Poble
Municipi de la comarca de Monte Ibérico-Corredor de Almansa, a la província d'Albacete, conegut pel seu art rupestre: la Cueva de la Vieja, descoberta el 1910 pel mestre Pascual Serrano Gómez, i els abrics dels Carasoles del Bosque, localitzats per l'abat Henri Breuil, formen part de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani declarat Patrimoni de la Humanitat el 1998. Al poble es va aixecar el 1989 un monument a l'artista prehistòric, i la seva església de Santa Marina, barroca del segle XVIII, és Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) des del 1992.
Natura
Abric amb pintures rupestres llevantines descobert el 1910 pel mestre Pascual Serrano Gómez, veí de Corral-Rubio. Protegit des del 25 d'abril de 1924 com a monumento histórico-artístico (figura de protecció del patrimoni a Espanya), forma part de l'Art Rupestre de l'Arc Mediterrani declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998. És un exemple destacat de l'art llevantí dels últims caçadors-recol·lectors epipaleolítics, amb més de 170 motius pintats: 33 arquers, 13 figures humanes, cérvols, cabres, toros i un cavall. Conserva també 37 motius abstractes més tardans, d'entre 6.500 i 3.200 anys, atribuïts a grups neolítics. Al mateix terme es troben a més la Cueva del Queso i els Carasoles del Bosque.
Natura
Abric amb art rupestre del terme d'Alpera, descobert pel prehistoriador Henri Breuil juntament amb els Carasoles del Bosque I i II. És Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) des del 17 de febrer de 1997 i forma part, juntament amb la resta del conjunt rupestre alperí, de la declaració de Patrimoni Mundial de 1998 sota l'epígraf «Art rupestre de l'arc mediterrani de la península ibèrica», que reuneix representacions de l'art llevantí epipaleolític, de fa uns 10.000 anys, i de l'art esquemàtic neolític, de fa uns 6.500 anys.
Monument
Dos abrics amb pintures rupestres localitzats al terme d'Alpera per l'abat Henri Breuil, poc després de 1910, amb manifestacions d'art llevantí i esquemàtic. Les expressions abstractes de l'art esquemàtic s'atribueixen als grups neolítics productors que van habitar la zona fa uns 6.500 anys.
Monument
Temple barroc del segle XVIII amb dues portades, una de barroca de finals del XVII i una altra de neoclàssica dedicada a sant Joan Baptista. Va ser declarat Bien de Interés Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni a Espanya) el 22 de desembre de 1992.
Monument
Ermita barroca del segle XVIII de planta de creu grega amb cúpula sobre el creuer, un dels edificis religiosos més singulars del municipi.
Monument
El Pozo de Nieve de Alpera es troba al costat del nucli urbà de la localitat albacetenca, i està considerat un dels exemples millor conservats d'arqueologia industrial de Castella-la Manxa dedicats a l'emmagatzematge de neu. La seva construcció se situa cap al segle XVIII, tot i que no es descarta l'existència d'estructures prèvies de menor entitat des del segle XVI. Conserva de forma completa una cúpula de maçoneria calcària aixecada sobre planta poligonal, que es completa a la part inferior amb un cilindre subterrani on s'emmagatzemava el gel produït a les eres exteriors, amb buits emmarcats per arcs de maó. Al seu entorn es conserven, semiruïnoses, estructures i canals hidràulics vinculats a l'explotació del gel i a l'habitatge dels treballadors.
Monument
Escultura erigida el 1989 a Alpera com a homenatge col·lectiu als autors de les pintures rupestres del municipi. El 1991 s'hi va sumar el Monument a la Constitució, obra d'Alexandre Grimal inspirada en la Cueva de la Vieja.
Activitat
Festes majors d'Alpera, celebrades del 30 d'abril al 3 de maig en honor de la Santíssima Vera Creu, amb actes religiosos, revetlles i festejos populars que reuneixen bona part del poble durant aquests dies.
Curiositat
La troballa de la Cueva de la Vieja el 1910 pel mestre Pascual Serrano Gómez va ser un dels descobriments que van donar a conèixer l'art llevantí al món científic, i va atreure l'abat Henri Breuil al terme d'Alpera.
Curiositat
El Camino de Santiago de la Lana és un dels traçats comercials més antics de la península, documentat des que el 1624 tres pelegrins van partir des de Monteagudo de las Salinas fins a la tomba de l'Apòstol a Santiago per complir un vot. Es considera Alacant l'inici oficial de la ruta principal, que coincideix en el seu primer tram amb el Camino de Santiago del Sureste, i s'hi sumen diversos ramals procedents de Jávea, Cartagena, Benidorm i Villajoyosa que conflueixen a Almansa, a tot just 21 quilòmetres d'Alpera. El camí, perfectament senyalitzat entre Alacant i Burgos i dotat d'albergs a cada etapa, compta amb una guia completa editada per la Diputació d'Albacete el 2019, i en alguns trams coincideix, en sentit invers, amb el Camino del Cid.
Fita
El comitè de la Unesco va incloure l'art rupestre de l'arc mediterrani a la llista del Patrimoni Mundial, i amb ell els abrics alperins trobats pel mestre Pascual Serrano el 1910, amb escenes llevantines de caçadors i figures esquemàtiques.