa, amb representacions d'arquers i figures femenines. Forma part de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998.
Natura
Abric amb pintures rupestres localitzat cap al 1990 al terme municipal d'Almansa, integrat al conjunt d'art llevantí de l'Arc Mediterrani reconegut per la UNESCO.
Natura
Massís muntanyós al nord del terme almansenc que arriba als 1.209 metres, punt més alt del municipi. Acull endemismes vegetals com el rabogato i la ginesta del Mugrón.
Natura
Pas natural entre la Meseta i el litoral llevantí, un dels corredors històrics que travessen el sistema Ibèric. La seva cota mínima ronda els 650 metres i ha condicionat des de l'Antiguitat les rutes de comunicació del sud-est peninsular.
Activitat
Celebracions en honor de la Mare de Déu de Belén amb moros i cristians, amb la destacada ambaixada mora nocturna representada al castell. Van ser declarades Festes d'Interès Turístic Internacional el 2019.
Fita
El 25 d'abril de 1707 es va lliurar a la plana d'Almansa, al límit entre els regnes de València, Alacant i Múrcia, una de les batalles decisives de la Guerra de Successió Espanyola. Les tropes de Felip d'Anjou, nét de Lluís XIV de França i proclamat rei com a Felip V, comandades pel duc de Berwick, van derrotar les de l'arxiduc Carles d'Àustria, comandades per Henri de Massue i el marquès das Minas. Encara que no va resultar decisiva per al final del conflicte internacional, la victòria va obrir les portes del regne de València a les tropes borbòniques, malgrat la resistència austriacista, i els seus furs van quedar abolits juntament amb els d'Aragó arran dels Decretos de Nueva Planta. El seu record es manté viu amb recreacions històriques a la ciutat.
Curiositat
La fàbrica Calzados Coloma va convertir Almansa en el segon centre sabater d'Espanya cap al 1913. Després de gairebé un segle d'activitat va tancar el 1954, però els seus operaris van fundar les seves pròpies factories i van consolidar el sector a la ciutat.
Curiositat
Connectada per ferrocarril amb Madrid, Alacant i València entre 1857 i 1859, l'estació d'Almansa va arribar a ser una de les més importants del sud-est espanyol. Es va inaugurar el 17 de novembre de 1857 amb l'obertura del tram Albacete-Almansa, obra de la Compañía de los Ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante. Situada a 712 metres d'altitud, al punt quilomètric 358,2 de la línia Madrid-València i entre les estacions d'Albacete i La Encina, compta amb dues andanes i sis vies. Avui presta serveis de mitjana distància cap a Albacete, Ciudad Real, Jaén, Alacant i València; Adif gestiona la infraestructura i Renfe l'explotació des del 2004.
Fita
L'acord que l'infant Alfons de Castella i Jaume I d'Aragó van segellar a Almizra el 1244 va repartir les conquestes del sud-est i va deixar Almansa del costat castellà; la vila va quedar convertida en porta i duana de Castella cap al regne de València.
Fita
Per mercè de Carles III l'antiga vila d'Almansa va passar a titular-se ciutat el 1778, reconeixement al seu pes com a cap del corredor entre la Manxa i el Llevant i al seu paper en el pas de tropes, correus i mercaderies.
Gastronomia
Vuit termes del corredor comparteixen des de 1966 aquesta denominació, amb vinyes plantades entre set-cents i mil metres sobre sòls calcaris; els seus negres, molt exportats, s'elaboren sobretot amb garnatxa tintorera, monastrell i cencibel.