Poble
Benassal és un municipi de la comarca de l'Alt Maestrat, a la província de Castelló, conegut per les seves aigües termals de la Font d'en Segures, indicades des d'antic per curar diverses afeccions i avui explotades en un balneari. El seu origen podria ser musulmà; el 1239 el senyor Balasc d'Alagó va donar carta pobla a Berenguer de Carratalà, que la va repoblar amb 50 colons catalans. Va pertànyer a l'Orde del Temple des de 1303 i, després de la seva dissolució, a l'Orde de Montesa, que va emmurallar la vila i la va governar fins al 1592. Al maig de 1938, durant la Guerra Civil, l'aviació alemanya la va bombardejar per provar els seus bombarders Stuka, causant 38 morts. La seva església parroquial, de finals del segle XVII, conserva una portalada barroca de 1677 i un ric tresor d'orfebreria religiosa.
Monument
El Balneari de Benassal s'articula al voltant de la Font d'en Segures, mantial d'aigües bicarbonatades mixtes calcicomagnèsiques i oligometàl·liques, declarat d'utilitat pública i mineromedicinal per reial ordre el 1928, encara que el seu valor terapèutic ja es coneixia des del segle XVI i està documentat des del XVIII amb el primer agüista. Està considerada una de les tres millors aigües del món per a dolències renals. L'aigua es comercialitza embotellada des de 1915, per a la seva venda en farmàcies i establiments autoritzats. El conjunt conserva arquitectura modernista de principis del segle XX, amb hotels i apartaments al costat del mantial. Avui a la font només es poden omplir com a màxim dues garrafes de dos litres per persona.
Activitat
Benassal celebra San Antonio Abad la setmana del 17 de gener, amb curses de cavalls i balls tradicionals; San Cristóbal a la romeria del Dilluns de Pentecosta; i San Roque a partir de l'últim cap de setmana d'agost.
Monument
El castell de la Mola de Benassal, malgrat el seu nom, no va ser un edifici fortificat sinó la residència de Berenguer de Calatarrà, fundador i primer poblador de la vila al segle XIII, situada al costat del portal de la Mola del recinte emmurallat. Amb el temps va passar a ser lloc de reunió dels altres pobladors i va arribar a acollir la seu de l'Ajuntament fins a finals del segle XV. Avui l'edifici alberga el Museu Arqueològic de la comarca de l'Alt Maestrat.
Natura
L'àrea natural municipal del Rivet, a Benassal, és un bosc de carrasques i roures amb una font, a més de piscina, quiosc, pista de tennis i altres serveis públics. Forma part d'una microreserva de flora declarada espai protegit dins el terme municipal.
Curiositat
Benassal és cèlebre per les seves aigües termals, que van donar origen al seu històric balneari, un dels referents de la comarca de l'Alt Maestrat. Broten a la Font d'En Segures, a uns 940 metres d'altitud al costat del Mont San Cristòfol, a dos quilòmetres del poble, i es coneixen des dels segles XVI-XVIII, encara que no van ser declarades mineromedicinals i d'utilitat pública fins al 1928. Són aigües bicarbonatades calcicomagnèsiques i oligometàl·liques, recomanades per a dolències renals. El balneari i els seus hotels mostren arquitectura modernista de principis del segle XX, i la venda d'aigua embotellada per via farmacèutica es va iniciar el 1915.
Monument
La Mola és el nucli original de Benassal, on es conserva un llenç de muralla juntament amb les torres de Garcés, Redona i la Presó, a més d'un portal d'accés amb arc de tradició àrab. L'anomenat edifici de la Mola, del segle XIII, conserva un arc de les muralles primitives i alberga avui el Museu Arqueològic de l'Alt Maestrat i un museu dedicat a l'escriptor Carles Salvador i Gimeno.
Monument
L'església de l'Assumpció de la Mare de Déu de Benassal, del segle XVIII, conserva una portalada barroca i una important col·lecció d'orfebreria i ornaments religiosos, entre els quals hi ha peces com el llit de la Verge, el retaule de l'altar i un Últim Sopar realitzat en ferro per l'escultor José Gonzalvo Vives.
Monument
El castell de Corbó s'alça sobre un penyal a uns 1.060 metres d'altitud, al nord-oest de Benassal, a l'Alt Maestrat. Documentat des de 1157, quan Ramon Berenguer IV va atorgar carta pobla a Alcañiz, va ser conquerit als musulmans per Pere el Catòlic el 1210 i la carta pobla de 1239 va deixar Pedro Daroca com a senyor feudal del terme. Integrat a la demarcació del castell de Culla, va passar el 1303 a l'Orde del Temple i el 1319 a la de Montesa, que el va mantenir guarnit fins que va quedar despoblat el 1612. Del castell roquer, avui en ruïnes i dispers per una extensa zona, es conserva un únic recinte emmurallat amb dues torres de barbacana bessones i una torre principal amb aljub; una llegenda local parla d'un passadís subterrani fins a una cova amb font al peu de la muntanya. Bé d'Interès Cultural (la màxima figura de protecció del patrimoni) (RI-51-0010797).
Natura
Riu de Benassal conegut pel seu art rupestre i el seu paisatge escarpat.
Curiositat
Carles Salvador i Gimeno (València, 1893-1955) va ser poeta, gramàtic i mestre, figura clau en la normalització del valencià: el 1919 va publicar El valenciano en las escuelas i va participar en la redacció de les Normas de Castellón, que van fixar l'ortografia valenciana segons la gramàtica de Pompeu Fabra. Va exercir com a mestre a Benassal, poble que li ret homenatge amb un monument a la seva plaça. Autor de poemaris com Rosa dels vents o El bes als llavis i d'una Gramática valenciana (1951), va ser també director numerari del Centro de Cultura Valenciana des de 1935 i promotor dels cursos de llengua i literatura valencianes de Lo Rat Penat.
Activitat
Festes de Benassal, a la comarca de l'Alt Maestrat, en honor a San Antonio Abad, celebrades durant la setmana del 17 de gener. Inclouen la rossegada, un dinar campestre al camp, l'entrada de troncs transportats a cavall que després formen part d'una foguera, curses de cavalls, el ball tradicional del ball pla i el repartiment de les coquetes, una llepolia típica de la localitat.
Fita
El lloc va rebre la seva primera carta de poblament pocs anys després que Blasco de Alagón prengués el castell de Culla i el seu terme; el 1303 va passar al Temple i, després de la dissolució de l'orde, a Montesa.
Gastronomia
Postres de llet quallada, cremoses i tot just endolcides, que tanquen els àpats de festa; juntament amb el tombet de cabrit i les pilotes de Carnestoltes formen el repertori tradicional d'aquesta vila de muntanya del Maestrat.