Quadern de bitàcola · 9 indrets

Què veure i què fer a Culla

Què veure i què fer a Culla (L'Alt Maestrat, Castelló): 9 llocs entre monuments, natura, activitats i curiositats, amb foto i ubicació a Google Maps.

1 Pobles · 3 Monuments · 1 Natura · 1 Activitats · 2 Fites històriques · 1 Gastronomia

A quina distància del centre de Culla és cada lloc

Torre vigia de Sant Cristòfol de Culla 1,2 km

Pobles a prop de Culla

Què veure a Benassal 5,1 km · 14 llocs
Què veure a La Torre d'en Besora 7,3 km · 5 llocs
Què veure a Benafigos 7,7 km · 6 llocs
Què veure a Vilar de Canes 8,7 km · 6 llocs
Què veure a Vistabella del Maestrat 11 km · 10 llocs
Què veure a Vilafranca 13 km · 14 llocs
Què veure a Atzeneta del Maestrat 13 km · 9 llocs
Què veure a Ares del Maestrat 14 km · 10 llocs

Espanya › Comunitat Valenciana › Castelló › L'Alt Maestrat › Culla

Què veure i què fer a Culla

Culla
Poble
Culla és un municipi de carrers medievals de la comarca de L'Alt Maestrat, a la província de Castelló, a 1.088 metres d'altitud, integrat a l'Associació dels Pobles més Bonics d'Espanya. Els seus orígens es remunten a la prehistòria, amb pintures rupestres al Barranc de Santa Maria i Covarxa i un poblat ibèric al Castellar; va romandre sota domini musulmà fins que Blasco de Alagón el va reconquerir el 1233, i el 1244 va rebre la seva Carta de Població de Guillermo III d'Anglesola. El castell de Culla va ser venut el 1303 per Guillem d'Anglesola, juntament amb tots els seus dominis, a l'Orde del Temple per 500.000 sous jaquesos. Dissolt el Temple el 1312, les seves possessions van passar el 1317 a la recentment fundada Orde de Santa Maria de Montesa.
Nucli antic de Culla
Monument
El casc antic de Culla conserva el seu traçat medieval de carrers estrets i cases de pedra. Entre els seus elements destaquen la Torre de Frare Pere i la porta d'entrada a la barbacana del castell, que llueix els escuts d'armes de l'Orde de Montesa. El castell, que corona el conjunt, va patir greus danys durant les guerres carlines del segle XIX.
Festes de Culla
Activitat
Culla celebra les seves festes patronals a mitjan agost (15, 16 i 17), en honor de la Asunción de la Virgen, San Roque i El Salvador; també festeja San Miguel l'últim cap de setmana de setembre i San Pedro Mártir i San Antonio Abad l'últim cap de setmana complet d'abril.
Graner del Comanador de Culla
Monument
Antic graner del comanador de l'Orde de Montesa a Culla, construït entre els segles XIII i XIV, situat al carrer de l'Abadia i al costat de les ruïnes del castell àrab del municipi. Durant les guerres carlines es va convertir en presó, d'on li ve el nom popular. El seu interior conserva un entramat de passadissos que donen a nombroses dependències, entre elles petites cel·les de càstig on encara es veuen cadenes i grillons als murs, juntament amb inscripcions deixades pels presos. Està catalogat com a bien de relevancia local (bé de rellevància local), amb el número 12.02.051-009, dins la protecció del conjunt històric de Culla.
Torre vigia de Sant Cristòfol de Culla
Monument
La torre de guaita de Sant Cristòfol s'alça al costat de l'ermita homònima, a la muntanya de Sant Cristòfol, a més de 1.000 metres d'altitud a la serra de Culla. Formava part de la fortalesa del castell de Culla, el domini del qual es remunta possiblement al segle XII, i que va pertànyer primer a l'Orde del Temple, cap al 1303, i després a l'Orde de Montesa. De planta circular i construïda en carreu, amb cert talús, conserva restes de les seves merlets tot i estar desmocada. El seu emplaçament, allunyat del nucli poblat, ha afavorit el seu relatiu bon estat de conservació; el conjunt del castell, en canvi, va quedar molt malmès durant les guerres carlines.
La Carrasca de Culla
Natura
Alzina monumental situada al terme de Culla, considerada un dels arbres singulars més destacats de l'Alt Maestrat. Coneguda com la Gran Carrasca, cinc vegades centenària, s'estima que ronda els cinc-cents anys d'edat i ha estat qualificada oficialment com a arbre monumental de la Comunitat Valenciana.
La venda de Culla a l'Orde del Temple
Fita
Guillem d'Anglesola va vendre el castell i el terme de Culla a l'Orde del Temple per 500.000 sous; dissolts els templers, el senyoriu va passar el 1317 a l'Orde de Montesa, que el va mantenir fins al segle XIX.
La Setena de Culla
Fita
Culla va encapçalar des del segle XIV la Setena, mancomunitat de set localitats del terme que gestionava en comú pastures, llenyes i aprofitaments de la muntanya; la institució va ordenar la vida ramadera d'aquestes muntanyes durant segles. Va néixer el 1345, quan el mestre de l'Orde de Montesa, Pere de Tous, va cedir a les set poblacions de la Tinença de Culla —Atzeneta, Benafigos, Benassal, Culla, Torre d'en Besora, Vilar de Canes i Vistabella— els drets d'aprofitament de pastures que pertanyien a l'orde, a canvi del pagament anual de 1.600 sous reials valencians. D'aquella llei comuna també van néixer els camins reials i drets de pas entre aquests pobles. Es conserva un ric arxiu documental, avui digitalitzat en gran part a la Universitat Jaume I de Castelló.
Pastissets de Culla
Gastronomia
Panades dolces de massa fina farcides de cabell d'àngel o moniato i empolvorades amb sucre; acompanyen els àpats de festa en una vila on també són clàssics el conill amb rovellons i el cabrit al forn.